El govern espanyol defensa l'actuació policial del 9 d'Octubre

L'executiu estatal, en resposta a Compromís, assenyala que la Policia va actuar "sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat"
/ València
30 desembre 2017 01:00h
Els ultres han rebentat la manifestació del 9 d\'Octubre.

El govern espanyol assegura que l'actuació de la Policia durant el passat 9 d'Octubre a València es va dur a terme "en tot moment sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat". Com a prova, aleguen que no va haver-hi ferits, ni càrregues policials i que es va restablir "ràpidament l'ordre públic, on hi van poder haver conats d'alteració". 

Així figura en una resposta de l'executiu estatal a una pregunta registrada per Compromís en la qual s'interessaven pels incidents violents registrats en el Dia 9 d'Octubre i la reacció de la Policia. 

En la resposta, el govern espanyol assenyala que "per a garantir la seguretat i vetlar perquè tots els actes programats es desenvoluparen amb normalitat i de forma pacífica en el Dia de la Comunitat Valenciana, es va planificar prèviament l'operatiu i la coordinació a desplegar durant el 9 d'octubre". Així, el text indica que la Comissaria Provincial de València va elaborar "un complex, complet i específic" dispositiu de seguretat, amb la prioritat sobre la protecció de les persones i dels béns. Així, detalla que en el matí del 9 d'octubre van prestar servei 530 policies nacionals i en la vesprada del mateix dia, 514, "quasi el doble que l'any anterior". La resposta apunta, a més, que la Policia Local va augmentar el seu dispositiu amb 20 efectius més i la Unitat Adscrita també va reforçar el seu dispositiu enfront d'anys anteriors. 

Pel que fa a la Processó Cívica del matí del dia 9, l'Executiu de Mariano Rajoy assegura que la seguretat dels participants correspon a la Policia Local de València. La Policia Nacional s'encarrega, tal com s'explica al text, del manteniment de la seguretat i l'ordre públic i de restablir-lo si fóra necessari. 

El text explica que el que és "prioritari en aquestos casos és garantir l'exercici del dret fonamental de manifestació. No va haver-hi incidents que impediren el recorregut de la citada Processó, encara que sí profusió de crits, xiuletades i insults cap als representants polítics". El text afegeix que a la manifestació de la vesprada, comunicada per la Comissió 9 d'Octubre, "van assistir unes 700 persones i, a més, es van unir unes 300 persones en una concentració no comunicada de la CUP, Arran i Endavant, col·lectius que van desplegar les seues pancartes amb un lema diferent ('L'independència és l'únic camí'). D'aquesta manera, en la Plaça de Sant Agustí de València (on va començar la manifestació) es van concentrar al voltant de 1.000 persones". 

D'altra banda, assenyala que en una concentració, "on no hi havia convocant algun", als voltants de la Plaça de Sant Agustí, la Plaça de Bous i els carrers Xàtiva i Colón, "va haver-hi una congregació d'unes 5.000-7.000 persones en defensa del valencianisme i evidenciant la seua oposició al procés independentista català". A més, posa de manifest que prop de la Plaça de Sant Agustí, hi havia una concentració "no comunicada de defensa de la unitat d'Espanya a la qual es van unir grups ultra d'extrema dreta". Així mateix, d'altra banda, va haver-hi una concentració comunicada d'unes 80 persones antitaurines enfront de la Plaça de Bous. 

Explicat açò, el govern espanyol concreta els successos de la vesprada del 9 d'octubre a la plaça de Sant Agustí i voltants i diu que a les cinc de la vesprada ja havia concentrades persones amb banderes d'Espanya i valencianes; minuts després es van començar concentrar en els zones limítrofs diversos grups d'assistents a la manifestació i a les 17.30 hores "van aparèixer uns 50-60 joves pertanyents a grups radicals que es van dispersar entre tots els assistents". 

La resposta relata que, cinc minuts després, "es van registrar conats d'enfrontaments i carreres entre grups antagònics, amb insults i càntics en els carrers limítrofs a la Plaça". A les 17.38 hores "seguien els conats d'enfrontaments, tant verbals com a físics, entre grups antagònics, que es resolien per la presència policial. A les 17.40 hores va augmentar la presència de persones amb ideologia contrària a la Plaça". L'ordre, segons explica la nota, es va mantenir gràcies a les unitats policials desplegades.

Continua explicant que "a les 18.06 hores va començar la manifestació. Les unitats policials, que estaven en el lloc des de les 17.00 hores, es van desplegar a l'inici de la mateixa i en els laterals per a protegir el trànsit dels manifestants. A les 18.32 hores, les unitats policials van formar un cordó policial per a la protecció dels manifestants que s'havien quedat ressagats en el punt d'inici". 

El govern espanyol afegeix que "a les 18.43 hores es va tenir constància que un grup d'individus havia envoltat l'estàtua de Jaume I (lloc previst per a la finalització i lectura de manifestos polítics) i, per això, el responsable del dispositiu policial va acordar amb els concentrats variar l'itinerari i es van dirigir fins a la Plaça d'Amèrica, lloc on va finalitzar la mobilització amb la lectura de parlaments polítics". La manifestació va acabar a les set i mitja de la vesprada. 

Respecte a les identificacions, l'executiu estatal argumenta que "donades les circumstàncies que van concórrer en la manifestació comunicada i en les diferents i multitudinàries concentracions simultànies, es va determinar pels responsables dels dispositius que el prioritari, a més de protegir el lliure exercici de manifestació, era la protecció de les persones i dels béns". La resposta apunta que el fet que no hi haguera "identificacions físiques in situ no vol dir que la Policia Nacional no identificara", apunten.

Detencions 

D'altra banda, i pel que es refereix a les detencions, el govern espanyol emfatitza que des que van ocórrer les agressions va haver-hi "agilitat, rapidesa i fermesa". El dimecres 11 al matí van mantenir una reunió el Cos Nacional de Policia i la Fiscalia i la mateixa vesprada es va produir la primera detenció. D'aquesta manera, "en uns deu dies, la Policia Nacional va detenir, va ressenyar i va prendre declaració a 13 presumptes agressors. A més es van instar les persones que van ser agredides i/o perjudicades que presentaren denúncies". 

Finalment, la resposta remesa també a Esquerra Republicana assenyala que en cada detenció la Policia Nacional va elaborar unes diligències i uns informes "detallats". Cada actuació és remitent a la Fiscalia, que és qui fa un expedient amb tots els fets per a, si escau, donar trasllat al Jutjat corresponent per a determinar si hi ha responsabilitat penal.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next