La Generalitat sol·licita una fiança de 760.000€ per al president de la patronal de l'educació concertada

La Conselleria d'Educació, durant els governs del PP, havia fet presumptes pagaments irregulars a docents alliberats que treballaven per a Feceval
/ València
17 desembre 2017 01:00h
José Manuel Boquet, president de la Federación de Centros de Enseñanza de València (Feceval).

L'Advocacia General de la Generalitat ha sol·licitat al jutge que tant Feceval com el seu president, José Manuel Boquet, presten una fiança total de 758.309,08 euros en la causa que investiga presumptes pagaments irregulars de la Conselleria d'Educació, durant mandats anteriors del PP, a alliberats de la patronal de la concertada Feceval, que haurien cobrat per una tasca docent no realitzada.

Així consta en un escrit al qual ha tingut accés Europa Press i que l'Advocacia ha remés al jutjat d'instrucció número 3 de València, òrgan que va reobrir recentment la investigació per suposats pagaments irregulars en la concertada després de requerir-li-ho l'Audiència Provincial de València.

En concret, en el seu escrit, la Generalitat –que exerceix l'acusació particular– sol·licita que s'acorde la prestació d'una fiança per part de Boquet i de Feceval per a cobrir la quantia de 758.309,08 euros i que s'òbriga la corresponent peça de responsabilitat civil.

Aquesta part fixa l'import sobre la base dels possibles danys ocasionats a l'erari públic per les quantitats abonades indegudament a treballadors de Feceval mitjançant la modalitat de pagament delegat entre els anys 2004 a 2014.

Per a donar suport a aquesta petició, l'Advocacia incorpora unes taules amb els imports i exercicis abonats a aquests quatre treballadors. Així, un d'ells hauria cobrat un total de 266.147,73 euros en eixe període; un altre d'ells, 231.174,01 euros; un altre treballador, 190.597,20 euros; i una treballadora, un total de 70.390,14.

Aquesta causa, en la qual de moment figura com a únic investigat Boquet, va ser arxivada inicialment pel jutjat, però un recurs de l'Advocacia de la Generalitat va aconseguir que l'Audiència ordenara reobrir la investigació.

Cal recordar que la investigació es va iniciar arran d'una denúncia de la Fiscalia de València, que va partir al seu torn d'una denúncia de Compromís. Com a conseqüència, es van incoar dues peces: aquesta, pels pagaments als anomenats 'alliberats' de la patronal, i una altra ja sobreseguda per suposats pagaments a l'excés a la concertada.

El fiscal va demanar el sobreseïment provisional d'aquesta causa, encara que sí que reclamava deducció de testimoniatge i remissió al Tribunal de Comptes. Per la seua banda, l'Advocacia de la Generalitat es va oposar en considerar que els fets no eren una irregularitat administrativa, sinó que podien ser constitutius d'estafa, malversació, falsedat documental o frau de subvencions. Segons el lletrat de la Generalitat, s'havien depassat els límits del conveni entre Generalitat i la Federació i es va simular la contractació de professors la destinació dels quals va ser realitzar treballs en Feceval.

Encara que el jutjat d'instrucció va decidir l'arxiu provisional de les actuacions, després l'Audiència les va reobrir en apreciar "indicis objectius de criminalitat derivats del fet d'haver signat contractes simulats amb cinc persones molt vinculades a Feceval per a, així, permetre'ls treballar per a aquesta entitat però cobrant amb càrrec a l'erari públic, sense que ara com ara haja quedat justificat d'una manera mínimament convincent que eixes persones realitzaren l'activitat laboral explicitada en els contractes, que era el desenvolupament de "tasques d'organització i coordinació de formació del professorat".

next