Els valencians necessiten destinar 151 dies de treball enguany per a amortitzar el deute autonòmic, segons l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que apunta que, en conjunt, els treballadors de l’estat espanyol necessitaran destinar 89 dies de treball enguany per a amortitzar dit deute.
L’Airef pronostica una “disminució gradual” de la ràtio de deute sobre PIB, de manera que es retardarà la consecució del valor de referència del 60% del PIB per al conjunt de les administracions públiques, “almenys” fins al 2035, condicionada a la correcció del dèficit estructural.
Malgrat mostrar un perfil de deute descendent, l’anàlisi de sostenibilitat reflecteix l’incompliment de la Disposició Transitòria primera de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. La norma estableix un període transitori, fins al 2020, per a aconseguir el límit de deute del 60% del PIB. Exigeix una reducció de, com a mínim, dos punts percentuals de la ràtio de deute sobre el PIB si l’economia o l’ocupació creixen per dalt del 2%.
Les projeccions de l’AIReF adverteixen que els riscos per a la sostenibilitat financera en el mig termini per a les autonomies són “alts”. No obstant això, assenyala que al llarg del 2017 aquests riscos han disminuït lleugerament, a causa de la contribució de tres factors principals: la millora de l’entorn econòmic, l’evolució continguda dels costos de finançament (recolzats en les condicions favorables dels mecanismes de finançament) i la correcció progressiva prevista del dèficit amb un compliment factible de l’objectiu d’estabilitat per al 2018.
Individualment, les autonomies presenten una imatge dispar. Destaquen Catalunya, Castella-la Manxa, Múrcia i el País Valencià, amb un nivell de risc per a la sostenibilitat molt alt. Dos punts per baix se situen Extremadura i Andalusia i, en tercer lloc, Aragó i les Illes Balears presenten un nivell mitjà de risc. Cantàbria i Castella i Lleó es troben en el nivell de risc lleugerament baix, igual que Astúries i Galícia. Finalment, Navarra i La Rioja presenten riscos baixos per a la sostenibilitat, juntament amb les Canàries, Madrid i el País Basc.
Quant als dies de treball per persona necessaris per a pagar el deute regional, es preveu que, el 2017, en mitjana, els habitants d’una comunitat autònoma necessitarien destinar 89 dies de treball per a amortitzar la totalitat del deute. Les autonomies on es necessiten més dies per a amortitzar-la són el País Valencià (151), Castella-la Manxa (133) i Catalunya (127), mentre que on empren menys jornades seria al País Basc (47), a Madrid (52) i a les Canàries (56).
En el tercer trimestre, el deute ha baixat 1,1 punts percentuals, fins al 98,7% del PIB. El conjunt format per l’Administració Central i els Fons de la Seguretat Social va aconseguir una ràtio de deute del 71,3 per cent del PIB (821.200 milions d’euros), 0,6 punts percentuals per baix del trimestre anterior.
Per al conjunt de les autonomies, la ràtio de deute va caure 0,4 punts percentuals, de manera que va protagonitzar el major descens trimestral registrat en els últims 20 anys per a situar-se en el 24,7 per cent del PIB espanyol (284.410 milions d’euros), mentre que, per al subsector de corporacions locals, va disminuir lleugerament la ràtio fins al 2,7 per cent del PIB (30.560 milions d’euros).
L’Airef explica que el pes els mecanismes extraordinaris de finançament a les autonomies ha anat incrementant-se tant en termes absoluts (fins a aconseguir els 159.526 milions en préstecs vius en el tercer trimestre del 2017) com en termes relatius, ja que representen el 56,1% del total del deute del subsector autonòmic.
En termes absoluts, el recurs als mecanismes també ha sigut desigual per part de les diferents autonomies, ja que el 70 per cent del total del deute del fons destinat a elles pertany a Catalunya (33% del total), al País Valencià (22%) i a Andalusia (15%).
