El Consell va fer efectiu aquest divendres el rescat del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent (la Ribera Alta), de manera que el centre d’ensenyaments elementals i professionals de música passa a la xarxa pública de la Generalitat. Així, el govern valencià resol, dues dècades després, un conveni que havien subscrit la Generalitat i l’Ajuntament de Carcaixent el 1987. L’aprovació del decret que possibilita l’adscripció a la xarxa de centres públics duu aparellat un increment de la despesa educativa fins els 39.580,14 euros per a fer-se càrrec del funcionament del conservatori íntegrament.
El passat mes de febrer, el ple de l’Ajuntament de Carcaixent va aprovar la cessió definitiva de l’edifici a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport perquè aquesta era “l’única via per a poder mantenir el centre en funcionament i regularitzar la situació”, tal com va informar aquest diari aleshores. El departament de l’avinguda de Campanar ja es feia càrrec de les despeses del claustre però no va ser fins al mes de febrer que, amb la cessió de l’edifici a la conselleria, no es podia iniciar el tràmit per a poder-lo incorporar a la xarxa pública de la Generalitat. El consistori de la Ribera Alta, així com altres poblacions valencianes que també compten amb un conservatori municipal, ja havia indicat en altres ocasions el llast que suposava mantindre una centre així per als comptes municipals. És per això que l’única viabilitat que li restava al Conservatori Mestre Vert era la seua incorporació a l’oferta pública.
El centre d’ensenyaments elementals i professionals té una capacitat de 450 places i suposa, per a les arques de la Generalitat, un augment de la despesa que, segons va indicar el Consell a través d’un comunicat, està recollit en el programa d’Ensenyament Primari, concretament el capítol I destinat a despeses de personal s’incrementarà per al 2018 fins els 17.010,84 euros –el 2017 la partida era de 8.505,42– i el capítol 2, dedicat a despeses de béns corrents i de serveix, ascendirà fins els 31.074,72 euros –quan el 2017 era de 10.358,24–; per tant, la materialització d’aquest procés de reconversió en centre públic suposarà un creixement de la factura de la Generalitat de 39.580,14 euros.
El conservatori Mestre Vert de Carcaixent havia estat fins a la data en una situació irregular, ja que quan va ser creat el centre el 1985 es va signar un conveni amb la Generalitat on aquest, en un termini de tres anys, l’havia d’incorporar a la xarxa pública, una situació que mai no es va donar i que els diferents governs locals i autonòmics no havien solucionat fins ara. Educació es farà càrrec de les despeses de personal i del manteniment del centre, una mesura que “possibilita la continuïtat del Conservatori de Carcaixent”, apuntava el passat mes de febrer l’alcalde del municipi, Paco Salom. El regidor es mostrava satisfet per l’acord en tant que el conservatori passa a exercir una titularitat pública al cent per cent i, per tant, això suposa oferir unes taxes de matriculació més “reduïdes” que faran el conservatori més “atractiu” a l’hora d’acollir alumnes, explicava Salom aleshores.
Altres conservatoris a l’espera
El cas del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent on un consistori ha d’afrontar la despesa de mantindre un centre d’ensenyament musical reglat amb els imposts dels veïns no és l’únic al País Valencià. Com el de Carcaixent hi ha fins a 27 conservatoris que són de titularitat municipal encara que, en alguns casosm també la conselleria fa front a bona part de les factures que representa el professorat d’aquest o ofereix subvencions.
Així, en els últims mesos, ajuntaments com el de Llíria, Bunyol, Riba-roja, Sogorb, Benicarló o Novelda van fer arribar a la Generalitat les dificultats econòmiques que suposa per a les arques municipals sostindre aquests conservatoris. Per això, tot i que els equips de govern han manifestat el seu interés per la continuïtat dels centres, han sol·licitat que Educació els incloguera en la xarxa de centres públics.
D’altra banda, els consistoris a través dels mitjans de comunicació també han fet constar la diferència de preus que paguen els alumnes segons estudien en un centre públic o un municipal, ja que, en el segon cas, les taxes per curs poden arribar a costar el doble que un centre de la xarxa pública.
La megalomania pels ensenyaments musicals
Dels aproximadament 80 conservatoris que hi ha al País Valencià, vint-i-set són municipals. La majoria d’ells van ser creats en la dècada dels 80 del segle XX impulsats per equips de govern que atenien la demanda de la societat musical del poble. La creixent aparició de bandes de música en l’últim terç del XX i la necessitat de retallar hores en desplaçaments a les ciutats on hi ha conservatoris públics va propiciar que aparegueren aquest centres que es finançaven de les arques locals.
Així, poblacions com Bunyol, Riba-roja, Llíria, Benicarló, Novelda, Villena, Sogorb, l’Eliana, Meliana, Sagunt, Silla, Carlet, Xella, Xàtiva, Pedreguer, Xàbia, Teulada, Altea, Benidorm, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Almoradí, Oriola, Banyeres de Mariola, Alcoi, Albaida, Peníscola i Benimeli, una població de la Marina Alta que no arriba als 400 habitants, compten amb un conservatori municipal on s’imparteixen ensenyaments reglats de música, igual com la que s’ofereix als conservatoris de la xarxa de centres públics.
La megalomania pels ensenyaments musicals, atenent al desig de tindre un centre a la porta de casa, va fer que en la dècada dels 90, sota els governs del Partit Popular, algunes societats musicals crearen, paral·lelament a les seues escoles de música –on s’ofereixen ensenyament musical no reglat, és a dir, que no condueixen a l’obtenció de titulacions–, Centres Autoritzats de Música gràcies a una mena de concert especial atorgat pel PP. D’aquesta manera, la proliferació de conservatoris privats va anar en augment fins a hui en dia, on es troben exemples de saturació com ara Cullera (la Ribera Alta) amb dos conservatoris privats i un públic, però també Sueca, a tan sols 5 quilòmetres de l’anterior, compta amb dos conservatoris privats al si de les seues dues societats musicals.
