El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar ahir el decret pel qual es regula l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL). La normativa aprovada en el ple del Consell del passat 23 de novembre regula el funcionament de l’ens que vetlarà per garantir i defensar els drets valencianoparlants. Així que, des de hui mateix, qualsevol valencianoparlant que senta els seus drets lingüístics conculcats o que vulga fer un suggeriment o una aportació pot fer-ho a través de la pàgina web de l’ODL, que remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica https:// sede.gva.es en l’apartat de queixes i suggeriments reservat a l’ODL.
Des de la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme assenyalen que la web pròpia de l’Oficina encara no està desenvolpada totalment, i en conseqüència tardarà un poc a posar-se en marxa. La intenció, però, és que que siga accessible al més prompte possible. Així mateix, està previst que el pròxim mes de gener es produïsquen reunions amb ajuntaments, associacions i entitats per a donar-los informació i fullets sobre el funcionament de l’ODL. “La intenció de l’Oficina no és sols arreplegar les queixes, opinions o demandes, sinó també fer una tasca de difusió de les normes que emparen els drets lingüístics i les iniciatives que hi ha per a l’ús i la normalització de la llengua”, expliquen des de la direcció de Política Lingüística que gestiona Ruben Trenzano, atés que l’ODL és una unitat adscrita a aquest departament de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport.
“D’ací a unes setmanes es produiran reunions amb ajuntaments, entitats i col·lectius per a explicar-los el funcionament de l’ODL i repartir informació”
Així mateix, es valora l’engegada d’aquest ens que se suma als que ja existeixen en altres autonomies amb llengua pròpia, ja que amb la posada en marxa de l’ODL, les Illes Balears serien les úniques que no disposarien d’un departament d’aquestes característiques. Segons expliquen les mateixes fonts, la Conselleria ha seguit criteris propis per a elaborar el decret. Això no obstant, sí que s’ha tingut en compte el model que fan servir a Catalunya en l’Oficina de Garanties Lingüístiques, però també Elebide, el Servei per a la Garantia dels Drets Lingüístics per País Basc.
Paper mitjancer sense atribucions sancionadores
Però quines seran les principals atribucions i com funcionarà l’ODL? Segons recull el decret, aprovat pel Consell el passat 23 de novembre, l’ODL té com a objecte primer atendre les reclamacions que es formulen en matèria de drets lingüístics. Amb aquesta finalitat, pretén oferir a la ciutadania un mecanisme que resolga les seues demandes d’una manera “àgil i eficaç” enfront dels recursos administratius o la via judicial –però sense perjudici que puga utilitzar altres vies previstes en l’ordenament– i que, a més a més, atenga situacions de discriminació lingüística que ultrapassen l’àmbit dels usos administratius.
En la tramitació d’aquests escrits, l’ODL assumirà el paper de mitjancera entre la part reclamant i la part que ha originat els fets denunciats, posant-se en contacte no sols amb les institucions públiques, sinó també amb les persones físiques i jurídiques de caràcter privat que han perjudicat amb la seua actuació els drets de la ciutadania, a fi que tinguen ocasió d’esmenar-la.
“L’ODL no té caràcter sancionador i en conseqüència no pot aplicar cap mesura d’aquest tipus. Assumirà un paper de mitjancera entre institucions públiques i persones físiques i jurídiques de caràcter privat”
I és que, com recull la normativa, l’ODL no té caràcter sancionador i, en conseqüència, no pot aplicar cap mesura d’aquest tipus. “El que fa l’Ofina és proporcionar suport i consell a la ciutadania per a canalitzar les reclamacions, suggeriments i consultes motivades per possibles vulneracions dels drets lingüístics i tractar d’eradicar-les”, es matisa al document. “El repte que es planteja l’ODL és que el reconeixement legal del dret a utilitzar la llengua pròpia dels valencians i de les valencianes esdevinga un reconeixement social de fet. I, amb aquest objectiu, l’ODL té la voluntat d’actuar com a agent dinamitzador perquè la ciutadania puga usar el valencià amb plena normalitat en tots els àmbits”.
El decret té 16 articles, on es concreta l’objecte i naturalesa de l’ODL, el seu àmbit d’actuació, les seues funcions, com s’inicien les actuacions, com actuarà l’ODL quan ho faça d’ofici, la definició de les reclamacions, suggeriments i consultes, la naturalesa de les reclamacions, forma i requisits per a la seua presentació, la tramitació d’aquestes, valoració de les diferents reclamacions, suggeriments i consultes presentades i elaboració de la memòria anual.
Les funcions assignades a l’Oficina són les següents: recollir i tramitar les reclamacions sobre vulneració de drets lingüístics i els suggeriments relacionats amb la tutela d’aquests drets que presente la ciutadania i respondre-hi; atendre les consultes que la ciutadania formule respecte als drets lingüístics i la normativa que els empara per tal d’oferir-los informació i assessorament legal; sensibilitzar la societat valenciana sobre els drets lingüístics i la necessitat de garantir-los; arbitrar un mecanisme de col·laboració amb els òrgans competents de l’administració de la Generalitat que han sigut objecte de les reclamacions per tal de garantir els drets dels parlants; evitar que es reproduïsquen situacions de vulneració d’aquests drets i millorar l’atenció lingüística dels serveis públics; col·laborar amb els organismes de l’administració de la Generalitat competents en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries; promoure la cooperació amb institucions, organismes i entitats de caràcter públic i privat per tal d’assegurar l’exercici dels drets lingüístics, i oferir assessorament i recursos a les empreses o entitats que siguen objecte de reclamació per a fomentar l’ús del valencià en el seu àmbit d’actuació.
Quant a l’inici de les actuacions, l’Oficina de Drets Lingüístics podrà actuar d’ofici quan considere que determinats fets vulneren els drets lingüístics de la ciutadania o a instància de qualsevol persona física o jurídica que presente una reclamació, un suggeriment o una consulta relacionats amb l’àmbit dels drets lingüístics.
Reclamacions, suggeriments i consultes
Pel que fa a les reclamacions, suggeriments i consultes en matèria de drets lingüístics l’ODL atén tres tipus d’escrits a instància de part, als quals dóna la tramitació o la resposta corresponents: les reclamacions, que seran els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta per tal de denunciar que els seus drets lingüístics han sigut vulnerats, amb la intenció que s’adopten les mesures oportunes; els suggeriments, que són els escrits i comunicacions que la ciutadania presenta amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per tal de millorar l’atenció lingüística dels serveis públics, i finalment tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.
“S’estableix un termini màxim d’un mes per a informar les persones sobre l’estat de la tramitació de la seua queixa, suggeriment i consulta. L’ODL comunicarà les actuacions i les resolucions adoptades”
El decret parla de “preferència” pels mitjans electrònics a l’hora de la seua presentació i recull totes les dades que s’han d’incloure perquè siguen atesos. Així mateix, el decret estableix un termini màxim d’un mes des de la data d’entrada el Registre General de la Conselleria amb competències en matèria de política lingüística per a informar les persones interessadesde l’estat de la seua tramitació. L’ODL ha de comunicar a la persona interessada la resposta de l’òrgan administratiu o de la persona física o jurídica privada competent, incloent-hi la referència a l’informe que, si pertoca, aquest ha emés. Així mateix, l’ODL comunicarà a la persona interessada les actuacions que l’òrgan administratiu o la persona física o jurídica privada ha portat a terme per a corregir els defectes que han originat la reclamació o el suggeriment o per a implantar les iniciatives de millora suggerides.
Queixes de l’administració
En cas que els fets exposats en els escrits afecten matèries que siguen competència d’algun dels òrgans de l’administració de la Generalitat, l’ODL cursarà les reclamacions o els suggeriments a l’òrgan administratiu competent perquè en prenga coneixement, adopte les mesures oportunes i formule la resposta que siga procedent. En el moment de traslladar a l’òrgan administratiu competent les reclamacions i els suggeriments, l’ODL hi adjuntarà un informe o una recomanació sobre els fets objecte de denúncia si ho considera convenient.
En aquest cas, l’òrgan de l’administració competent té l’obligació de trametre la resposta pertinent a l’ODL en el termini de 15 dies des de la recepció de la reclamació o del suggeriment, així com de prendre les mesures adequades per a esmenar els fets denunciats i previndre que no es reproduïsquen en endavant. A aquest efecte, l’ODL li oferirà l’assessorament tècnic necessari. L’òrgan administratiu competent ha de donar compte de totes les actuacions que ha portat a terme en l’escrit de resposta que trameta a l’Ofina. Cada òrgan administratiu ha d’adoptar les mesures que calga per a complir amb la màxima celeritat el deure de resposta.
“Es constituirà un equip de treball per a elaborar un pla quan s’observe la reiteració d’unes mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei”
Entre les actuacions que proposa destaca la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla quan de l’anàlisi d’un conjunt de reclamacions o suggeriments se’n desprenga la reiteració d’unes mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei. L’objectiu d’aquest pla serà corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Formaran part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’ODL, els departaments i entitats afectades.
Memòria anual
Així mateix, el decret contempla en l’article 16 l’elaboració d’una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les reclamacions, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga, de la qual donarà compte al Consell de la Generalitat mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria, que tindrà caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania en suport digital, també es trametrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu al País Valencià.
