El Centre del Carme Cultura Contemporània de València ha congregat durant l’any 2017 un total de 182.658 visitants, la qual cosa suposa un increment del 140% pel que fa a l’any anterior, més del doble que en 2016. De fet, al juny de 2017 el centre d’art valencià ja havia superat les xifres de tot el 2016. Una tendència que s’ha mantingut al llarg del segon semestre de l’any amb xifres rècord com als mesos d’octubre i desembre, amb 24.469 i 22.212 visites respectivament, en el cas de desembre quasi quatre vegades més que en el mateix mes de 2016, subratlla el Consorci de Museus en un comunicat. Destaca, per exemple, l’últim trimestre de l’any, en el qual ha rebut un total de 63.944 visitants.
En total, el centre valencià ha acollit enguany 30 exposicions amb la participació de 767 artistes i més de 300 activitats culturals, entre trobades, concerts, tallers, projeccions i altres accions. El seu director, José Luis Pérez Pont, va accedir al càrrec a l’abril de 2016 i els fruits d’aquest nou projecte han començat a veure’s en 2017. Al mes de febrer el centre va presentar la nova etapa amb l’exposició Discursos premeditats, composta pels fons d’art contemporani de la Col·lecció CAM que custodia el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA). L’exposició va rebre més de 30.000 visitants en dos mesos.
D’altra banda, en el mes de maig, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, es van inaugurar les exposicions resultants de les primeres convocatòries públiques (Escletxes de producció i suport a la recerca, VO de comissariat i 365 dies VLC, de comissariat d’una sala del Centre del Carme durant un any), de manera que va començar un nou model de gestió per al centre d’art valencià.
Al novembre de 2016, va obrir les seues portes l’Espai de Telles, la primera zona permanent dedicada a la infantesa a un centre d’art estatal. L’aposta per l’Espai de Telles ha influït en el perfil dels visitants, ja que cada vegada més famílies s’acosten al centre d’art atretes per aquest espai que reforça la funció quotidiana dels llocs de la cultura. Quasi 10.000 xiquets ho han gaudit al llarg d’enguany, apunta el Consorci de Museus. Pérez Pont ha destacat que “el Centre del Carme és ara un espai d’agitació cultural, un lloc a la disposició de la ciutadania amb la complicitat del sector cultural. Un lloc en el qual la vida quotidiana convergeix amb la cultura viva”.
Perfil dels visitants
Durant 2017 s’ha engegat el model del nou Centre del Carme, que ha renovat la seua imatge a tots els nivells: des de la seua gestió –el 80% de la seua programació expositiva és el resultat de diferents convocatòries públiques– fins a la seua imatge corporativa –amb una nova imatge gràfica i un nou lloc web, que ha rebut la visita de prop de 200.000 usuaris únics– així com amb l’activació de la seua presència en xarxes socials; a través de la reorganització de les seues sales, i donant sentit a cadascun dels espais que componen aquest conjunt monumental, aprofitant tot el seu potencial.
Atenent a les estadístiques, per gènere, un 53% dels visitants al Centre del Carme són dones i un 47%, homes. Quant a l’edat s’observa una gran diversitat: amb un 59% d’adults i un 13% majors de 65 anys. Destaca, així mateix, que el 21% del seu públic són joves i més del 7% són menors de 14 anys.
El programa d’educació i mediació ha desenvolupat un paper molt important en el flux de nous públics. En aquest sentit, la xifra de participants en les activitats educatives del Centre del Carme supera els 9.500 assistents, amb un total de 240 accions.
Atractiu turístic
A la “ingent” activitat que ha generat el Centre del Carme, amb més de 300 activitats que han dinamitzat la vida cultural de la ciutat, no és menyspreable la rellevància patrimonial que constitueix l’antic convent, un dels enclavaments més singulars del País Valencià, amb elements representatius de l’arquitectura de diferents èpoques. El diàleg entre la creació contemporània i el monument històric li confereixen “un interessant atractiu turístic”, destaquen des de l’entitat cultural.
D’aquesta manera, una altra de les xifres que crida especialment l’atenció és la cada vegada major afluència de públic estranger, que representa ja el 36% de les visites, enfront del 55% de visitants procedents del territori valencià, que segueix sent el conjunt més nombrós, i un 8% de la resta de l’estat espanyol.
Durant 2017 s’han registrat visitants de 121 nacionalitats diferents. Els italians són els visitants estrangers més nombrosos al Centre del Carme, amb un 19%; seguits dels holandesos, amb un 17%, i dels francesos, anglesos i alemanys, amb una destacada presència de públic procedent dels Estats Units i Rússia.
Com a centre de cultura contemporània, el Centre del Carme s’ha obert a diferents manifestacions de la creació actual i ha donat cabuda a propostes que no comptaven fins al moment amb un espai específic per a desenvolupar-se, com ara la música experimental, el videoart, l’art urbà o l’art d’acció, que s’han sumat a altres activitats com el teatre en espais no convencionals o la dansa contemporània, a més de trobades de pensament, grups de lectura, xarrades i tallers. Aquestes activitats, tant les vinculades amb exposicions com altres trobades, de caràcter educatiu o artístic, han suposat el 28% dels visitants del Centre del Carme.
Així, el centre s’ha convertit en un nou escenari que ha albergat diferents festivals o trobades, molts d’ells de caràcter internacional, la qual cosa li ha permès donar-se a conèixer i obrir-se a nous públics i experiències culturals. En aquest sentit destaquen el Festival Internacional de Música Contemporània ENSEMS, el Festival Nits d’Aielo i Art, el Festival Músiques de Nova Creació o el Deleste, quant a música; en l’àmbit audiovisual, Cinema Jove, Docs o La Cabina, a més del festival internacional de videocreació ‘Under de subway video art night’; en arts escèniques, el festival Tercera Setmana o el Cicle Migrats, i, com a trobades de pensament, el Pechakucha Night València o Tedx València Ciutat Vella, entre uns altres, a més dels festivals d’arts visuals Intramurs i Ciutat Vella Oberta; destaca, així mateix, el programa artístic en defensa dels drets dels animals i que ha tancat l’any: ‘València Capital Animal’.
