El Patronat del Palau de les Arts ha donat aquest dimecres el seu vistiplau a la modificació dels estatuts que regeixen el teatre d’òpera. Juntament amb aquests canvis en la normativa s’ha aprovat també convocar un procés selectiu per a triar un nou intendent que es faça càrrec del vessant artístic del coliseu. Així, segons ha explicat el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, el sou del proper director artístic del coliseu “s’ajustarà al mercat” i, per tant, es farà una “excepcionalitat”, és a dir, que es descarta que la remuneració del substitut de Davide Livermore siga similar a la d’un director general, que cobra al voltant de 60.000 euros, segons el departament on exercisca les funcions.
Des de l’administració valenciana entenen que el sou ha de ser similar als preus que cobren els responsables d’altres teatres d’òpera i encara que la xifra final es negociarà després que siga seleccionat el candidat, com ha afirmat Marzà, amb aquesta mesura s’aconsegueix atraure talent i que aquest es presente al procés, ja que el concurs serà de caràcter internacional i, per tant, amb una remuneració més d’acord amb les nòmines que es paguen a la resta de l’Estat augmenta l’atractiu del càrrec de responsabilitat.
Cal apuntar que els dos principals teatres d’òpera paguen entre els 135.000 euros que cobra Christina Schppelmann al Liceu de Barcelona i els prop de 150.000 de Joan Matabosch al Teatro Real. Ara bé, Gerard Mortier, predecessor de Matabosch al Real i posteriorment assessor del director artístic al teatre, cobrava 300.000 euros fins que el director belga va morir en 2014. En eixe sentit, cal tindre en compte que els sous que perceben els responsables artístics a l’estat espanyol són menors que els que ingressen els seus homòlegs als principals teatres d’òpera internacionals. Per exemple, Alexander Pereira rep 240.000 euros anuals més les dietes per la direcció artística de l’Scala de Milà, tot i que el Patronat del teatre milanés va retirar a l’austríac l’habitatge oficial i li va abaixar el sou un 25% respecte al que cobrava el seu predecessor, el francés Stephane Lissner, qui actualment ocupa aquest càrrec a l’Òpera de París i va arribar a cobrar 350.000 quan dirigia l’Scala.
Una vegada els nous estatuts estiguen aprovats definitivament –ara només s’ha donat llum verda– es convocarà el concurs, que haurà d’acabar abans que finalitze el primer semestre del 2018, encara que el desig de la Conselleria és que estiga resolt tan prompte com siga possible. El contracte que s’ofereix és per a quatre anys i la comissió d’avaluació estarà formada per experts de l’àmbit internacional.
Els candidats hauran d’acreditar experiència en gestió internacional, han de conéixer el sector operístic i han de presentar un projecte artístic. Les funcions que tindrà el substitut de Davide Livermore seran les de fer una proposta de programació d’excel·lència, promoure l’òpera entre la societat valenciana, vetlar per la coherència en l’eficiència i democratitzar l’accés a la cultura. Encara que en un primer moment s’apuntava que es podria buscar més el perfil d’un programador cultural, aquest dimecres Marzà va sentenciar que haurà de ser artista. “Haurà de dur l’art en les venes i per això fem eixa excepcionalitat”, va matisar el responsable de Cultura referint-se al tipus de sou que tindrà el nou intendent.
Per una altra banda, la nova estructura del Palau de les Arts que plantegen els estatuts preveu crear una figura de director general que es faça càrrec de la gestió econòmica i pressupostària. Aquesta no es traurà a concurs, sinó que serà seleccionada a través d’un procés intern. El càrrec de director artístic es triarà a través d’un concurs obert que es regirà mitjançant el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura.
Els objectius dels estatuts
Així doncs, amb el nou marc estatutari, el govern del Botànic vol que el Palau de les Arts assolisca diversos objectius per a ser un “espai operístic de referència”, com ha incidit el conseller. Primerament, les Arts ha de consolidar l’excel·lència, que ja es troba en un “punt notable”, però el desig és que “vaja a més”. En segon lloc, es vol promoure el mecenatge a les Arts, un objectiu amb què s’està treballant quasi des del canvi polític i que fins ara no ha acabat de donar els resultats estimats pel que fa a inversió privada. En aquest afer, l’entrada del Ministeri ha de jugar un paper destacat, ja que els nous estatuts inviten a la participació i implicació del departament que dirigeix Méndez de Vigo. En cas que entren, el govern valencià espera que els responsables culturals de l’Estat (el ministre o en qui delegue i el director de l’INAEM) puguen prendre consciència de la necessitat d’un finançament més adient per a les Arts, que actualment és de 600.000 euros –la Generalitat aporta 15,7 milions.
Un dels altres objectius dels estatuts és dotar de major estabilitat l’equip de professionals del teatre d’òpera. En aquest aspecte, el conseller ha assegurat que les mancances de l’orquestra pel que fa a músics se solucionaran progressivament i, pel que fa als dos directors titulars –Fabio Biondi i Roberto Abbado–, Marzà ha assegurat que tots dos tenen contracte i fins ara no han indicat que no el vagen a complir. De fet, preguntat per Diari La Veu, va asseverar que “no està en dubte la seua continuïtat” al capdavant de l’Orquestra de les Arts.
Per últim, es pretén fomentar l’obertura del coliseu al conjunt de la societat, començant pel patronat que s’ampliarà per a donar cabuda a representants civils.
Canvis
A nivell estructural, les Arts tindrà dos responsables: un director general que gestionarà la part econòmica i pressupostària i un director artístic que liderarà i coordinarà la programació artística. El nou Palau de les Arts s’emmiralla pel que fa al funcionament en els models, salvant certes peculiaritats, del Teatro Real i el Liceu de Barcelona, segons va explicar el conseller. Entre els canvis més significatius hi ha la possibilitat que s’òbriga al fet que el president del Patronat no haja de ser necessàriament polític –actualment és el president de la Generalitat–, una responsabilitat que no tindrà cap remuneració, així com tampoc la tindran cap dels membres que l’integren.
Pel que fa a la direcció artística que es traurà a concurs, aquesta ha de cercar l’excel·lència europea i està oberta a persones amb experiència. “La punta de llança” de les Arts és l’òpera, que ha de tindre una programació estable, va dir Marzà. Però la resta d’espais –l’Aula Magistral, l’Auditori, la sala Martín i Soler i la resta de zones més menudes– també han de tindre una activitat constant a través d’una major obertura als sectors artístics, no només musicals, sinó a tots aquells que d’alguna manera també estan vinculats a l’òpera, com ara el teatre, la dansa i altres músiques.
Els estatuts també preveuen que el Patronat puga crear un Consell de programació que tindrà la finalitat d’assessorar sobre la proposta de la direcció artística; també es contempla la possibilitat de crear un Consell de Mecenatge del qual podran formar part els benefactors privats.
Al remat, el conseller va assenyalar que els punts clau d’aquest Palau són l’òpera, l’orquestra, el Centre de Perfeccionament i el Ballet de la Generalitat.
Pel que fa a Plácido Domingo, Marzà va afirmar que es va reunir amb el cantant madrileny el passat dimarts i van tindre una conversa “agradable”, una trobada de la qual no va voler revelar més detalls, però va aprofitar per a indicar que des de la seua conselleria es compta amb ell perquè continue assessorant “com ha fet fins ara”.
Situació de Livermore
Per una altra banda, els contractes amb Davide Livermore per a fer-se càrrec de la direcció escènica de diverses òperes aquesta temporada 2017-2018 a les Arts es mantindran, segons va assegurar el conseller, qui va agrair en reiterades ocasions la gestió artística feta a les Arts fins a la seua dimissió.
Tanmateix, les darreres manifestacions de l’exintendent en diversos mitjans acusant la Conselleria de tindre “un nivell de cultura de barra de bar i tots parlant en valencià”, com publicava aquest dimecres l’edició al País Valencià de l’ABC, no van agradar al conseller. “Les referències lingüístiques dolen i estan fora de lloc”, va dir Marzà, qui va animar a “mirar cap endavant”, agraint el treball artístic del director d’escena italià, encara que “no compartisc eixes declaracions”, va afegir el conseller.
