Silla iniciarà el 2018 amb un dels seus esdeveniments més significatius: la Fira de Sant Sebastià. Comerç, alimentació i artesania es donen la mà per tal d’oferir als sillers i tots els visitants en general una experiència diferent per als dies 19, 20 i 21 de gener a aquesta població de l’Horta Sud. La Fira es converteix en un aparador que permet gaudir d’una manera única de tot el ric patrimoni de Silla, que agafa forma de paisatge, cultura, tradició i innovació. Parlem amb Josep Melero, regidor de Promoció Econòmica d’aquest municipi, sobre aquests atractius encara desconeguts per al gran públic i de com la Fira de Sant Sebastià s’ha anat convertint en un referent.
Com explicaries la Fira de Sant Sebastià de Silla a aquells que no la coneguen encara?
Enguany fa la seua majoria d’edat. Va nàixer en certa mesura com a aparador per a mostrar el comerç tradicional del poble i fomentar també l’agricultura de proximitat. Durant aquestes edicions, en l’època de crisi, sí que és veritat que els comerços es veien un poc reticents pel fet de no tindre una perspectiva econòmica bona. Aquesta és la tercera edició des que estem en el govern i hem volgut donar-li un nou impuls. Els dos primers anys els vam dedicar a l’agricultura ecològica per a mostrar-li a la gent la possibilitat que té el nostre poble com a impulsor d’eixe nínxol de mercat i enguany hem decidit apostar per l’artesania del País Valencià per a mostrar també que els comerços tradicionals d’artesans tenen un lloc dins de les estructures urbanes i del comerç més amable i de proximitat. A més a més, també donem a conéixer el nostre poble. Un poble desconegut pel que fa a les atraccions que pot oferir tant en l’àmbit cultural com en el paisatgístic. Som el poble que més frontera té amb el Parc Natural de l’Albufera, cosa que poca gent coneix i que nosaltres estem obligats a traslladar.
L’alimentació i el comerç són els eixos principals d’aquest esdeveniment. Quina importància tenen aquests àmbits en un municipi com Silla?
El 50% del terme municipal de Silla està dins del Parc Natural de l’Albufera; això significa que nosaltres ni ens podem plantejar ampliar el casc urbà ni podem fer grans projectes i, per tant, hem de donar-li una eixida productiva al terme. A més, s’abandonen les terres i es produeix un deteriorament progressiu del medi ambient. El nostre entorn ha estat sempre en contacte amb l’ésser humà. No és un bosc, és una horta i una marjal. El comerç és vital des del punt de vista no sols econòmic, sinó social. Una ciutat sense comerç de proximitat es converteix en una ciutat dormitori, una ciutat els veïns de la qual treballen a València, que és on tenen tots els serveis, i a la qual sols acudeixen per a dormir. Si no hi ha comerç no hi ha teixit social i és molt important. És una manera de fer que s’imbrinque la societat i des d’eixa perspectiva per a nosaltres és molt important que el comerç tradicional continue tenint viabilitat dins de les dificultats que té una població com Silla pel fet d’estar prop de València. És un repte important valorar tota l’estructura econòmica i social.
Hi ha molts altres elements que formen part de la Fira, a banda dels que ja hem esmentat. Quins destacaria?
El vessant turístic. Molt poca gent sap que tenim un port a l’Albufera. El de Catarroja és més conegut. El nostre port és més autèntic perquè no ha estat tocat i el pots trobar ara mateix com el veiem en fotografies de fa 150 anys. És el port de sempre, li dóna autenticitat especial i hi ha gent que prefereix eixe tipus d’entorn que permet fer un altre tipus d’activitats. Estem en contacte amb València Turisme per valorar la costa interior de l’Albufera. Tot el món, quan vol fer un passeig en barca, pensa en el Palmar. També, el vessant cultural és important. Donem a conéixer la dansa dels Porrots, que és única al País Valencià. La ballem normalment el 6 d’agost i excepcionalment des de fa 18 anys el dia de Sant Sebastià, que és el patró del poble. És essencial que la gent conega aquestes coses úniques que tenim tan prop, a les quals moltes vegades, per això mateix, o no els donem importància o simplement les deixem de banda.
Aquesta és l’edició número 19 de la Fira. Es pot parlar ja d’una iniciativa consolidada a Silla?
Ara mateix, la societat civil de Silla, independentment de qui governe, no entendria una Silla sense aquest esdeveniment. Això ja forma part del calendari social i festiu del poble. La gent aprofita per a convidar amics, gent de fora, per a mostrar-los la gastronomia local, que és un altre dels aspectes que volem valorar. Hem de dir que està plenament consolidada. Nosaltres hem volgut donar-li un impuls per a diferenciar-la d’altres fires més generalistes i dotar-la d’eixa característica més particular com és allò nostre, que si no és distint almenys sí que és particular
Què ressaltaries d’aquestes quasi dos dècades d’existència de la Fira?
La participació des del primer dia. Des del moment que vam decidir començar la Fira, la gent sempre s’ha implicat. Hi ha hagut daltabaixos en determinades circumstàncies econòmiques i socials, però sí que diria que la participació sempre ha sigut massiva tant per part dels comerciants com de qualsevol associació del poble i de la mateixa ciutadania, que no ha dubtat a ocupar l’espai públic en un esdeveniment de tan gran envergadura.
Abans parlaves de la voluntat de l’Ajuntament de fer-la una fira diferent. Què la fa única?
Per exemple, el tema de l’artesania serà el seu fil conductor enguany. A hores d’ara tenim una exposició que busca unir els dissenyadors de diferents disciplines amb el món de la restauració: en la imatge gràfica, plats, coberts, els rètols o les cartes. Després en vindrà una altra de la Universitat Politècnica, que està fent una sèrie d’experiments amb els alumnes, per exemple, per a donar nous usos als setrills de l’oli o les forquetes, coses que el que pretenen és incentivar la creativitat dins de la tradició. Després, també farem un taller molt interessant per a exalçar el calat, l’art d’artesans que fan barques de l’Albufera. Nosaltres, a Silla, una de les particularitats que tenim és l’associació de vela llatina, que és molt important, i ens queda un artesà en actiu que encara fa barques. Enguany el que farem es portar-lo al centre de la plaça perquè la gent conega el seu treball perquè ni a Silla el coneixen. Potser a partir d’això podem crear algun tipus d’escola taller perquè la gent jove s’hi puga dedicar. El que pretenem és no sols ensenyar, sinó també donar-li continuïtat adaptant-nos als temps que vivim.
Quin paper juguen els comerços i les entitats locals en la Fira?
Ells són els protagonistes. Des del primer moment quan nosaltres comencem a plantejar-nos quin tipus de fira volem, quina estructura o morfologia, ells estan sempre en el centre de la decisió. Nosaltres com a representants públics posem a disposició el pressupost públic per tal que eixos diners revertisquen de la millor manera possible en els protagonistes, que són ells. Estem en permanent contacte amb les associacions de Silla, tot s’organitza en equip des del minut zero a tots els nivells. Els comerciants són el centre i sense ells no hi ha Fira per molt visionaris que siguem o per molt que pensem; si ens giren l’esquena estem perduts.
Què significa per a Silla la celebració d’un esdeveniment d’aquest tipus?
Fer-la en Sant Sebastià suposa ser la primera fira de l’any al País Valencià. És el primer esdeveniment en què la gent troba un lloc on passar el temps, compartir i venerar, aquell qui creu i té eixa sensibilitat, el seu patró.
Per què haurien de visitar la Fira aquelles persones que no ho hagen fet encara?
Per totes les coses que he dit abans i sobretot perquè és una oportunitat per a conéixer un poble al qual, segurament, si no fora per la Fira, la gent no vindria. El que es veu de Silla en passar per la carretera és un polígon industrial molt dur i et fa pensar “per què he d’anar jo a Silla?”. És una ocasió magnífica per a vindre i veure que és un poble amb unes tradicions molt arrelades i un poble amable que té una natura molt particular i una horta única.
