Bombas Gens descobreix al públic la seua "càpsula del temps"

La Fundació per Amor l'Art obri el seu refugi de la Guerra Civil, l'únic visitable dels pocs exemples de tipologia fabril que queden a València
/ València
23 desembre 2017 01:00h
El refugi antiaeri de Bombas Gens és més xicotet que els que s\'utilitzaven per a població escolar o civil.

De la simple anècdota a formar part d'un patrimoni arquitectòcnic i cultural de valor incalculable. Aquest ha sigut el recorregut del refugi antiaeri descobert a les instal·lacions de Bombas Gens i que, a partir de hui, s'obri al públic (veure Fotogaleria). La troballa "casual" va tindre lloc durant els treballs de recuperació de l'antiga fàbrica de bombes hidràuliques –rehabilitada per la Fundació per Amor a l'Art–. Darrere de la porta d'accés a l'habitacle que servia de carbonera i que es trobava plena de fem es va descobrir un dels pocs exemples de refugi de tipologia fabril que queden a la ciutat de València i l'únic visitable. 

La sorpresa va ser majúscula, atés que no existia cap document gràfic, testimonis, ni tan sols el projecte d'execució que era obligatori en el període de la Guerra Civil per la Junta de Defensa, que donaren cap pista sobre la "càpsula del temps" que s'amagava al subsòl d'un dels espais més emblemàtics del barri de Marxalenes. Construït amb una estructura de formigó armat, el refugi consta d'una sala principal de 21,64 m2 i 2,78 metres d'alçada amb dos accessos: des de l'interior d'una de les naus, la número quatre, i des del pati. Aquesta entrada, amb una vintena de graons –en alguns dels quals resulta complicat encabir els peus– és la que utilitzarà la ciutadania per a descendir a un lloc en què la intervenció ha sigut "mínima". 

Perfecta conservació

Els treballs de rehabilitació han consistit principalment en una neteja en profunditat per a eliminar la grossa capa de sutge que presentava com a resultat del seu ús com a carbonera durant anys –s'han deixat alguns tasts perquè els visitants puguen fer una comparativa– i una extracció de sals produïdes per la humitat i l'abandó. També s'han consolidat els rètols originals i s'ha efectuat una reintegració cromàtica de la policromia de l'espai. "Simplement l'hem rescatat de l'abandó en què estava, perquè la veritat és que gaudeix d'un excel·lent estat. Tot és original, no ha patit cap intervenció posterior. Ha sigut com trobar una càpsula del temps", va assegurar la restauradora Sofía Martínez, qui ja va treballar en l'equip que va intervindre en el refugi antieari de l'Ajuntament de València.

"Hem deixat l'ànima, la petjada del que fou l'espai. Des de l'equip hem volgut conservar l'ambient de tensió que es podia viure davant d'una situació tant complicada i difícil com el fet d'estar amenaçat per un atac aeri", va explicar Martínez. I és que com va recodar l'arqueòloga del projecte, Paloma Berrocal, la fàbrica va ser confiscada durant la Guerra Civil pel bàndol republicà per a fabricar bombes de morter i, per tant, es va convertir en un objectiu militar. La fàbrica, dedicada fins llavors a l'elaboració de bombes hidràuliques, estava preparada per a fondre metalls i això va ser aprofitat en el conflicte bèl·lic. 

Sofía Martínez: "Hem volgut conservar l'ambient de tensió que es podia viure davant d'una situació tant complicada i difícil com el fet d'estar amenaçat per un atac aeri"

Aquesta circumstància, la d'estar ubicat en una factoria, és la que va determinar que es construïra amb unes característiques pròpies i que el diferencien dels altres refugis que es conserven a València i l'àrea metropolitana. Així, es tracta d'un habitacle més xicotet, amb una capacitat per a un màxim de 40 persones. "Pensem que era un lloc de treball i que, en aquell moment, molts homes estaven al front i que podem arribar a entendre que donaria protecció a homes, ancians i a les dones que es van incorporar a la fàbrica", va descatar Berrocal.

La restauració ha permés descobrir els dos tipus de cartells que es van utilitzar al refugi. / DANIEL GARCÍA-SALA

La segona característica pròpia són els cartells de recomanacions per als obrers. "Són de caràcter sanitari, ja que estaven adreçats a persones de la classe obrera adulta amb uns determinats costums", va indicar l'arqueòloga assenyalant indicacions com 'No lanzar immundicias' o 'No escupir'. Pel que fa a aquesta qüestió, Sofía Martínez va explicar que la intervenció els ha permés descobrir que hi hagué dos tipus de cartells. En primer lloc, uns que es van fer de forma molt ràpida i, en segon lloc, uns que mostren ja una tipografia més ordenada i de l'època.

Improvisar una eixida

La tercera diferència rau en l'entrada i l'eixida del refugi. "L'entrada és molt semblant a la de la resta de refugis, però l'eixida és prou diferent", van indicar Martínez i Berrocal. Les investigacions realitzades fins ara els indiquen que l'eixida "natural" de l'aixopluc va topar amb el pou gegant que s'utilitzava a la fàbrica per a provar les bombes. "Aixó els va fer improvisar i haver de concebre un pla B per a evitar els danys de les bombes i de les ones expansives. La solució va ser la construcció d'un gran pilar de formigó armat en el punt intermedi dels dos ramals del refugi i la instal·lació d'una planxa metàl·lica", va detallar Berrocal.

L'última de les característiques d'aquest refugi, que estarà obert al públic que ho sol·licite a través d'una cita prèvia, és la seua decoració. Al pas del temps han sobreviscut també el sòcol original de pintura en color gris amb una banda filets grocs, els tubs de ceràmica que actuaven com a respiradors, la marca per on anava el cablejat de la llum i alguns suports de fusta de les bombetes. "Aquesta decoració és importantíssima, ja que ens parla de com era la societat del moment", va indicar Berrocal, alhora que mostra alguns dels 'grafits' que han deixat a les parets com 'Aquí estuvo el Cholo'. "Aquests grafits són una manifestació del pas del temps i ens ha semblat molt important conservar-los", va insistir l'arqueòloga. 

Paloma Berrocal, Susana Lloret i Sofía Martínez, a l'entrada del refugi. / DIARI LA VEU

Per la seua banda, la directora de la Fundació, Susana Lloret, va donar les gràcies per aquesta "troballa inesperada" que afegeix més valor al que Bombas Gens pot compartir amb la societat a través de l'edifici. "Quan vam descobrir el que era en realitat i prenguérem consciència de la seua importància, vam decidir que havíem de restaurar-lo per a compartir-lo amb el públic", va explicar Llorent, posant l'èmfasi en les visites obertes als escolars.

Susana Lloret: "A molts xiquets, la Guerra Civil els sona com una cosa de contes, de pel·lícula. Volem que la visita al refugi els servisca perquè copsen el que realment fou el conflicte bèl·lic"

"A molts xiquets, la Guerra Civil els sona com una cosa de contes, de pel·lícula. Volem que la visita al refugi els servisca perquè copsen el que realment fou el conflicte bèl·lic", va destacar. "Després d'anys en l'oblit, aquesta història es tornarà a contar en Bombas Gens a través d'activitats didàctiques per a escolars i de visites guiades per mediadors patrimonials", va dir, alhora que va valorar el fet que el de Bombas Gens se sume al circuit de refugis de la ciutat. "La col·laboració amb l'Ajuntament ha sigut molt bona, de fet, vam veure el treball de Sofía i la volem tindre al nostre equip", va reblar Susana Lloret.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next