El magistrat del jutjat contenciós administratiu número 10 de València ha estimat el recurs que va interposar la Delegació de govern del País Valencià contra l’Ajuntament de Barxeta per penjar una bandera republicana en la balconada del consistori amb motiu del 80é aniversari de la capitalitat republicana de València.
En la sentència del passat dilluns 11 de desembre, a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge admet un dels recursos que va presentar Delegació contra diversos consistoris que van exhibir la bandera tricolor pel 14 d’abril, dia en què es commemora la II República.
En tindre coneixement d’aquesta situació, el delegat del govern, Juan Carlos Moragues, va enviar requeriments a les corporacions de municipis com ara Alzira, Sumacàrcer, Xirivella i València, a més de Barxeta, perquè compliren la Llei de Banderes 39/1981 i les retiraren.
La decisió del jutge ve ara justificada perquè l’Ajuntament de Barxeta s’hauria servit de les potestats que l’autonomia municipal li confereix per a “finalitats polítiques diferents”. El magistrat subratlla així que, encara que no existeix una vulneració específica de la normativa de banderes per haver substituït l’oficial de l’Estat per la de la República, “no vol dir que aquesta actuació siga lícita per al consistori”.
La resolució posa com a exemple diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc: “No es tracta d’actuacions que responen a iniciatives de l’Ajuntament, sinó de l’adhesió de causes promogudes per grups o partits”, com és el cas d’aquesta col·locació de banderes “de signe propagandístic polític”.
En el cas de Barxeta, constata que en la fotografia aportada pel demandant es percep una bandera tricolor horitzontal que “ambdues parts atribueixen a la II República Espanyola” i que, “tal com reconeix el consistori demandat, va ser situada amb la intenció de commemorar l’adveniment d’aquest règim polític”.
Per tant, la sentència conclou que “la direcció política de l’Ajuntament de Barxeta s’ha apropiat de la institució que dirigeix per a finalitats polítiques alienes i contràries al principi d’objectivitat, neutralitat i respecte al conjunt de ciutadans del municipi, i no solament als seus votants”.
No es pot comparar amb la de l’orgull
El jutge remarca que, en qualsevol cas, aquest tipus de reivindicacions “no poden comparar-se amb les que porten la marca o signe distintius de grups o sectors (…) amb demandes universals”, en relació a la justificació de la defensa del consistori d’equiparar la col·locació legítima de la bandera de l’orgull gai amb la de la República.
Recalca sobre aquesta qüestió que aquest emblema correspon a un moviment social i no a una institució política, a més de reivindicar “drets fonamentals recollits en la Constitució”, per la qual cosa rebutja que ambdues banderes siguen equiparables.
D’aquesta manera, el magistrat ha desestimat tant la impugnació del recurs com totes les pretensions de l’Ajuntament de Barxeta i li imposa les costes del procés, limitades a 500 euros. La resolució donava un termini de 15 dies per a apel·lar, a comptar des de la data en què va ser dictada la sentència.
