El Teatre Escalante inaugura la programació de 2018 amb una producció pròpia de dansa contemporània. Seguint amb aquesta temporada itinerant i mentre s’hi troba una futura seu estable –els espectacles, durant el Nadal, van tindre lloc al Teatre Rialto–, entre el 15 de gener i el 8 de febrer, la companyia OtraDanza pujarà a l’escenari de la Sala Russafa el seu nou espectacle, Pi, inspirat en “els codis secrets que amaga la naturalesa”.
“Des de l’àmbit públic és fonamental apostar per la dansa valenciana, una disciplina que aporta molts valors als nostres menuts, tant en el seu desenvolupament personal com en l’artístic”, valora el director de Teatre Escalante, Josep Policarpo. En tots els seus treballs destinats a un públic familiar, la companyia OtraDanza sempre indaga en les grans preguntes i curiositats que el pensament humà no acaba de desxifrar. Per a la seua nova creació, han triat el misteri de les matemàtiques.
Pi és un espectacle per a cinc ballarins dirigits per la coreògrafa i ballarina Asun Noales. L’elenc està integrat per Salvador Rocher, Saray Huertas, Diana Huertas, Carmela García i Sebastián Rowinsky. En la seua coreografia, els cossos dels ballarins es tornen xicotetes criatures: insectes, centpeus, cucs… A través d’allò real i allò imaginari, la creadora vol posar de relleu “la importància de respectar tot el que ens envolta i no trencar l’ordre secret i màgic del nostre univers”. L’obra és, en suma, una metàfora de l’admiració per la vida i per tot allò que ens envolta.
Dansa a través del microscopi
La mirada que es llança és una mena d’ullada microscòpica, que apunta als detalls que habitualment no veiem. Com destaca el director artístic de Teatre Escalante, “existeix la voluntat de presentar la naturalesa com l’hàbitat gegant que és i que compartim amb altres éssers vius. I, lògicament, se subratlla la necessitat de preservar-lo”. La composició coreogràfica és inicialment senzilla i a poc a poc es va teixint i complicant. S’inspira en un treball de recerca corporal sobre la simetria, l’espill, l’espiral, els fractals, els dibuixos calidoscopis, la fragmentació, la coordinació i la simetria.
“És una creació molt moderna quant al llenguatge i la posada en escena. Hi ha una forta presència de la imatge i d’efectes digitals sorprenents que ajuden a crear una atmosfera atractiva, enigmàtica, que desperta de seguida la curiositat dels xiquets”, avança Policarpo.
En un món tan xicotet “π és la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre en geometria euclidiana. Aquest punt ha fonamentat la composició espacial, els cossos en l’escenari i la seua composició sobre l’espai, i també ha sigut el motor d’inspiració per a les projeccions utilitzades en l’obra”, avança Noales.
En Pi hi ha una important presència de l’audiovisual. Els moviments i la dansa s’abrigallen amb projeccions que acompanyen en perfecta sincronia els ballarins i els elements escenogràfics. Els espectadors s’endinsen en eixe univers màgic i nou ajudats per la combinació d’imatge real i sintètica, vídeo generatiu i ús de sensors, el resultat conjunt dels quals es projecta sobre l’espai escènic. Com resumeix Policarpo, Pi “és un espectacle lluminós, sensorial i que irradia vida pels quatre cantons”.
Una dècada d’èxits
L’estrena coincideix amb el desé aniversari d’OtraDanza. Des de la seua formació, la companyia il·licitana ha creat produccions pròpies aclamades, com Tierra, Da Capo i la trilogia composta per Back, Ara i Tattoo, i coproduccions per encàrrec, com ara El Gran Banquete, amb el Teatre Chapí de Villena o Mater, junt amb el Festival Medieval d’Elx.
La formació dirigida per Asun Noales ha rebut diferents guardons i mencions. Entre d’altres, Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i Recomanacions de la Xarxa Nacional de Teatres. Els seus treballs s’han presentat en festivals i espais de referència com Madrid en Danza, Danza Gijón, Dansa València o el Mercat de les Flors (Barcelona), Tanzmesse (Dusseldorf), Schrit_matcher (Aachen) o Harris Theater (Chicago).
