Compromís demana al PP que s'aplique la 'doctrina Sixena' per a recuperar els 'papers de Salamanca'

Carles Mulet sol·licita també que es puguen recuperar les 52 obres dipositades a Bigastro, extretes del convent de caputxines de Castelló de la Plana, i la Dama d'Elx
/ València
12 desembre 2017 01:00h
Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una bateria de preguntes dirigides al govern de Mariano Rajoy des de la cambra alta amb les quals ha demanat que s'explique el procediment que es durà a terme amb les obres del convent de Sixena –conservades al Museu de Lleida i que aquest dilluns es van traslladar a la població aragonesa– per a poder traçar paral·lelismes amb el de les peces extretes del convent de les caputxines de Castelló per l'orde que gestionava eixe lloc i dipositades a un altre convent de Barbastre (Osca).

Amb aquesta iniciativa, el senador de Compromís pretén denunciar la "doble vara de mesurar les coses que té el PP" i, encara que reconeix que el cas de Sixena té certes particularitats, com ara una ordre judicial, "el PP tenia altres responsabilitats de custòdia del patrimoni i no ha actuat", com per exemple en el cas de la Dama d'Elx o els 'papers de Salamanca', indica en declaracions a Diari La Veu.

Segons ha recordat Mulet, "en 2012, amb la passivitat còmplice del llavors govern local i autonòmic del PP, no es va impedir a l'orde traure un total del 52 béns culturals (pintures, escultures i béns mobles de segles d'antiguitat), que haurien sigut sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l'orde a Barbastre. Per a major escàndol –continua el senador–, l'orde va acabar llogant a Castelló una desena de llenços de Zurbarán i altres tres obres del patrimoni historicoartístic que pertanyien a l'antic convent per un preu de 3.000 euros al mes per estar exposades al Museu de Belles Arts de Castelló. No solament van espoliar la ciutat dels seus béns, sinó que dels pocs que va deixar, va fer bon negoci a costa de l'erari públic".

El senador ha acusat els governs del PP de "permissivitat", ja que únicament es va poder quantificar que es van traure més d'un centenar d'obres del convent abans de l'abandó d'aquesta orde, una cinquantena de les quals es van dipositar a altres llocs de la demarcació, sense saber on i sense una catalogació i inventariat que recolliren el seu valor real, la descripció, l'estat o un estudi per a saber l'origen, segons explica en un comunicat. "Estem parlant de béns culturals de tots els castellonencs, on el PP ha callat i permés el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes en propietat de l'orde, perquè en la seua majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat."

Altres casos

Mulet ha recordat altres casos "d'espoli patrimonial als valencians", com ara els 'papers de Salamanca', sobre els quals Compromís ha presenta una moció que es troba pendent de debat al Senat i on recorda que el 26 d'abril del 1938 els revoltats van crear la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de "requisar tota la documentació d'organismes republicans, partits i sindicats desafectes al moviment nacional i susceptibles de subministrar a l'Estat informació referent a l'actuació dels seus enemics". Entre 1938 i 1940, hi ha constància que "almenys huit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l'Arxiu de Salamanca".

D'aquesta forma, desenes d'ajuntaments valencians "patien l'espoli dels seus papers", entre ells Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars i entitats polítiques i sindicals.

La documentació "va servir en molts casos per a condemnar a mort milers de persones o reprimir-les brutalment i perquè, a dia de hui, la documentació referent a ajuntaments dels pobles, entitats i institucions valencians continue segrestada. Al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faça d'aquest cas també una croada per a retornar el material als seus legítims propietaris; més sabent d'un cas d'extrema gravetat, d'un govern il·legítim i il·legal, que els va robar literalment i que va servir per a castigar i llevar en molts casos la vida als defensors de la democràcia", ha apuntat Carles Mulet.

Segons ha conclòs el senador, "podríem parlar del cas de les caputxines, dels 'papers de Salamanca', dels papers de defensa trets pel govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d'Elx i, de tant i tant, de patrimoni historicoartístic tret il·legalment del nostre territori, del qual mai hem vist la més mínima intenció per part del PP de reclamar-la".

next