El govern espanyol utilitza el Constitucional per a dinamitar l'eix social del Botànic

L'accés universal a la sanitat, la pobresa energètica i l'habitatge social han sigut les lleis que l'executiu de Mariano Rajoy ha recorregut en l'alt tribunal
/ València
20 desembre 2017 01:00h

La màxima del Consell de "governar per a les persones", en contraposició amb l'estratègia duta pel PP durant vint anys, s'ha topat amb la decidida acció en contra de l'executiu espanyol. Les principals lleis aprovades pel govern presidit per Ximo Puig, que tenien com a objectiu facilitar l'accés de la ciutadania als drets bàsics com ara la sanitat, l'habitatge i els recursos de primera necessitat, han sigut impugnades per l'executiu de Mariano Rajoy davant el Tribunal Constitucional en els últims dos anys. 

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va mostrar ahir el seu "malestar" per aquesta actuació continuada i reiterativa del govern del PP, que des de Madrid executa el paper d'oposició que correspon al grup liderat per Isabel Bonig. En aquest sentit, Puig va criticar que el govern de l'estat espanyol estiga utilitzant la via judicial per a defendre "posicionaments jurídics injustificats", després de conéixer-se que el Tribunal Constitucional havia tombat la primera de les normes que assenyalava el camí del canvi polític la País Valencià: el decret llei que regula l'accés universal a l'atenció sanitària.

Decret llei que regula l'accés universal a l'atenció sanitària

El Consell de Ministres va acordar el 23 d'octubre de 2015 interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei 3/2015, del 24 juliol, del govern valencià després de diverses trobades bilaterals entre ambdós executius. La primera norma emanada del govern del Botànic regulava l'accés universal a l'atenció sanitària al País Valencià, però l'executiu presidit per Mariano va argumentar que el decret incorria en una extralimitació de competències del Consell. Setmanes després, la llei valenciana quedava suspesa cautelarment en admetre l'alt tribunal el recurs del govern espanyol. No va ser fins al 4 de març de l'any següent que el Constitucional va aixecar la suspensió del decret llei, sol·licitada pel Consell, que va argumentar motius de salut pública alhora que assenyalava els antecedents jurídics del País Basc i Navarra. Finalment, ahir, el TC va declarar inconstitucional i nul el decret

El decret contempla l'accés al sistema sanitari dels estrangers en situació irregular en les mateixes condicions que la resta d'usuaris de la xarxa pública valenciana, de manera que els immigrants que accedeixen a la targeta SIP –la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública xifra més de 20.000 les persones beneficiades amb el decret– tenen accés a la cartera comuna bàsica de serveis i se'ls assigna un metge de medicina general. En el cas de necessitar una assistència especialitzada en un hospital, el tractament de fàrmacs o de prestacions ortoprotètiques, també s'inclouen en l'assistència. 

Els requisits per a accedir a la targeta són ser estranger major d'edat i no tindre cobertura sanitària ni a l'Estat ni per part d'una assegurança sanitària, mútua o un tercer país al qual es puga facturar per atenció. Una altra de les condicions que recull el decret és l'acreditació d'una resistència efectiva mínima prèvia al País Valencià de tres mesos. 

Llei de funció social de l'habitatge

La Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori també ha estat en el punt de mira del govern espanyol. El 25 de gener d'enguany, les Corts van aprovar amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Podem i Cs, el projecte de la llei per la funció social de l'habitatge del País Valencià. La norma no va agradar l'executiu de Rajoy i així va quedar palés en la Comissió Bilateral que es va celebrar el passat 5 d'octubre. La directora general d'Habitatge, Rebeca Torró, va assegurar aleshores que les qüestions plantejades per l'executiu espanyol "atacaven" les mesures que permeten garantir aquest dret en qüestionar 23 dels 37 articles que preveu la llei. Tan sols un mes més tard, el Consell de Ministres instava el president del govern espanyol a presentar un recurs d'inconstitucionalitat. 

La norma suposa mobilitzar tot l'estoc de l'habitatge buit que hi ha al País Valencià perquè les persones que han demandat un habitatge social, les que han perdut la seua casa per no poder pagar la seua hipoteca per una situació econòmica sobrevinguda i les desnonades puguen disposar d'algun immoble. Així mateix, la llei preveu la creació d'un registre d'habitatge perquè les entitats financeres posen els immobles buits al servei del lloguer social. Segons les dades facilitades per la Conselleria dirigida per Maria José Salvador, en aquests tres mesos de funcionament, s'han engegat els espais InfoHabitatge a les tres demarcacions per a atendre els ciutadans. Així, s'ha assessorat tots els ciutadans que han formulat les més de 1.669 consultes que han arribat, s'ha intervingut en 43 casos de desnonament i s'han donat diferents solucions habitacionals a 554 famílies a través d'ajudes al lloguer o habitatges socials.

Llei de pobresa energètica

En el mateix Consell de Ministres que va acordar interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de funció social de l'habitatge també es va donar llum verda a la interposició d'un altre recurs, aquest contra la llei del Consell de pobresa energètica. L'executiu de Mariano Rajoy va recordar que el Tribunal Constitucional va reiterar la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic.

La llei valenciana estableix un procediment que contradiu els terminis previstos en la normativa estatal per al tall del subministrament, segons va argumentar el govern espanyol. Incideix, a més, sobre el règim econòmic del sistema energètic en mantindre el subministrament sense retribució del subministrador i regular els terminis d'aplicació, les comunicacions a realitzar abans del tall de subministrament i els consumidors als quals no se'ls podrà tallar, entre altres mesures, en termes diferents als establits per la normativa estatal bàsica en matèria d'energia (electricitat i gas) i no així en relació amb el subministrament d'aigua, que no es veu afectat per la impugnació.

Llei de designació de senadors

Els recursos davant del Tribunal Constitucional també han afectat altres àmbits en què el Consell ha volgut traçar una divisòria amb els seus antecessors. A l'octubre de 2016, el ple de les Corts Valencianes va donar llum verda a la reforma de la llei de designació de senadors territorials, plantejada per Podem, que estableix la possibilitat de revocar aquests representants en la cambra alta quan incórreguen en comportaments que susciten "pèrdua de confiança" o provoquen el "desprestigi" de les seues institucions, arran de la declaració de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, pel cas Taula. El PP valencià va reaccionar durament contra la que considerava una norma per a "revocar" l'aleshores senadora Barberá. El govern de Rajoy va presentar un recurs d'inconstitucionalitat el passat 7 de febrer. El senador Pedro Agramunt va subratllar aquell dia que entenia que el recurs era un "acte de desgreuge" a l'exalcaldessa de València. 

Huit mesos després, el 27 de setembre, el Constitucional va admetre a tràmit el recurs promogut per l'executiu de Rajoy que assenyalava els apartats susceptibles de ser inconstitucionals. En aquesta ocasió l'alt tribunal va actuar amb gran celeritat, atés que en a penes unes setmanes el ple va anul·lar la llei valenciana que permetia a les Corts revocar senadors territorials. El Constitucional va considerar que alguns preceptes de la norma són "inconstitucionals i nuls" perquè "excedeixen les competències de la Comunitat Autònoma i vulneren l'article 67.2 de la Constitució, que garanteix el lliure mandat polític per als membres de les Corts Generals".

"Amenaces" contínues

I el PP no sembla disposat a baixar l'"espasa de Dàmocles" amb què ha amenaçat l'acció executiva del Consell. L'última advertència dels populars va arribar fa unes setmanes, quan va assegurar que la llei de l'horta és una norma "confiscatòria" i "inconstitucional" i que la portaria al Tribunal Constitucional si s'aprova en els termes amb què està redactada "perquè expropia propietats i promou els arrendaments forçosos". 

Així mateix, el ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, va amenaçar de recórrer davant dels tribunals "per discriminatori" contra el decret de Plurilingüisme si no es modificava de forma substancial.

El Dret Civil Valencià, en el punt de mira

Les desavinences "jurídiques" entre el Consell i el govern espanyol vénen de lluny, amb especial "persecució" a les lleis que despleguen el Dret Civil Valencià. Així, al maig de 2016 el Constitucional va declarar nul·la la llei del règim econòmic matrimonial de la Generalitat Valenciana, aprovada el març del 2007 i en vigor des del 2008, després d'un recurs interposat per part del govern espanyol. La llei aplicava la llibertat d'elecció del règim econòmic matrimonial, però preveia que si no hi ha res establert prèviament el règim aplicable havia de ser el de separació de béns. 

Era la primera sentència sobre les tres lleis del Dret Civil Valencià que el govern espanyol té recorregudes. Al recurs contra la llei de règim econòmic matrimonial s'havien unit el recurs contra la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011, i la llei d'unions de fet, del 2012. La primera resolució contrària de l'alt tribunal va ser la que va deixar sense efecte la llei d'unions de fet, al setembre de 2011. L'anul·lació de la llei de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen va arribar el 28 de novembre de l'any passat. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next