La Conselleria d’Educació es va marcar entre els objectius d’aquesta legislatura implementar un model més inclusiu on l’alumnat fóra el centre de totes les polítiques. Aconseguir aquest “canvi de paradigma per a implantar una educació inclusiva que passe de l’estigmatització a la universalitat” i que pose el focus en les “situacions discapacitants més que en discapacitats concretes” són els principals objectius del nou decret d’educació inclusiva que acaba d’entrar en tramitació i que es portarà a les taules de negociació amb els diferents agents de la comunitat educativa la setmana vinent. Una vegada estiga aprovat pel Consell començarà a aplicar-se a partir del curs 2018-2019.
La proposta que va presentar ahir el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, junt amb el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler; el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, i la directora general d’Infància i Adolescència, Rosa Josefa Mañes, estableix, com a principals novetats, l’establiment de quatre nivells per a donar cobertura a tot l’alumnat; la creació de “passarel·les”, és a dir, ponts de connexió perquè professionals externs al món educatiu, com a treballadors socials o sanitaris, puguen col·laborar amb el professorat; l’augment de la formació dels docents perquè puguen detectar les diverses necessitats dels estudiants, i la creació d’equips d’orientació especialitzada, amb caràcter territorial, que podran ocupar-se de temes com, per exemple, l’autisme.
Eixir de l’àmbit mèdic
“Plantegem una educació inclusiva integral per a tot l’alumnat. Per tant, una inclusió educativa universal. Totes i tots necessitem una atenció específica i un acompanyament permanent o puntual en algun moment de la nostra vida”, va asseverar el conseller. Per la seua banda, el secretari autonòmic d’Educació i Investigació va afegir que “l’educació inclusiva està adscrita tant a qui té més dificultat d’aprenentatge, com a qui té més capacitat i motivació d’aprenentatge. Tenim alumnes que van per davant del seu nivell i cal estimular-los perquè no caiguen en l’avorriment i això és ser inclusius”. “Tots tenim alguna discapacitat”, va dir gràficament Soler.
Miquel Soler: “L’educació inclusiva està adscrita tant a qui té més dificultat d’aprenentatge, com a qui té més capacitat i motivació d’aprenentatge”
En la mateixa línia es va pronunciar Rosa Josefa Mañes, qui va animar a “mirar amb altres ulleres”. “Necessitem aconseguir una educació inclusiva per a tots i traure-la de l’àmbit ‘mèdic’ que és on sempre s’ha circumscrit. Hem d’aconseguir passar de l’estigmatització que suposa ser diagnosticat a atendre totes les necessitats sense haver de precisar un diagnòstic”, va dir Mañes.
Entre les mesures que contempla el futur decret figura la de “trencar amb la departamentalització entre professionals” i fomentar el treball coordinat entre administracions, amb els entorns municipals i els barris, i amb les famílies. “Hi haurà fluïdesa entre els diferents agents que actuen sobre un mateix alumne, es podrà compartir la informació. Ara és l’alumnat el que es desplaça d’un lloc a altre perquè les seues necessitats siguen ateses i el nou decret permetrà la creació d’aquests espais comuns, cosa que abans no podia realitzar-se perquè no existia la normativa”, va defensar Soler.
Així mateix, s’aposta per quatre nivells d’actuació, els dos primers corresponen a mesures i suports ordinaris i els altres dos a suports extraordinaris. En tots els nivells s’aplica el Pla d’Actuació per a la Millora (PAM) i en els nivells 3 i 4 també s’inclou el Pla d’Actuació Personalitzat. El conseller Marzà va destacar que “el nivell 1 i el nivell 2 d’actuació són fonamentals, perquè com millor s’apliquen, menys necessitat tindrem d’aplicar la resta de nivells”.
Nivells i mesures
En concret, en el nivell 1 s’apliquen mesures inclusives a tot l’alumnat, de forma universal, atenent a la realitat específica de cada centre educatiu; el nivell 2 inclou accions inclusives puntuals d’atenció a alumnes concrets, sense necessitat de requerir un diagnòstic; el nivell 3 abasta mesures inclusives específiques per a l’alumnat amb necessitats de suport especialitzat, i el nivell 4, mesures inclusives per a l’alumnat d’educació especial o altes capacitats de caràcter extraordinari i amb resposta especialitzada. “Del que es tracta, en definitiva, és d’aconseguir una escolarització tan ordinària com siga possible; que els xiquets hagen d’eixir de la seua aula i del centre escolar comptades vegades. I això evidentment ha de comportar molts més recursos”, va indicar Fullana.
D’altra banda, en les figures dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE), els Gabinets Psicopedagògics Escolars (GPE) i els Departaments d’Orientació (DO), s’introdueix la figura dels Equips d’Orientació Especialitzada (EOE), que complementen la tasca dels anteriors pel que fa al treball amb l’alumnat que requereix una atenció específica. A més, els CEE es conceben no solament com a espais per a alumnat amb necessitats especials, sinó com a centres de formació i recursos. “Pensem que la majoria dels especialistes formen en aquests centres i per tant és una continuïtat òbvia”, va indicar Soler tot recordant l’existència d’un Cefire d’educació inclusiva.
Jaume Fullana: “La intenció és que qualsevol professor puga detectar qualsevol necessitat i derivar; que els xiquets hagen d’eixir de la seua aula i del centre escolar comptades vegades”
“Cal garantir a l’alumnat la transició entre etapes educatives, establir un vincle important entre l’etapa educativa i la futura etapa laboral, així com el desenvolupament integral de la seua personalitat”, va explicar el director general de Política Educativa, Jaume Fullana. També es té la previsió de garantir els recursos educatius inclusius per a tot l’alumnat i una formació òptima en matèria d’inclusió per als equips directius, professorat i professionals del centres i serveis. En aquest sentit, també es preveu la creació de bancs de recursos compartits amb altres administracions i serveis. “La intenció és que qualsevol professor puga detectar qualsevol necessitat i derivar. Això ens obliga a rendibilitzar els recursos i a reorgantizar-los, perquè fins ara no ho estaven”, va destacar Soler.
Des de l’administració autonòmica valenciana van subratllar que es tracta d’un transformació total del canvi de paradigma, per la qual cosa aquest decret crea un marc perquè puga començar si pot ser i que posteriorment es desenvoluparà amb normativa més concreta. El canvi, així doncs, “no es farà de hui per a demà”, van reconéixer.
Simplificar les convocatòries
El decret, apunten, és fruit d’una filosofia que pretén que els centres posen l’accent en les seues necessitats específiques per a poder demandar a l’administració el que realment precisen. Per aquest motiu, està en la voluntat de la Conselleria dur a terme pròximament una simplificació del nombre de convocatòries, de manera que el nombre de professors generalistes i d’especialistes assignats a un col·legi o institut no depenga d’unes dècimes de diferència obtingudes en els diferents procediments burocràtics, va incidir.
