La Fiscalia de València ha remés al jutjat degà de Llíria les diligències d’investigació penal obertes arran de l’assetjament que va patir la vicepresidenta del Consell i consellera Mónica Oltra a les portes de sa casa el passat 18 d’octubre a la nit per part d’un grup d’extrema dreta perquè s’òbriga un procediment en el qual s’esbrinen i depuren els fets per si pogueren ser constitutius de delicte.
Així consta a l’escrit de la Fiscalia, al qual ha tingut accés Europa Press i on la fiscal considera que la intimidació exercida sobre la vicepresidenta “no revesteix l’entitat suficient” per a qualificar-la com un delicte d’amenaces greus, però sí que pot constituir un delicte d’amenaça lleu “per raó de la ideologia de la víctima”.
La Fiscalia va acordar obrir diligències d’investigació després de rebre una denúncia de l’Advocacia de la Generalitat en la qual s’al·ludia a una “evident intimidació i neguit” cap a Oltra que podia ser constitutiva d’un delicte d’assetjament o d’uns altres com odi o desordres públics.
Els fets es remunten al passat 18 d’octubre quan, sobre les 21.30 hores, un grup de persones encaputxades i amb màscares de la pel·lícula Scream va arribar amb cotxe i es va concentrar davant el domicili de la vicepresidenta, on van desplegar una gran bandera espanyola sobre la qual apareixia escrit ‘Viva la Unidad de España’. Els concentrats, amb un altaveu portàtil, van emetre consignes, van fer sonar un pasdoble i l’himne d’Espanya mentre dirigien comentaris cap a ella i van enregistrar els fets que van difondre a través de la pàgina d’Espanya 2000 a Facebook. Entre els participants es trobava el líder d’aquest partit: José Luis Roberto.
Segons l’Advocacia de la Generalitat, aquests fets “van produir una evident intimidació i neguit” tant a la vicepresidenta com als seus fills, que en aquells moments es trobaven sopant en el domicili familiar, “tot açò amb la consegüent alteració de la seua convivència davant l’assetjament produït”.
Intenció “clarament intimidatòria”
La fiscal sosté que els fets no constitueixen un delicte d’assetjament perquè aquest requereix insistència i reiteració, no desordres públics, però sí que creu que l’actuació d’aquestes persones “excedeix de l’àmbit de la llibertat d’expressió, ja que aquesta actuació revestia una intenció clarament intimidatòria i, per tant, susceptible de retret penal”.
Així, incideix que els fets es van produir en horari nocturn, al domicili particular, on resideixen menors, i a una zona residencial, circumstàncies que fan pensar que els autors volien deixar clar a Oltra que “saben on viuen tant ella com els seus familiars més pròxims”, la qual cosa suposa un element d’intimidació.
A més, tots anaven amb el rostre tapat excepte José Luis Roberto, qui es declara “defensor de la unitat nacional” i defensa postures “xenòfobes i racistes”. Per això, sosté la Fiscalia que la intenció era que Oltra sabera qui eren els congregats davant la seua porta.
