“Editem més i millor”. Aquest és el resum que va fer el director de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), Vicent Flor, quan es compleixen tot just dos anys de la seua arribada a la institució dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. Això no obstant, Flor va mostrar una satisfacció “moderada” per haver aconseguit els quatre objectius que es va marcar en prendre possessió del càrrec: que el Magnànim fóra una institució al servei de la ciutadania, que donara veu a la pluralitat d’idees que hi ha a la societat valenciana, que estiguera al servei de la cultura i que el valencià fóra una llengua d'”alta cultura”.
Pel que fa a aquest últim punt, Flor va posar l’èmfasi en les xifres de les publicacions que s’han fet en la llengua pròpia. Així, la producció editorial ha augmentat un 61% respecte a l’exercici 2016, amb la publicació d’un total de 45 obres, quasi una per setmana (enfront les 28 en 2016). Un 62% d’aquests nous volums (29, en total) s’han publicat en valencià, és a dir, dos terceres parts del que s’ha editat en total, el que ha permés assolir un dels objectius marcats per a aquesta nova etapa de l’institut. A més, el director de l’IAM va valorar el fet que la ciutadania haja donat suport a aquesta nova estratègia avalada també per les dades. I és que com es va subratllar durant la roda de premsa en què es va fer balanç d’aquest bienni, els tres exemplars més venuts en 2017 per l’IAM estan escrits en valencià. Es tracta de Marc Granell. Poesia completa 1976-2016, La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana i el Diari de la Sotaia, de Joan Pellicer. “La idea que el valencià no ven no és exacta i aquestes dades demostren que és una llengua d’alta cultura”, va expressar Flor.
“El 62% dels llibres editats per l’IAM són en valencià i els més venuts també són en la llengua pròpia”
El director de l’IAM va recordar que l’ànim de lucre no està entre els objectius de la institució. “Nosaltres no competim amb les editorials privades. Nosaltres estem al servei de la societat i hem de cobrir les necessitats de l’espai públic”, va indicar. La xifra total de vendes ha assolit els 5.518 exemplars del catàleg del Magnànim. Un fet que confirma la tendència a l’alça de les vendes iniciada l’exercici 2016 respecte a 2015. Aquesta tendència a l’alça no és conseqüència només de l’augment de quantitat i qualitat dels títols publicats, sinó també de la considerable millora en el control de la distribució i de la major presència i publicitat dels llibres editats als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. “És el producte d’un treball de difusió pública del catàleg que abans no es realitzava”, es va explicar.
Heterogeneïtat i pluralitat
En aquest sentit, Vicent Flor va recordar que l’IAM és una institució plural que respecta l’heterogeneïtat de la ciutadania i que per això s’han obert noves línies d’edició per a arribar a nous públics. I entre aquests nous perfils es troba el lector de novel·la gràfica, motiu pel qual la pròxima edició dels Premis València comptarà amb un guardó en aquesta categoria. Així mateix, cal destacar el naixement, al llarg del 2017, de noves col·leccions com Adés & Ara, Descobrim o Moment Memorialística, junt amb el redisseny tipogràfic o de cobertes d’altres ja existents i amb llarga tradició, com ara Estudis Universitaris, Estudis Comarcals, Arxius i Documents, Partitures, Novatores, Biblioteca d’Autors Valencians o Pensament i Societat. Per al pròxim any està prevista l’edició d’una setantena de títols.
Xavier Rius: “Tornem a esdevindre un referent estatal, tant per les publicacions com per les reflexions i debats que suscitem. Com a mínim estem a l’altura de fa vint anys”
“Volem abordar molts aspectes i temàtiques de l’actualitat i dotar el territori valencià d’un espai, tot i que modest, de reflexió d’abast internacional”, va expressar Flor, qui va rebre suport incondicional del diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius. “S’han assolit i, en alguns casos fins i tot superat, bona part dels objectius i reptes marcats inicialment”, va reflexionar el diputat. Rius també va subratllar que el treball en equip ha aconseguit recuperar l’esperit originari del Magnànim. “Tornem a esdevindre un referent estatal, tant per les publicacions com per les reflexions i debats que suscitem. Com a mínim estem a l’altura de fa vint anys”, va emfasitzar alhora que va posar com a exemple el fet que des d’Astúries una persona s’haguera interessat per La idea del socialisme. Assaig d’una actualització, d’Axel Honneth.
Espai de debat i reflexió
En el balanç realitzat per Flor i Rius, també es va destacar el paper de l’IAM com a espai de debat i reflexió. Al llarg de 2017, el Magnànim ha consolidat la seua activitat com a organitzador, col·laborador o participant habitual en esdeveniments culturals de tot tipus més enllà de la seua tasca d’edició, com ara presentacions de llibres, debats, conferències, congressos, fires, jornades i convenis de col·laboració amb altres entitats. En aquest sentit, l’institut dependent de la Diputació de València ha realitzat més de cinquanta presentacions d’una vintena de títols diferents, que han permés mostrar el treball del Magnànim a la societat.
En el marc del cicle ‘Els Debats del Magnànim’, s’ha comptat amb les aportacions i reflexions de destacades figures del món acadèmic i intel·lectual, amb una perspectiva variada, plural i interdisciplinar. Aquest és el cas d’Axel Honneth, Sharon Weinberger, Manuel Delgado, Enzo Traverso, Alfonso Botti, Hans Lauge Hansen o José Antonio Font, entre d’altres.
Totes aquestes iniciatives, projectes i resultats es poden veure resumides en el vídeo promocional de la nova campanya de l’IAM, ‘Un país de llibre, un món de cultura’, amb el qual es pretén aconseguir més lectors i seguidors del Magnànim.
