El cas Deliveroo obri la porta a la regularització de 200 autònoms forçosos de Glovo

Els treballadors de l'empresa estudien seguir els passos dels 'riders' de Deliveroo i denunciar la seua situació a la Inspecció de Treball
/ València
19 desembre 2017 01:00h
Un repartidor de Deliveroo, aquest divendres en la mobilització de ridersxderechos de Barcelona

Els 'riders' de Deliveroo de València són ja treballadors de l'empresa. La resolució de la denúncia interposada per alguns treballadors mitjançant Inspecció de Treball contra l'empresa de repartiment de menjar a domicili dictamina que els repartidors no són autònoms, sinó assalariats. Per a arribar a aquesta conclusió, Inspecció de Treball al·lega que la totalitat de treballadors de Deliveroo "presta serveis en condicions de voluntarietat, per compte alié, dependència i retribució, característiques bàsiques i fonamentals que defineixen la concurrència de relació laboral".

Deliveroo, que ja ha anunciat que recorrerà davant els tribunals, compta en l'actualitat amb uns 50 treballadors a València, que han sigut donats d'alta d'ofici a la Seguretat Social. Segons va explicar el dilluns Marco Antonio Llerena, d'Intersindical Valenciana, Deliveroo ha d'abonar 160.000 euros en concepte de les cotitzacions que no ha pagat a uns 120 treballadors que estan o han passat per l'empresa. La resolució de la Inspecció de Treball de València pot servir de precedent també per a altres zones de l'estat espanyol on s'han iniciat processos contra Deliveroo. És el cas per exemple de Madrid, Barcelona, Saragossa, Alacant o Sevilla.

Victor Sánchez, el 'rider' –és així com es coneix aquests treballadors que reparteixen menjar en bicicleta– que va iniciar la batalla contra Deliveroo i que va ser acomiadat de l'empresa, segons explica de manera injustificada, va celebrar que gràcies al dictamen d'Inspecció de Treball es reconeix que el seu treball "ni es un hobby ni és treball autònom, sinó que és una relació laboral". Llerena va explicar en una roda de premsa junt amb alguns dels treballadors denunciants que espera que Deliveroo cree un conveni per als seus treballadors que incloga els drets laborals bàsics als quals tenen dret segons la seua nova situació, com és el cas de cobrar el sou mínim interprofessional. Actualment, cobren uns 3,38 euros per trajecte.

La directora general de Treball, Cristina Moreno, ha celebrat la resolució d'Inspecció de Treball i ha manifestat que "no pot haver en el segle XXI menys drets que en el segle XX". Per a evitar-ho, ha assenyalat en una roda de premsa, cal desenvolupar noves relacions laborals per a evitar situacions com aquesta. A aquestes paraules, el conseller d'Economia, Rafael Climent, ha apuntat que moltes vegades "l'administració va per darrere de la societat".

Resolució extensiva a altres treballadors

El cas de Deliveroo no és l'unic. Empreses com Glovo, que transporta "tot el que no estiga viu o supere els 10 quilos de pes", segons explica una de les seues treballadores a Diari La Veu, també té els seus 'riders' donats d'alta com a autònoms. Segons fonts de RidersxDerechos VLC , agrupació que uneix repartidors d'empreses amb aquestes característiques, Glovo compta amb uns 200 repartidors a València. 

Segons aquesta plataforma de treballadors, l'inspector de treball que ha portat el cas els ha informat que una vegada tancat l'expedient començaria "per voluntat pròpia a investigar altres empreses que operen amb aquest sistema". Alguns repartidors de Glovo són també membres de l'agrupació de Riders i asseguren que hi ha moviments incipients en l'empresa per a portar el seu cas a Inspecció. Tanmateix, ara com ara no s'està portant a terme cap acció. El que sí que és cert és que els 'riders' de la companyia van donar suport als de Deliveroo en la manifestació pels drets dels repartidors celebrada el passat 27 de setembre.

Les condicions laborals de Glovo i Deliveroo són prou semblants. Segons expliquen fonts dels treballadors de Glovo, ells saben uns dies abans les hores que treballaran durant la setmana, "però és com estar de guàrdia". Tenen una aplicació en el mòbil que detecta la seua localització i les comandes els entren segons d'on es troben. De vegades, segons explica una treballadora, pot passar que no entre cap comanda en la zona en què estan i s'han de desplaçar al centre de la ciutat "per a entrar en la zona 'calenta' de comandes".

En el seu cas, segons explica a aquest diari, cobren des de la setmana passada un mínim de 3 euros per comanda, a la qual cosa se suma un plus per quilòmetre fet. Normalment, guanyen aproximadament 200 euros cada quinze dies. Una quantitat a la qual s'ha de descomptar la tributació de l'IVA i la quota mensual d'autònom.

Just Eat, un cas diferent

Un cas un poc diferent és el de Just Eat. En aquesta empresa, segons expliquen fonts coneixedores del model de negoci de l'empresa, els treballadors sí que estan donats d'alta en la Seguretat Social pel règim general, mitjançant una subcontracta. Tanmateix, les condicions laborals "no són molt millors", expliquen. El seu problema principal és que cotitzen com si treballaren unes 10 hores a la setmana "quan normalment se'n fan unes 20". També, segons ha explicat a Diari La Veu un dels seus treballadors, en cas d'accident no els paguen cap baixa, sinó que simplement no els donen feina fins que es recuperen. Fonts de l'empresa han explicat que Just Eat no s'encarrega de contractar els repartidors. Segons asseguren, ells només gestionen les comandes i són els restaurants els que es fan càrrec dels 'riders'.

Funcionen mitjançant un xat de Telegram en què els van informant de les comandes que han d'entregar i, en principi, tenen un horari fix del qual són informats cada diumenge. Com en el cas de les altres empreses, també els pot passar que durant el seu torn de treball no els entre cap comanda, la qual cosa fa que el seu salari minve i, tal com denuncien, senten que estan "regalant" el seu temps a l'empresa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next