El PP valencià vol "tallar l'aixeta" als "mitjans independentistes" com va fer Rajoy després d'aplicar el 155 a Catalunya

Isabel Bonig se suma a la demanda de Ciutadans de discriminar ideològicament la premsa en les ajudes al foment al valencià del Consell
/ València
5 gener 2018 01:00h
Mariano Rajoy, amb Isabel Bonig durant la cloenda del XIV Congrés del PPCV

Isabel Bonig "informarà" Mariano Rajoy que les ajudes al foment del valencià als mitjans de comunicació inclouen 122.000 euros destinats a "pàgines independentistes". El PPCV se suma a la protesta de la diputada de Ciutadans Merche Ventura, qui dimecres va fer públic que troba "inconcebible" que "es destinen diners públics a entitats de tall catalanista".

La presidenta popular va assegurar en una roda de premsa celebrada a la seu de la formació que arribarà més enllà de Ciutadans: "No només demanem explicacions en una nota. No tolerarem 122.000 euros a periòdics i premsa independentista".

"Posarem en coneixement del govern d'Espanya la concessió d'aquestes ajudes. Perquè no pot ser que se'ls haja tallat l'aixeta a Catalunya i que els estiga donant diners del govern (valencià)", va anunciar Bonig, tot contrastant la decisió de Mariano Rajoy de "congelar" les ajudes a mitjans digitals i a les edicions webs de diaris com ara Vilaweb, Racó Català, El Punt-Avui, El Nacional, Nació Digital i Directe.cat, amb unes ajudes d'accés universal que han beneficiat diaris, ràdios i televisions de tota mena i amb les línies editorials més diverses.

L'argument per a discriminar aquestos mitjans per "independentistes" són semblants als aportats dimecres per Merche Ventura i pel mateix PPCV durant les darreres dècades. "Són planes web que estan parlant de Països Catalans, d'unitat de la llengua i fomentant certes conductes i comportaments que no són els més adients en un estat democràtic i de convivència. També estem estudiant la possibilitat de denunciar-ho davant del Síndic de Greuges. És molt fort", va concloure Bonig, tot barrejant conceptes polítics i filològics, com ara el de la unitat de la llengua, aquest últim sense cap vincle necessari amb l'independentisme, sinó amb un fet reconegut per la Real Academia Española, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Filologia en general.

Per a reblar el clau, Bonig va comparar l'independentisme amb les dictadures: "Així com no estaria d'acord i no atorgaria ajudes a fundacions que defensen dictadors o sistemes que limiten la llibertat dels ciutadans, no em sembla bé que el govern valencià done diners a alguns mitjans que estan fomentatnt els processos de trencament amb Espanya i que no respecten la identitat de la Comunitat Valenciana".

Després, la líder popular va decretar que "els Països Catalans no existeixen", tot i mostrar-se indulgent  amb les creences particulars de la gent: "Cadascú, a sa casa, que diga el que vulga, però amb diners públics dels valencians, el PPCV no ho permetrà".

Informar Rajoy després del 155

Per si Mariano Rajoy no lliga caps, Isabel Bonig l'avisarà que després de "limitar moltes ajudes a aquests mitjans" cal que "el govern d'Espanya sàpiga que des de la Generalitat Valenciana s'estan donant subvencions a entitats catalanes que fomenten el procés separatista, que no tenen arrelament a la Comunitat Valenciana, que no són periòdics catalans de reconegut prestigi o tiratge i que, sobretot, incompleixen la Constitució i l'Estatut".

Nostàlgia d'una llei que mai no es va aplicar

Bonig va fer el seu particular exercici d'història alternativa quan es va imaginar què hauria passat si el PPCV no haguera perdut les eleccions del 2015. "Recorden vostés la Llei de Senyes d'Identitat? Eixa que alguns de Ciutadans hi van votar en contra i d'altres s'hi van abstindre? Eixa llei preveia retirar ajudes i subvencions a les entitats que incompliren la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Hi ha alguns mitjans que, no per ser catalans, sinó que per vulnerar la Constitució i l'Estatut, hui no podrien rebre aquestes subvencions", va fabular Bonig en una ucronia de discutible aprovació, atesa la més que possible inconstitucionalitat de la norma.

La presidenta popular va continuar amb les seus arriscades interpretacions –sobretot per incloure Ciutadans en una conxorxa independentista– quan va lligar la derogació de la llei amb les ajudes als mitjans de comunicació. "Hui sabem per què volien el PSPV, Compromís i Podem, amb l'ajuda de Ciutadans, derogar eixa llei: per a tindre via lliure i donar suport a mitjans als quals se'ls han retirat les subvencions a Catalunya. El procés que es va iniciar a Catalunya el volen continuar ací".

Català, a les Illes Balears i Levante "tradicional"

En una destacable concepció de la llei com a creadora de realitats més que com a eina reguladora, Bonig es va endinsar de nou en la filologia quan va recordar que al País Valencià es parla valencià. "En Balears sí que es parla català, perquè l'Estatut d'Autonomia diu que la llengua oficial de les Illes Balears és el català, però a la Comunitat Valenciana és el valencià. I demanem respecte. Per això anem al Síndic de Greuges", va assegurar.

I, de nou, una altra referència a l'antic règim: "Imaginen que jo apareguera amb una bandera preconstitucional. A mi, o a qualsevol del PPCV. Hi estic en contra". Això no ha passat mai ni és imaginable que passe com no ho hauria de ser, a parer de Bonig, que "la gent" acabe veient "normal que es parle de Països Catalans i del català".

Menys problemàtic és una altra toponímia no prevista en cap llei però present en no poques institucions i infraestructures gens sospitoses d'inconstitucionals ni de pertorbadores de l'ordre estatutari. Per a Bonig, el terme Levante "és com tradicionalment se li ha dit" (al País Valencià). "Nosaltres, però, parlem de Comunitat Valenciana. Cap mitjà no parla de Levante quan s'hi refereix", va assegurar.

next