La Generalitat es personarà com a part civil de la peça 5 del cas Gürtel. L’anunci, fet divendres per la vicepresidenta, Mónica Oltra, arriba 2 anys i mig després de la formació del govern del Botànic i quasi 4 des que Alberto Fabra va decidir que no calia que la Generalitat estiguera representada en un procés on la institució era la principal perjudicada per la concessió a dit de desenes de contractes públics a la trama encapçalada per Francisco Correa i Álvaro Pérez.
El Consell aspira a recuperar 250.000 euros dels 1,6 milions pagats a Gürtel. La lentitud de la justícia ha permés que, en aquest cas, s’arribe a temps en la defensa dels interessos públics. Preguntada per la tardança a rectificar la decisió del darrer president de la Generalitat del PPCV, Oltra va al·legar que quan el nou govern va ocupar les seues carteres “no hi va haver una posada al dia” i que, per tant, no van disposar de cap mena d’informació de l’herència rebuda. “Anem arreglant a poc a poc les empastrades”, va afegir la portaveu del Consell.
Rastreig sistemàtic
L’Acord del Botànic original incloïa una Auditoria Ciutadana del Deute de la Generalitat. Aquest procediment havia d’establir on havien anat a parar els milers de milions d’euros que feien del País Valencià el territori més endeutat de l’Estat.
La part atribuïda a l’infrafinançament s’havia de conceptuar com a ‘deute històric’ per a reclamar una compensació de l’Estat. El president, Ximo Puig, i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, van assumir des del primer moment que la part corresponent al balafiament i la corrupció havien d’assumir-la els ciutadans valencians, atés que era atribuïble a uns governs elegits democràticament que havien gestionat els diners públics amb molta prodigalitat.
Aquesta auditoria mai no s’ha fet i els valencians encara no saben quin és el preu global dels “saraus” i el “robatori” que hauran d’assumir com a penitència per atorgar la seua confiança de manera reiterada a un determinat partit polític.
Col·lapse administratiu
El Botànic va heretar una administració tocada per la deixadesa en nombrosos sectors i per la manca de personal derivada de les retallades pressupostàries del sector públic arran de la crisi de 2008.
Aquesta carència de mà d’obra s’ha convertir en l’argument principal per a disculpar la renúncia a una anàlisi sistemàtica de la ingent documentació de 2 dècades de governs del PPCV. Molts casos de corrupció estan en mans de la justícia, al seu torn, tant o més col·lapsada que l’aparell administratiu autonòmic. Les normes processals, a més, no permeten establir causes generals ni fer investigacions prospectives sense indicis de criminalitat ben fonamentats.
La tasca de control preventiu i retrospectiu de la gestió pública correspon a les conselleries i als òrgans independents com ara el Síndic de Comptes. El govern pot encarregar informes per tal d’aportar-los a la Fiscalia quan trobe indicis de delicte. Tota aquesta tasca ha sigut fragmentària, tot i que eficaç en casos com ara el de Ciegsa.
En casos com Gürtel, Imelsa i Taula s’ha anat revetlant com les organitzacions de sostracció i recaptació de fons públics estaven interconnectades i operaven en diversos departaments i administracions. Davant l’evidència d’un disseny que s’aproxima al del crim organitzat, cap institució ha previst una aproximació coordinada per tal de compondre una imatge completa, l’única manera de comprendre la magnitud i la natura de les irregularitats i d’arribar a una xifra aproximada del crebant.
Comissions parlamentàries
L’intent de desviar l’establiment de les responsabilitats a les Corts s’ha demostrat ineficaç. La limitació de les competències, atribucions i funcionament de les comissions parlamentàries explica en gran part aquest fracàs. L’altre factor s’ha de vincular amb la imperícia de molts dels membres de les comissions a l’hora de recopilar, organitzar i sintetitzar la informació abans de procedir a l’interrogatori dels compareixents.
Hores i hores de sessions amb molt de treball preparatori a penes han produït alguna novetat en les matèries investigades en comissions com les de Ciegsa, les residències d’ancians i Fira València.
Col·locacions a dit
20 anys de govern del PPCV van donar per a situar elements afins en tota mena d’institucions, organismes, fundacions i empreses públiques. Les col·locacions a dit van sovintejar sense que s’establiren processos de selecció oberts i oposicions. El juliol del 2015, el govern del Botànic va heretar unes plantilles públiques farcides de personal que devia el seu lloc a la coneixença, l’amistat, el parentesc o la militància en un partit polític.
Les promeses de retrotraure l’administració a un estadi anterior al nepotisme generalitzat també s’han vist frustrades. En aquest cas, a més, amb l’aquiescència dels sindicats presents en la funció pública, més preocupats per consolidar tots els interins i eventuals a les places que ocupen que per establir processos de selecció amb un accés universal i igualitari.
