El diputat de Patrimoni, José Ruiz, va reptar els actors valencians a comprar el Teatre Escalante si no volen que es tanque. Així es va manifestar el responsable de l’Àrea de Patrimoni en declaracions a Diari La Veu sobre la sol·licitud de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) enviada a la Conselleria de Cultura perquè declare Bé d’Interés Cultural el teatre. L’objectiu de la proposta del col·lectiu és evitar la desaparició d’aquest espai després de gairebé 100 anys d’història.
“Sabem que no serà barat. Sabem que serà llarg. Però més cara seria la pèrdua a nivell emocional i cultural d’un teatre tan emblemàtic. Preguem als responsables de la Diputació reflexió, altura de mires i esforç. Que s’arribe a un acord entre les parts i que el Teatre Escalante puga obrir de nou les seues portes al més aviat possible. Generacions de valencians i valencianes presents i futures ho agrairan”, va expressar l’AAPV a través d’un comunicat.
José Ruiz: “Que els actors diuen que caldria comprar el Teatre? Doncs que el comprem ells. No gastarem huit milions d’euros en la seua reconstrucció per a deixar abandonats els pobles”
La resposta de Ruiz a la seua demanda va ser molt contundent: “que els actors diuen que caldria comprar el Teatre? Doncs que el comprem ells. No gastarem huit milions d’euros en la seua reconstrucció per a deixar abandonats els pobles”, va expressar el diputat tot fent referència a la roda de premsa que va oferir junt amb la diputada de Cultura, Rosa Pérez, en què va explicar el futur de l’espai tancat al públic durant més d’un any per les deficiències estructurals que presenta l’edifici situat al carrer de Landerer de València. La Diputació, institució gestora de l’Escalante, va taxar l’edifici per 1.873.210 euros i el preu total de fer una construcció de nova planta respectant la façana, perquè es tracta d’un edifici protegit, suposaria fer una inversió de 6.279.968 euros. En total, 8.153.178 euros.
“L’informe del tècnics és concloent: el contenidor Escalante és inservible i punt final”, va insistir el diputat del PSOE preguntat per si encara hi ha una última possibilitat per a l’hereu del primigeni Teatro del Patronato, fundat el 1919. I és que, com recorda el col·lectiu d’actors al seu escrit, el Teatre Escalante va nàixer en un moment de destrucció i abandonament de teatres d’una València que havia sigut una de les capitals de l’Estat amb més sales i va anar conformant en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania –no sols del cap i casal, sinó de les comarques de València i del País sencer– un dels llocs culturals de referència.
AAPV: “Sabem que no serà barat. Sabem que serà llarg. Però més cara seria la pèrdua emocional i cultural d’un teatre tan emblemàtic”
“Durant més de 30 anys la sala de Teatre Escalante ha aconseguit convertir-se en un referent del teatre infantil i juvenil per a escoles i professionals i per al públic en general, pel seu projecte però també per la seua cèntrica ubicació i les seues característiques arquitectòniques, que han afavorit l’afluència de públic, el treball dels i les professionals a les produccions i les sinergies amb altres centres culturals de València. Per la seua ubicació i característiques físiques, l’actual edifici ha demostrat que és el millor lloc per al Teatre Escalante.”
En aquest sentit, en el mateix escrit, l’AAPV considera que després de vint anys de govern del PP que es van caracteritzar per l’abandonament de qualsevol política que fera viables els espais teatrals, seria “paradoxal” que el govern del canvi fóra qui posara punt final a l’Escalante. “Els ciutadans i ciutadanes no ens podem permetre el luxe de perdre, no ja el projecte teatral, que ens consta que no desapareixeria, ja que la institució diu que està absolutament compromesa amb ell, sinó el referent que suposa l’edifici del Centre Teatral Escalante”, expressen. I per això insisteixen, al seu comunicat, que l’Escalante òbriga de nou les portes “on va ser parit”. “Nosaltres i les més de 9.000 persones que s’han sumat a la petició demanem a la Diputació de València que prioritze recuperar aquest espai fent el que calga”, reblen.
