D'antiga fàbrica de joguets a museu valencià de la biodiversitat

Ibi dóna a conéixer la diversitat de vida al planeta i els problemes per a conservar-la amb un centre de referència estatal

Conten que Payá Hermanos S.A. va ser la primera empresa joguetera d'Ibi, la que va encetar la tradició en aquesta localitat. En 1905 Rafael Payà Picó va vendre el seu taller de llauna als fills, que van decidir deixar les seues anteriors ocupacions i dedicar-se només a la fabricació de joguets. Aquest any és el que l'Ajuntament d'Ibi ha marcat al calendari com a data simbòlica de l'inici de la indústria joguetera. Ara, les parets de l'antiga fàbrica ubicada a la Glorieta Nicolás Payá Jover acullen el Museu de la Biodiversitat, "un projecte de la Universitat d'Alacant que va trobar en la ciutat d'Ibi tot el suport i entusiasme que ha fet que aquest museu siga una referència nacional i es conega fins i tot fora d'Espanya". Ho explica el doctor en Biologia Eduardo Galante Patiño, director i fundador del museu.

Galante conta que el museu es va crear l'any 2004 com una iniciativa personal seua quan també era director de l'institut universitari CIBIO (el Centre Iberoamericà de la Biodiversitat) de la Universitat d'Alacant. "Volia eixir dels laboratoris universitaris i, mitjançant una sèrie d'exposicions, donar a conéixer el problema actual de conservació de la biodiversitat i el paper que l'home ha tingut en la història a través d'activitats tradicionals d'explotació dels recursos naturals". El museu es va constituir gràcies a un conveni a cinquanta anys entre l'ajuntament del municipi, mitjançant la regidoria de Medi Ambient, i la Universitat d'Alacant, mitjançant el CIBIO. Fa una dècada, en març del 2007, va ser reconegut per la Generalitat Valenciana i integrat en la Xarxa de Museus i Col·leccions Museogràfiques.

El Museu de la Biodiversitat es va constituir gràcies a un conveni a cinquanta anys entre l'Ajuntament d'Ibi i la Universitat d'Alacant

La universitat és qui té la responsabilitat científica d'aquest museu i les peces que s'hi exposen pertanyen als fons del CIBIO, alimentats gràcies a les aportacions dels seus investigadors. A més, Galante destaca "la col·laboració amb les autoritats encarregades de vetlar per la protecció de la biodiversitat, com el Seprona de la Guàrdia Civil, l'Autoritat d'Aduanes o el Servei de Vigilància duanera (SOIVRE)". També hi ha aportacions de particulars i fins i tot de centres escolars. A banda, més de cinquanta peces del Museu Nacional de Ciències Naturals, propietat del CSIC i amb seu a Madrid, s'exhibeixen al museu d'Ibi, l'únic a tot l'Estat amb qui té un acord de col·laboració.

Vistes de l'interior de la sala dedicada a la sabana africana. / MUSEU DE LA BIODIVERSITAT

Ecosistemes d'ací i d'allà

Al museu d'Ibi hi ha quatre grans sales permanents: una de biodiversitat amenaçada, una de biodiversitat mediterrània, una de selves tropicals iberoamericanes i una de la sabana africana. En la primera, Galante explica que "s'aborda el greu problema mundial del tràfic il·legal d'espècies de plantes i animals" i afegeix que és "el tercer que més milions de dòlars mou anualment, després del de drogues i el d'armes". A més, també es parla d'un problema molt lligat a aquest, el de les espècies invasores. Així, des del museu expliquen que "aquesta sala conjuga aspectes científics i educatius que versen sobre les amenaces que suposa el comerç i el tràfic il·legal d'espècies per a la conservació de la biodiversitat", així com sobre "la introducció d'espècies exòtiques i el seu impacte sobre l'extinció d'espècies a escala global i al nostre territori".

A la sala del Mediterrani s'exposen diorames de zones humides, de les muntanyes mediterrànies i de les estepes cerealistes. A més, s'ofereix informació sobre els usos tradicionals de la biodiversitat silvestre o, com ho defineixen des del museu, "els usos d'aquest mosaic format pel bosc mediterrani i els cultius adjacent, que són la base de la nostra biodiversitat biològica i del ric patrimoni etnobiològic i cultural que hem heretat".

El tràfic il·legal d'espècies de plantes i animals és el tercer que més milions de dòlars mou anualment, després del de drogues i el d'armes

Pel que fa a la sala de selves tropicals, està dedicada a donar a conéixer la riquesa d'aquests ecosistemes, que cobreixen el 6% de la superfície terrestre. Indiquen que "és el bioma que posseeix un nombre més elevat d'organismes, tant vegetals com animals". L'exposició pretén mostrar aquesta riquesa, "els nombrosos recursos presents en aquests hàbitats, les poblacions que habiten aquests territoris i, especialment, la importància de conservar-les". Finalment, la sala de la sabana d'Àfrica mostra la diversitat de vida de la sabana i s'exposa "una important col·lecció de bòvids cedits pel Museu de Ciències Naturals del CSIC", descriu Galante.

També hi ha una sala d'exposicions temporals per a "mantindre el museu com un espai expositiu viu, dinàmic i participatiu" i un programa d'exposicions itinerants que s'ofereixen a través d'un servei de préstec a administracions, centres educatius o organitzacions ciutadanes. Tot aquest material està generat, dissenyat i produït per personal del museu. El director destaca 'Te llevamos el Museo al cole', una mostra que recorre els col·legis del País Valencià i també aquells de fora que ho sol·liciten i afegeix que, "en aquests moments, ja tenim pràcticament cobert el 2018".

A la sala de biodiversitat amenaçada s'exposen papallones que van ser objecte de comerç il·legal. / MUSEU DE LA BIODIVERSITAT

Divulgar, sensibilitzar, conscienciar

La voluntat del museu és difondre entre tota la societat el coneixement científic que hi ha sobre la conservació de la biodiversitat. "Per això s'organitzen visites amb col·lectius diversos i en especial amb escolars", argumenta Galante, qui presumeix que "pel nostre museu passen més de 22.000 persones, 60.000 si comptem les exposicions itinerants, que s'emporten aquest missatge".

D'entre totes les peces que s'exposen, el director destaca les que alberga la sala de biodiversitat amenaçada, on s'exposa una gran pell d'ós polar, una vitrina de marfils, vitrines amb coralls i nombroses papallones i altres insectes que han estat objecte de comerç il·legal. "Gràcies a l'actuació del Seprona i de l'autoritat duanera es va evitar aquest comerç i ara serveixen per a sensibilitzar sobre el problema", conta Galante. També destaca la sala de biodiversitat mediterrània; en aquest cas, pel valor de la proximitat. "Parla dels ecosistemes del nostre entorn i dels problemes que l'amenacen", argumenta.

El director del museu explica que la sala de biodiversitat mediterrània "parla dels ecosistemes del nostre entorn i dels problemes que l'amenacen". / MUSEU DE LA BIODIVERSITAT

Reconeixement a 800 quilòmetres

No n'hi ha prou a afirmar que ets "una referència"; cal que algú extern ho avale. Però al Museu de la Biodiversitat li ocorre que, "de vegades, és més conegut fora que a la Comunitat Valenciana". Per exemple, el passat desembre va ser guardonat en el XXII certamen Humanitat i Medi de l'Ajuntament de Camargo (Cantàbria), un certamen que té com a finalitat "promoure el desenvolupament de projectes, pràctiques i iniciatives sostenibles, fomentar la participació ciutadana en processos de desenvolupament sostenible i reconéixer les entitats i persones implicades en aquests".

Per a Galante, aquest premi reconeix "la tasca que duu a terme l'equip tècnic del museu i l'orientació de les activitats organitzades des del seu inici". A més, afirma que per a ells "és un honor" haver rebut aquest premi, ja que "suposa un reconeixement a les nostres activitats educatives i de difusió; és un esperó per a seguir endavant". El director del museu no deixa passar l'oportunitat de reconéixer, també, el suport que rep de l'Ajuntament d'Ibi i el paper de la Universitat d'Alacant i del CIBIO, "que ha volgut implicar-se en la transmissió de coneixement i formació per a tota la societat".

El Museu de la Biodiversitat va ser guardonat en desembre en el XXII certamen Humanitat i Medi de l'Ajuntament de Camargo

També en el seu moment es va manifestar el regidor de Museus de l'Ajuntament d'Ibi, Rubén Barea, mostrant la seua "satisfacció" per rebre aquest premi, "un reconeixement al treball que realitzem per a transmetre a la societat els avanços científics més rellevants en matèria de biodiversitat". A més, va afirmar que el guardó els "anima" a continuar treballant perquè el Museu de la Biodiversitat "seguisca sent un referent en la sensibilització i conscienciació del públic per a crear un entorn millor conservat, més respectuós amb el medi que ens envolta i més sostenible".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat