València posa al descobert els orígens de la policia científica

El Palau de Cerveró acull la primera exposició sobre Antonio Lecha-Marzo, pioner en les investigacions forenses al segle XX
/ València
14 gener 2018 01:00h
El motiu d\'aquesta mostra és celebrar la donació de l\'arxiu personal d\'aquest investigador a la Biblioteca Vicent Peset Llorca de l\'Institut d\'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.

"Des del primer any de carrera, Antonio Lecha Marzo va investigar i publicar en revistes destacades. És més, va desenvolupar un camp d'investigació, feia troballes". Qui fa aquesta afirmació és Carmen de Leer Lecha Marzo, néta del metge forense i autora d'un dels millors treballs bibliogràfics sobre ell. Lecha Marzo va nàixer el 1888. En 1907, quan encara era un jove estudiant de medicina, va publicar un treball en què es resumia l'estat dels "coneixements sobre la policia judicial científica". 110 anys després, aquell document i dos centenars més poden consultar-se a la Universitat de València. 

Aquest dimecres, 10 de gener, es presentava al Palau de Cerveró l'exposició 'Antonio Lecha Marzo: Ciència, medicina i llei a principis del segle XX'. El motiu d'aquesta mostra és celebrar la donació de l'arxiu personal d'aquest investigador a la Biblioteca Vicent Peset Llorca de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. Fins al 10 d'abril qui visite el palau podrà descobrir el llegat de la persona que va posar les bases de la moderna criminologia i criminalística. 

En la mostra s'hi poden trobar vora una quarantena de materials, entre manuals, investigacions, fotografies, cartes, instruments... / IHMC, UV

Sevilla–Valladolid–València

En la mostra s'hi poden trobar vora una quarantena de materials, entre manuals, investigacions, fotografies, cartes, instruments... Però, com va explicar en la inauguració el vicerector de Cultura, Antonio Ariño, és només "una xicoteta exposició de més de 600 documents en total". De fet, José Enrique Ucedo, director de la biblioteca, concreta que hi ha "605 registres de tipologia documental molt variada i, entre ells, 200 monografies mèdiques, principalment sobre medicina legal". També hi ha una important col·lecció de separates de revistes mèdiques, així com moltes cartes i fotografies "que donen un valor especial a aquesta donació, sobretot tenint en compte que Lecha Marzo s'escrivia amb científics de primera línia", conta Ucedo. Entre els contactes de Lecha Marzo s'hi troben altres metges i criminòlegs rellevants de l'època com Federico Olóriz, Juan Vucetich o el valencià Joan Peset Aleixandre.

"A la biblioteca tenim el fons de la família Peset, i Peset i Lecha Marzo s'enviaven cartes... Aquesta imbricació de les dues famílies feia natural que la nostra biblioteca fóra el lloc d'acollida d'aquesta donació", afirma, orgullós, Ucedo. És normal preguntar-se perquè el llegat d'un investigador de la Facultat de Medicina de Sevilla, domiciliat a Valladolid, acaba en un museu de València. La seua néta dóna la resposta. "Que l'arxiu estiga ací és un poc de casualitat. Vaig conéixer José Ramón [Bertomeu] i vaig veure que ací podria estar en les millors mans", explica. I reconeix que "em feia por donar-ho a qualsevol altre lloc i que acabara en un soterrani". Ariño també parla d'una "feliç casualitat o casual felicitat" perquè, en trobar-se Carmen de Leer Lecha Marzo amb José Ramón Bertomeu, director de l'Institut López Piñero, "aquest arxiu poguera acabar ací".

Les cartes i fotografies donen un valor especial a la donació de la família Lecha Marzo. / IHMC, UV

Un treball de gran envergadura

El llegat es troba per primera vegada completament catalogat i disponible a escala internacional per a futures investigacions. A València va arribar en març del 2017, després de quasi cent anys guardat "en una arca al fons del passadís", segons conta la seua néta. Ara s'ha classificat per tipologies documentals i s'han restaurat aquells materials que "ens semblaven més interessants", argumenta Ucedo. Quan va morir Lecha Marzo a Sevilla, un cunyat seu va recollir tot el que va poder de la facultat i ho va portar a la casa de Valladolid. A principis dels huitanta, 63 anys després de la mort del metge, el germà de Carmen de Leer li va suggerir que fera el seu doctorat sobre Lecha Marzo. I així és com ella va començar a ordenar tots els materials, "sobretot les cartes". Però lamenta que, "després de la seua mort, per a mi és com si es diluïra tot el que va fer, no té cap representació el seu treball de gran envergadura". "Ara l'arxiu adquireix una nova vida", celebra.

Per a fer-se una idea del que va representar Lecha Marzo per a la policia científica, de Leer recorre a unes paraules del catedràtic de Medicina Legal Ángel Carracedo: "Més que per les seues aportacions científiques, era un visionari de com havia de ser la medicina legal". "La medicina legal moderna és la idea de medicina legal que ja tenia Lecha Marzo a principis de segle", continua. I és que, com explica Ariño, Lecha Marzo era un avançat al seu temps. Per exemple, el 1907 ja va realitzar nombroses publicacions per a presentar els seus mètodes i defensar l'ús de la dactiloscòpia en una gran varietat d'àmbits, com les presons o per la policia científica, però també en activitats comercials o bancàries. De fet, com el metge i investigador Federico Olóriz, Lecha Marzo era partidari d'identificar tota la població mitjançant l'ús universal de les empremtes dactilars.  

Segons descriu Bertomeu, "en els últims anys de la seua vida, Lecha Marzo va ser requerit per la justícia per a elaborar informes pericials sobre psiquiatria forense i identificació de cadàvers", però tots els seus projectes es van veure frustrats per la seua mort el 19 de maig del 1919".

El llegat de Lecha Marzo es troba per primera vegada completament catalogat i disponible a escala internacional per a futures investigacions. / IHMC, UV

Certificar la mort

El cas més famós resolt per Lecha Marzo va ser la identificació de les restes d'un esquelet trobat a una casa del carrer Cuesta del Rosario, a Sevilla. Bertomeu conta que "el jutge sospitava que podia pertànyer a un cobrador d'una casa de comerç misteriosament desaparegut el setembre del 1877" i que Lecha Marzo va aprofitar aquest cas per a "mostrar les possibilitats que oferia la medicina legal per a presentar proves als tribunals, fins i tot quaranta anys després del crim".

Lecha Marzo també va fer contribucions a la tanatologia forense, en particular als mètodes per a diagnosticar la mort de manera segura. Ell proposava aplicar un full de paper de tornassol –un dels indicadors de pH més coneguts– sobre el globus ocular. Si el full no canviava de color o canviava al roig, es confirmava que la persona havia mort. Si canviava al blau, era perquè seguia viva. Aquesta tècnica, coneguda com la prova Lecha-Marzo, va ser adoptada per molts metges forenses.

En la quarta vitrina de l'exposició es poden contemplar dos documents sobre el cas de la Cuesta del Rosario. / IHMC, UV

Presentació en societat

L'exposició dedicada a l'arxiu de Lecha Marzo es troba en la primera planta del Palau de Cerveró, un espai que s'utilitza per primera vegada per a fer presentacions dels materials de què disposa l'institut. En total són quatre vitrines que mostren el treball interdisciplinari del metge forense. La primera vitrina, amb dotze articles, està dedicada a la medicina legal. A l'organitzadora de l'exposició, Mabel Fuentes –estudiant del màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica– li agrada especialment el paper de tornassol. Però també s'hi poden trobar dues edicions del seu Tractat d'autòpsies i embalsamaments. El diagnòstic mèdic-legal en el cadàver, així com el Manual de Medicina Legal del seu oncle, Luis Lecha Martínez. També hi ha fotografies i diverses eines quirúrgiques usades en la pràctica d'autòpsies. 

La segona vitrina mostra la seua activitat com a autor, "i això es veu tant per la correspondència amb altres científics, com en les publicacions en revistes on ell escrivia habitualment", explica Fuentes. Lecha Marzo va col·laborar de manera molt habitual en nombroses publicacions mèdiques espanyoles i estrangeres, com Los progresos de la clínica o Justicia y sanidad. Entre la correspondència hi ha postals d'agraïment i felicitació de referents com Santiago Ramón y Cajal.

Les làmines de Lombroso i Bertillon ofereixen una gran varietat de formes de trets anatòmics per a elaborar el "retrat parlat" de delinqüents. / IHMC, UV

La tercera vitrina és, en paraules de Fuentes, "una panòplia de les ciències del moment: la criminalística o estudi de les proves dels delictes, i la criminologia o estudi del comportament". També s'exposa una edició breu sobre el tema que va constituir la tesi doctoral de Lecha Marzo: els dibuixos papil·lars de la palma de la mà com a mitjà d'identificació. A més, hi ha alguns treballs de Cesare Lombroso, la gran referència en antropologia criminal per a Lecha Marzo, en què relaciona la criminalitat amb trets físics del cos humà, tant en la seua expressió externa com la genètica.

En la quarta vitrina hi ha una làmina de l'inspector de policia francés Alphonse Bertillon en què s'observa una gran varietat de formes de trets anatòmics per a elaborar el "retrat parlat" de delinqüents. En aquesta darrera vitrina també es poden contemplar dos documents sobre el cas de la Cuesta del Rosario.

A més de Mabel Fuentes, en l'organització de l'exposició han col·laborat José Ucedo i José R. Bertomeu. Gràcies a la seua tasca, i a la generositat de la família Lecha Marzo, es podrà conéixer l'obra d'aquest metge forense i els orígens de la policia científica al segle XX.

next