El treball 'en B' amaga 3.000 milions anuals al País Valencià

Els agents socials consideren que la manca d'ètica i la permissivitat social fomenten l'economia submergida
/ València
20 desembre 2017 01:00h
Climent assegura que amb els diners del treball no declarat es podrien construir construir 833 escoles, o més de 600 centres de salut.

La Conselleria d'Economia, juntament amb representants sindicals i la patronal CEV, va presentar aquest dimarts una campanya divulgativa amb l'objectiu de conscienciar les empreses dels efectes negatius de l'economia submergida. La incidència que té el treball no declarat tant econòmicament com en nombre de treballadors és difícilment quantificable. Tanmateix, el sindicat de tècnics d'hisenda (Gestha) estima que anualment genera més de 27.000 milions d'euros i suposa entre 2.500 i 3.000 milions d'euros en impostos que les administracions deixen de recaptar.

El conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent, va posar l'accent en el fet que cal conscienciar la societat que el treball no declarat "fa mal a tots", perquè suposa competència deslleial contra qui sí que compleix la llei. També afecta els treballadors, que veuen minvats els seus drets laborals.

Les causes que es mantinga aquest frau laboral són un compendi de circumstàncies diferents. D'una banda, i segons va apuntar el president de la patronal CEV, Salvador Navarro, la permissivitat social a aquestes pràctiques és un factor important, a la qual cal sumar la falta d'ètica d'alguns empresaris.

Sobre aquesta última idea incideix també la secretària de Formació i Ocupació de CCOO, Ana García Alcolea. La representant sindical considera que la cultura empresarial del País Valencià "no és la d'aportar el que ens correspon" i que "alguns dels que es fan anomenar empresaris" només busquen un benefici econòmic ràpid que va en detriment dels treballadors i de l'estat del benestar. En aquest sentit, García Alcolea assenyala que els impostos que es deixen de recaptar "són els diners que després no es tenen per a construir escoles".

De fet, el conseller Climent va assegurar que si aflorara tota l'economia submergida "es podrien construir 833 escoles, entre 600 i 700 centres de salut, emprendre 60 programes d'inserció laboral per a joves o multiplicar per 50 les possibilitats de millorar els polígons industrials valencians".

Tipus de treball no declarat

Segons explica la sindicalista a aquest diari, a grans trets hi ha dos tipus de treball negre: el primer seria el de la "persiana tancada", el més estés en polígons industrials, on hi ha empreses o tallers que sembla que estan tancats, però on treballa gent sense contracte, i el segon, el mode de "persiana oberta", en què es contracta gent per un número d'hores determinat, encara que després treballen més, un exemple que abunda en els xicotets tallers mecànics xicotets o el món de l'hostaleria. 

L'economia submergida evoluciona i va canviant de sector segons la situació econòmica del moment. Un exemple clar, segons explica García Alcolea, és el del sector de la construcció. Històricament aquest era "l'estrella" pel que fa a treball negre, però la crisi econòmica el va relegar.

El sector serveis és ara el que agrupa gran part dels treballadors no declarats. És també mostra de com evoluciona el treball submergit segons les circumstàncies. La responsable d'ocupació de CCOO assenyala que històricament el frau, sobretot en l'hostaleria, consistia a tindre els treballadors sense contracte, però que, "a causa de les cada vegada més nombroses inspeccions de treball", el que es fa ara és donar d'alta treballadors per "moltes menys hores de les que treballen".

Qui té treball negre?

Tant des de Conselleria com des dels sindicats i la patronal asseguren que obtindre dades sobre quin és el perfil de les persones que tenen un treball no declarat "és molt complicat". Des d'UGT emfatitzen que si no existira l'economia submergida, la situació laboral de precarietat, l'elevada taxa d'atur i la quantitat de persones que no reben cap prestació econòmica seria insostenible. El sindicat considera que el treball negre és una forma més d'explotació laboral.

Destaquen que el treball submergit mostra també una desigualtat territorial "perquè hi ha zones al País Valencià en què accedir al mercat laboral de forma legal és més difícil". Asseguren també que hi ha una bretxa de gènere perquè, segons expliquen, "les dones són més vulnerables" i tenen més probabilitats de desenvolupar tasques no declarades.

Des de CCOO expliquen que "qui pot treballar en blanc no ho fa en negre" i consideren que el que accepta un treball no declarat "és perquè es veu abocat a acceptar-lo". Des del sindicat afirmen que es tracta de persones que no perceben cap ingrés ni per atur ni cap altre tipus d'ajudes. En aquesta situació es troba el 50% dels treballadors registrats a l'atur. 

Els sindicats són conscients que "és difícil fer el pas de denunciar una situació laboral injusta com aquesta", però tot i així animen els treballadors a utilitzar els sindicats per denunciar el frau i que així l'Inspecció de Treball puga actuar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next