El País Valencià perd 582 hectàrees de terra de cultiu en l'últim any

És l'autonomia que més superfície agrícola abandonada ha registrat aquest 2017 segons el Ministeri d'Agricultura
/ València
2 gener 2018 01:00h

L'abandonament de terres de cultiu es va incrementar durant 2017 en un total de 582 noves hectàrees improductives, cosa que suposa un augment del 0,36 per cent i que el País Valencià acumule 163.478 hectàrees abandonades, segons l'última 'Enquesta de superfícies i rendiments' del Ministeri d'Agricultura.

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha lamentat en un comunicat que el País Valencià torne a encapçalar el rànquing espanyol d'autonomies amb més terres de cultiu abandonades. Aquestes xifres reflecteixen "la cruesa de la crisi de rendibilitat que arrossega el camp valencià", han ressaltat.

"Es tracta d'una xifra escandalosa", ha afirmat el president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado. "La gent se'n va del camp perquè no és rendible i tampoc no es produeix l'indispensable relleu generacional per aquesta mateixa causa. Aquesta és la realitat a la qual ens enfrontem cada dia, mentre els polítics es limiten a donar-nos bones paraules o dissenyen plans absurds com aquest últim projecte per a protegir l'horta sense tenir en compte ni els agricultors ni les seues necessitats. Quin territori volen protegir?, el que ens espenten a abandonar any rere any per la falta de rendibilitat?", ha preguntat.

Les dades relatives a l'evolució negativa de la superfície de cultiu al País Valencià durant enguany contrasten amb la tendència oposada que l'enquesta detecta en el conjunt de l'estat espanyol, on el sòl destinat a tasques agràries ha registrat un increment del 2,6 per cent, cosa que suposa que s'han recuperat per a usos vinculats a l'agricultura un total de 27.521 hectàrees.

Pel que fa als cultius que s'han vist especialment castigats per aquesta regressió de les activitats agràries en l'autonomia, destaca el fet que el major abandonament de terres s'haja produït en aquells que tenen més implantació. Així, en cítrics s'ha passat de les 149.381 hectàrees conreades el 2016 a 147.540 el 2017, la qual cosa implica una caiguda de l'1,23 per cent; mentre que el vinyer ha vist reduïda la seua superfície un 2,14 per cent, en passar de 67.590 a 66.147 hectàrees.

No obstant açò, en les antípodes d'aquesta tendència regressiva es troben alguns cultius emergents, com succeeix sobretot en els casos de l'alvocat, amb un augment del terreny de cultiu d'un 61,9 per cent, en passar de 463 hectàrees a 750 entre 2016 i 2017, o del kiwi, que ha crescut un 8 per cent després d'incrementar la seua superfície de cultiu de 343 a 371 hectàrees.

Altres cultius, i de manera especialment significativa el caqui, han vist frenat durant enguany el fort ritme expansiu que venien registrant. En concret, el terreny destinat a caqui ha augmentat de 15.520 a 15.977 hectàrea al llarg de 2017, un augment del 2,9 per cent que pot considerar-se moderat si es compara amb les xifres dels últims anys.

Aguado ha assenyalat que, "quan un cultiu funciona mínimament en termes de rendibilitat, els agricultors aposten per seguir en la bretxa, tal com també demostren les xifres, però la veritat és que a data de hui la immensa majoria dels productors valencians no poden viure de la seua activitat i açò és una cosa que també acrediten sobradament les dades oficials", ha dit.

next