Ahir divendres es complien 80 anys d’aquell 22 de desembre del 1937, moment en què es va produir el bombardeig que va provocar el nombre més gran de víctimes a Sagunt: 34 morts, a banda de nombrosos ferits i importants danys sobre infraestructures, instal·lacions portuàries i fàbriques. L’Ajuntament ha volgut fer un reconeixement públic a aquestes víctimes civils mitjançant un acte institucional amb la projecció al Saló de Plens del documental La mort ve del cel, coordinat per Juan Francisco Gómez i produït pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Sagunt.
L’alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha descrit l’acte de hui com a “especialment emotiu, perquè en major o menor mesura tots tenim consciència i memòria i ens acompanyen persones que van patir directament el bombardeig i la guerra”. “Nosaltres som un govern de Sagunt que està intentant complir al peu de la lletra la Llei de Memòria Històrica, pel que suposa, a la retolació de carrers i l’eliminació de símbols feixistes”, ha dit Fernández. Ha finalitzat declarant que “la memòria ha de ser un acte de justícia, i més que de justícia, de dignitat. La justícia no significa venjança sinó simplement reconeixement d’aquells valors que són la base de la democràcia” .
El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, ha recordat que fa deu dies que va entrar en vigor la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, aprovada per les Corts fa un mes i mig. “Des del govern valencià volem dir que no és una llei de venjança, no és una llei per a ajustar comptes, és una llei perquè tot el conjunt de la societat valenciana puga recuperar el que ha sigut la nostra història durant les passades dècades”, ha explicat.
Puchades ha recordat que “el territori valencià, durant la Guerra Civil, va ser el trist protagonista dels primers atacs indiscriminats contra la població civil que serien habituals al llarg de la següent guerra mundial”. Ha citat exemples com els del mercat central d’Alacant, l’estació de Xàtiva o els fronts marítims de València i Castelló. “Recuperar la memòria és també reconéixer el patiment de tants valencians i valencianes, víctimes innocents de la guerra i la repressió”, ha conclòs.
Durant la jornada s’ha inaugurat també el carrer en honor a la bateria antiaèria ‘Gottwald’. L’Exèrcit Popular de la República va intentar per tots els mitjans oferir seguretat a instal·lacions necessàries per a l’esforç bèl·lic i logístic. Per a aquest propòsit es van construir tres emplaçaments d’artilleria de costa –un d’ells no acabat–, dos camps d’aviació, un de secundari en Almardà i un altre primari en el Grau Vell, a més d’emplaçar la bateria fixa número 31 de la Defensa Especial contra Aeronaus (D.I.C.A) i la brigada Klement ‘Gottwald’, constituïda per voluntaris de nacionalitat txeca i alemanya. A més, s’ha presentat una rèplica de la bandera que els obrers de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani van lliurar a la bateria antiaèria internacional ‘Gottwald’ que l’escriptor, historiador i professor José Manuel Palomar ha donat a l’Ajuntament de Sagunt.
Enguany es commemoren també els 80 anys de l’inici dels bombardejos italians sobre València i altres poblacions del litoral del País Valencià. València, aleshores capital de la República i, per tant, seu del govern estatal, va patir el primer gran bombardeig naval la nit del 14 de febrer del 1937. Va ser un fet històric nou a Europa, ja que l’aviació i marina italianes van bombardejar ciutats i pobles que mai van constituir un objectiu militar: van ser bombardejos a la població civil.
Així, València i tot el litoral llevantí van ser objecte d’una agressió continuada sense declaració de guerra, que ja no va cessar fins al final del conflicte, i després es va reproduir amb el bombardeig de ciutats i poblacions en la II Guerra Mundial. Centenars de poblacions valencianes van patir aquells atacs. Ara, es volen recuperar les víctimes d’aquell conflicte de l’oblit. Cal fer palés que no van ser soldats caiguts en combat ni afusellats en repressions posteriors, sinó víctimes per estar en territori lleial al règim legítim.
