El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha destinat en els últims quatre anys 234.000 euros per a subvencionar 71 projectes de l'àmbit lingüístic, una xifra que suposa una mitjana de 58.000 euros a l'any. Així consta en una resposta al senador de Compromís, Carles Mulet, que es va adreçar al departament dirigit per Íñigo Méndez de Vigo per a saber quines ajudes es destinen al sector editorial del País Valencià.
En el mateix document, el Ministeri informa a Mulet que en 2017 la quantia que rebran les llibreries ubicades al País Valencià serà de 19.378 euros, d'un pressupost total de 120.000 euros per a tot l'Estat, i beneficiarà quatre llibreries.
Per a Mulet, aquestes quantitats, que seran ben rebudes pel sector, són clarament "insuficients i suposen una petita gota al costat de la promoció real de la llengua castellana, que està present en tots els àmbits de manera aclaparadora i de les necessitats existents". Des d'aquesta perspectiva, el senador critica que el govern espanyol no fomenta ni protegeix com hauria de fer-ho el multilingüisme de l'Estat. "El Ministeri no atén ni la seua riquesa literària a través de l'edició de llibres i revistes o el foment de la lectura, relegant la resta de llengües oficials".
El senador ha donat algunes xifres per a palesar la difícil situació que travessa el sector editorial de l'Estat. "La situació que dibuixen els informes oficials és d'un estancament clar en l'hàbit de la lectura i tot el que envolta el món del llibre: des dels punts de venda a l'ús de les biblioteques", ha insistit.
El 39,4% dels espanyols no va obrir ni un llibre en 2015, segons el CIS. Les llibreries es van reduir fins a 3.650 el 2013 (gairebé 700 menys que l'any anterior) i en una dècada han tancat el 25% dels punts de venda de premsa: dels 30.000 de 2006, el 2016 en quedaven 22.300, segons la Federació de Gremis d'Editors (FGEE) i l'informe de la lectura a Espanya 2017. En l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015 del Ministeri de Cultura, s'assenyalava que els que no havien llegit cap llibre en un any suposaven el 37,8% la població.
"Parlem de xifres vermelles inassumibles per a la nostra societat, que necessita formació, consum cultural i informació, de manera que la constatació que aquestes tendències negatives persisteixen, davant la falta de polítiques culturals de primer ordre, és una molt mala notícia", ha afegit Mulet.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
