“Al llarg de molts anys, amb l’antic govern, els espais naturals protegits no van comptar amb un model de gestió definit. Molt sovint, la declaració com a espai natural protegit va ser feta sense cap procés de participació social, responent a interessos partidistes i conjunturals, i no sempre coincidents amb les capacitats de millora dels espais. El nou model de conservació i de gestió d’aquests espais proposa una dinàmica més activa, compromesa i coherent amb el teixit social i territorial valencià”. Amb aquestes paraules presentava Mónica Oltra l’Avantprojecte de Llei de Protecció d’Espais Naturals.
La vicepresidenta del Consell explicava en la roda de premsa d’aquest divendres que l’executiu valencià ha donat la conformitat a l’avantprojecte, nascut al si de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, perquè puga continuar la seua tramitació. “Se sotmetrà al tràmit d’audiència, d’informació pública, i una vegada sol·licitats els dictàmens i consultes que resulten legalment procedents, tornarà al Consell per a aprovar-se com a projecte de llei”, va aclarir Oltra.
L’executiu valencià ha donat la conformitat a l’avantprojecte de la nova llei de protecció dels espais naturals
L’objectiu de la nova normativa és aconseguir que aquests espais “siguen més valorats socialment”, “professionalitzant la seua gestió, fomentant la participació efectiva dels diferents agents socials i incrementant la coherència i la coordinació entre els departaments que hi intervenen”. A més, la vicepresidenta va destacar que “passem d’una concepció preventiva-passiva a una concepció activa”, sense deixar de banda la restauració “quan siga necessari o s’haja produït un dany”.
Una vintena d’anys i diversos pegats
“El territori valencià necessita una legislació que millore la capacitat de resposta als reptes ambientals creixents que marcaran l’agenda del segle XXI –va assegurar Oltra–. Per tant, l’actualització d’aquesta normativa, que té més de vint anys, era una necessitat important”. La normativa a què es referia la vicepresidenta és la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, una llei que serà derogada i substituïda en aprovar-se la que ahir es presentava. A més, la nova llei consolida el concepte de gestió activa per als espais naturals protegits valencians i adapta la normativa valenciana a la legislació estatal i a les diverses directives europees.
En la mateixa roda de premsa, la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián, va destacar la necessitat d’aprovar aquesta nova llei “perquè l’actual, la vigent, ha tingut durant tots aquests 23 anys moltes modificacions”. A més, tal com va indicar, “calia donar-li també una homogeneïtat des del punt de vista jurídic i normatiu”. Cebrián va remarcar la importància d’incloure en la normativa autonòmica “tota l’adaptació de la normativa nacional i europea que ha variat en aquests anys i, en particular, la Llei 42/2007 espanyola, l’anomenada Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, “que marca un context fonamental en tot allò relacionat amb les polítiques modernes de gestió i conservació de la natura”.
La nova llei adapta la normativa valenciana a la legislació estatal i a les diverses directives europees
L’avantprojecte també incorpora els avanços científics i tècnics que hi ha hagut durant aquestes dues dècades i escaig, així com “el mateix augment del coneixement que hi ha entre els tècnics de la conselleria, el nostre personal, que fa que calga enfocar d’una manera diferent les polítiques de conservació de la natura”, va afegir la responsable de Medi Ambient.
Canviar el focus
De les polítiques de conservació passives a les actuacions de conservació activa. Aquest és el gran canvi que proposa la nova llei de protecció dels espais naturals. Així doncs, més enllà de les normes sobre què es pot fer i què no –”limitacions” en paraules de Cebrián–, es passa a promoure les actuacions directes de restauració, de conservació i d’integració de la societat en la gestió i en la conservació dels parcs i de les superfícies protegides en general.
La nova llei també integrarà “els canvis que ha viscut la mateixa societat valenciana” i ho farà en dos sentits. D’una banda, es tindrà en compte el compromís “cada vegada més sentit, més immers en la societat”, per la defensa del territori, per la defensa dels valors naturals, “que, al cap i a la fi, és una part del nostre patrimoni no només natural, sinó també cultural i etnogràfic”. D’altra banda, la consellera va destacar que “la nostra societat exigeix una major participació, un protagonisme en tot allò que tinga a veure amb la conservació i amb la gestió dels espais naturals”.
La nova llei de protecció dels espais naturals promou el pas de les polítiques de conservació passives a les actuacions de conservació activa
La nova normativa preveu la creació de zones d’incentius per a la conservació vinculades als espais naturals protegits per a contribuir a la seua conservació i a l’ús social. Així, es reconeix i es promou la iniciativa social en la conservació dels espais, de manera que l’administració podrà facilitar la participació de la societat civil i la corresponsabilitat de la gestió amb figures com la custòdia del territori o el voluntariat ambiental. Però també hi ha un apartat específic amb “una concreció important que era necessària”, relativa al règim d’infraccions i sancions i que augmentaria la capacitat d’intervenció de l’administració i, també, la seguretat jurídica.
El nou marc jurídic també tractarà de “reconnectar”, de “fer la gestió coherent amb altres polítiques”, sobretot amb aquelles de la mateixa conselleria, com són la gestió forestal, el canvi climàtic o el desenvolupament rural. “Tot ha d’estar integrat en aquesta nova forma de gestió”, resumia Cebrián.
Una xarxa de persones
Segons va anunciar la consellera, una de les novetats destacables és que “aquesta llei formalitza el concepte de Xarxa valenciana d’àrees protegides”, un concepte amb què consolidar la imatge que “els espais protegits han d’estar connectats entre ells; no poden ser espais dispersos aïllats”. Aquesta xarxa, a més, es concep no només com una xarxa de territoris, sinó com una xarxa de persones, “de les persones que gestionen els parcs, que han d’estar molt més interrelacionades, però també de les persones que van a gaudir d’ells, a aprendre i a conéixer-los, o que viuen en la zona”.
Aquesta xarxa també dóna cobertura legal a les figures de protecció d’espais naturals que no estaven arreplegades, “com les àrees marines protegides o els reconeixements o declaracions derivats de l’aplicació de convenis internacionals, com ara el conveni d’aiguamolls de Ramsar, les reserves de biosfera de la Unesco, els geoparcs de la Unesco o les zones d’especial protecció del Mediterrani”, va explicar Cebrián.
Recursos econòmics i humans
“Aquest projecte de llei s’emmarca en tota la política d’espais naturals que, per a nosaltres, era important recuperar”, va declarar la consellera. Una de les vies per a recuperar-la ha estat “frenar la senda de retallades que havia patit els últims anys, especialment el 2010, tant en el pressupost destinat a la política de conservació de la natura i preservació de la biodiversitat, com en persones”.
Segons va assegurar en la roda de premsa del Consell, s’han frenat aquestes retallades i s’ha reforçat el pressupost. A més, s’estan constituint –”malgrat les limitacions que tenim”– noves brigades de protecció, de conservació i d’actuacions en espais naturals. Per a la consellera, “també era important una dignificació, una professionalització de la gestió dels parcs”, així com una major participació en les decisions a través de les juntes rectores.
Territori de natura
Un 40% del territori valencià està sota alguna de les figures de protecció d’espais naturals o de natura i biodiversitat. Així, al País Valencià hi ha 21 parcs naturals (que representen vora 170.000 hectàrees), quatre reserves naturals marines, un monument natural –el camí dels pelegrins de les Useres–, huit paisatges protegits, 75 paratges naturals municipals, 48 zones humides catalogades, 40 ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus) i 93 LIC (llocs d’importància comunitària) dins de la Red Natura 2000.
La nova llei, que ara passa a una altra fase de tramitació, tractarà d’actualitzar tot allò relatiu a la conservació i la protecció d’aquests espais. L’objectiu? Aconseguir una llei “àgil, aplicable, eficaç i, sobretot, adaptada a la realitat ambiental, territorial i socioeconòmica valenciana”.
