Un manifest recull suports contra la decisió de l'UJI d'eliminar l'acreditació del valencià per a poder graduar-se

El Col·lectiu Universitat Jaume I per la llengua i la cultura acusa el Consell Social de ser "còmplice" de la continuació del valencià com a llengua minoritzada
/ València
18 desembre 2017 01:00h
Panoràmica del campus de la Universitat Jaume I de Castello.

La decisió del Consell Social de la Universitat Jaume I (UJI) d'eliminar l'obligatorietat d'acreditar el valencià C1 (mitjà) per a poder graduar-se en qualsevol de les seues 32 carreres ha rebut nombroses crítiques que s'han canalitzat a través del manifest 'Per una política lingüística d'igualtat efectiva a l'UJI: l'acreditació lingüística de l'estudiantat' impulsat pel Col·lectiu Universitat Jaume I per la llengua i la cultura.

El document lamenta el posicionament d'aquest òrgan –que va ser lloat per la secretària executiva d'Educació del PPCV a Castelló de la Plana, Beatriz Gascó– i subratlla que correspon al Consell de Govern del centre universitari prendre les decisions sobre els plans d'estudis. "És prerrogativa del Consell de Govern de l'UJI aprovar la posada en marxa de títols oficials i amb validesa en tot el territori nacional, la creació de títols i diplomes, així com els plans d'estudi i les seues modificacions, sempre després d'escoltar el Consell Social" (article 45. 15 dels Estatuts).

En el mateix escrit s'explica el perquè del seu posicionament, alhora que es dóna suport explícit al Consell de Direcció per l'actuació empresa cap a la normalització del valencià entre l'estudiantat en el cas concret de l'acreditació lingüística. "L'encoratgem a no deixar-lo de banda en el supòsit d'encetar aquesta exigència sols cap a l'anglés i redreçar-lo cap al lloc que es mereix com a llengua pròpia i de referència, i a impulsar-lo decididament en la docència, l'administració i en la vida universitària en general". 

El Col·lectiu Jaume I per la llengua i la cultura recorda que la Universitat ha aprovat dos plans de política lingüística successius (2011/2014 i 2016/2018), els quals incorporaven mesures concretes pel que fa a l'acreditació de l'estudiantat en la línia de planificar en cada titulació de grau les accions que facilitaren l'adquisició del nivell C1 de valencià i B2 d'anglés. Finalment, el Consell de Govern va aprovar el 26 de gener de 2017 el Document per a l'acreditació de llengües per part de l'alumnat de grau. En el document s'especifiquen les vies per a aconseguir aquesta acreditació (per a demostrar els coneixements de valencià i de llengües estrangeres, preferentment d'anglés) una vegada s'haja modificat el pla d'estudis al qual s'accedeix i sempre que el pla d'estudis del seu grau no fixe altres requisits lingüístics o vies per a aconseguir-los.

Dues visions de la política lingüística a l'UJI

En l'escrit, el col·lectiu explica que al si dels òrgans de direcció i assessoarament del centre universitari hi ha dues visions diferents de la política lingüística universitària i que així s'ha posat de manifest amb la modificació del pla d'estudis del grau d'Infermeria. Aquesta modificació constava de quatre apartats, un dels quals era la introducció del requisit de l'acreditació lingüística per a l'estudiantat d'aquesta titulació. El pla d'estudis amb totes les modificacions va ser aprovat pel Consell de Govern el dia 14 de novembre de 2016.

El Consell Social, el 14 de novembre de 2017, en presentar-li aquestes modificacions, s'hi va oposar a una, la de l'acreditació lingüística de l'estudiantat, al·legant bàsicament que el 35% de l'alumnat de l'UJI era de fora de la demarcació de Castelló i que l'exigència del valencià impediria que nous estudiants pogueren vindre a estudiar a la nostra Universitat. El rector va retirar aquest punt a fi d'estudiar-lo millor abans de tornar-lo a proposar. "Hi ha, per tant, per una banda, una visió economicista i una altra de diferent interpretació de la legalitat i normativa de l'UJI, que impedeixen l'aprovació del pla d'estudis en les condicions que es va presentar", expressen en el manifest.

El col·lectiu, a més, argumenta amb dades, ja que pel que fa al primer aspecte, segons dades del curs 2016/2017, l'estudiantat de Castelló (7.708 estudiants) representa el 64,7% del total (11.911 estudiants). "Per tant els estudiants de fora de la província serien el 35,3%. Però si es vol al·legar que eixe 35,3% de fora de la província no entén el valencià, estaríem davant d'una afirmació falsa, atés que 3.548 estudiants (un 29,8%) vénen de la resta del País Valencià i 104 estudiants (el 0,9%) de la resta del territori lingüístic (Catalunya i Illes Balears). Per tant, els estudiants que són del territori lingüístic i entenen el valencià esdevenen el 94,5% (11.360 estudiants), i queda únicament un 4,6% d'estudiantat de fora del domini lingüístic, que coincideix bàsicament amb enquestes d'anys anteriors sobre coneixements del valencià, on l'estudiantat diu en una proporció al voltant del 5% que entén amb dificultat o no gens el valencià. En el cas concret d'Infermeria, l'atac és més greu, atés que sols 4 estudiants (l'1,7%) de 225 són de fora del País Valencià. Per tant, aquesta és la procedència i coneixements del nostre estudiantat", expressen.

Així mateix, els sotasignants del manifest asseguren que les facilitats a l'hora de l'acreditació per a eixe 5% que ha estudiat fora del territori valencià "són màximes". "Quan un estudiant demostre haver estudiat Batxillerat o altres estudis d'accés a la universitat en sistemes educatius diferents dels de les comunitats de llengua catalana, només ha d'acreditar un nivell de coneixements orals A2 de valencià. Se suposa que després d'estudiar quatre anys a la nostra Universitat un estudiant de fora serà capaç d'aprovar aquest nivell de mínima exigència cap a la llengua. Coneixements que necessitarà sense dubte si vol quedar-se a treballar a casa nostra. En qualsevol cas, l'UJI facilitarà tots els mitjans necessaris per a la seua formació, tant d'aquest estudiantat com del de la resta del territori", es pot llegir al manifest.

Exigència de l'anglés

El col·lectiu critica també que el Consell Social no ha posat cap problema per a l'exigència del B2 d'anglés. "Vista la poca incidència social i econòmica d'aquesta mesura entre la massa crítica de l'estudiantat, aquesta negativa sols s'explica des del menyspreu més gran cap a la llengua, en considerar-la una llengua prescindible, és a dir, no necessària per a la docència, ni per a la vida social i econòmica, i per tant, el Consell Social esdevé còmplice de la continuació del valencià com a llengua minoritzada, partidari de la seua marginació en la vida universitària. I, al capdavall, el Consell Social amb aquest posicionament va també en contra de propiciar l'equiparació lingüística del valencià i el castellà, que estableix la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià", rebla el manifest.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next