Forcall presumeix de tindre el forn medieval més antic d'Europa en funcionament

La Santantonà està en "contínua evolució" perquè les dones puguen guanyar presència en la festa de la qual es té constància documental des del 1388

La llenya crema des del passat dissabte dins del Forn de la Vila de Forcall. Les circumstàncies obliguen els membres de la Santantonà a alimentar cada dia les brases perquè la fleca arribe a la temperatura adient i, així, el 13 de gener es puguen coure les coquetes de Sant Antoni.

El llogaret dels Ports compta amb tres forns, dos d'ells moderns i un de medieval, en funcionament des del 1246, data en què Pere de Portugal, en representació de Jaume I, lliurava la Carta Pobla als habitants de la vila, on s'afegien diferents privilegis, com ara el de coure pa.

Més enllà dels Ports, s'hi conserven altres forns medievals al País Valencià –titllats en els privilegis reials com a forns de coure pa– com ara el forn d'Aras de los Olmos (els Serrans), datat del 1351, creat gràcies al privilegi atorgat per Pere el Cerimoniós i en actiu fins a 1975. Construït entre finals del segle XIII i principis del XIV, el Forn de la Vila de Llíria (Camp de Túria) està ubicat al costat de la muralla àrab de la ciutat i va ser rehabilitat el 2012 per a acollir l'Agència de Turisme local.

Forn medieval de la vila d'Aras de los Olmos. / AJUNTAMENT D'ARAS DE LOS OLMOS

Així, el Forn de la Vila de Forcall és l'únic que està en actiu i actualment és de titularitat pública, encara que fa dos anys que no hi ha cap forner que el gestione. En aquest sentit, a les darreries del 2017, l'Ajuntament va anunciar que es mamprendria un projecte integral per a rehabilitar un segon forn que es troba derruït i que és de la mateixa data que el que està just al costat. Per a fer més atractiu l'antic forn medieval de la vila i que aquest torne a tindre un gestor que el mantinga en actiu durant tot l'any, l'alcalde del llogaret va afegir que s'estava estudiant la creació d'un centre d'interpretació per a explicar la història de l'edifci.

Forn medieval de la vila de Llíria. / AJUNTAMENT DE LLÍRIA

Una festa des del 1388

Amb l'encesa del forn, Forcall s'endinsa en la festa medieval de la Santantonà, un ritus de procedència pagana al voltant del foc i que pren com a protector Sant Antoni, en tant que, junt amb Vilafranca i Castellfort, és el patró de Forcall. Tot i això, es desconeix la data exacta en què es va començar a celebrar, apunten des de l'organització, perquè es tracta d'una tradició que s'ha transmés de generació en generació a través de l'oralitat. Això no obstant, hi ha constància documental de la celebració el 1388.

Des d'aleshores, al forn de la vila s'hi preparen des d'antuvi pastes tradicionals com les 'rolletes' i dos tipus de coquetes, on les de "mitja lliura" –les més grans–, només es fan per Sant Antoni. Dissabte que ve les dones de Forcall i els membres de la confraria de la Santantonà es reuniran als dos forns del poble per a elaborar "els rollets, les coquetes i els coquets de mitja lliura", expliquen.

Forn medieval de la vila de Forcall. / AJUNTAMENT DEL FORCALL

El paper de la dona

Segons la tradició, els homes pasten la massa amb què es farà la fornada, ja que requereix imprimir certa força al procés. És per això que aquesta feina sovint recau en els homes, en els majorals, i en cas que no hi haja, en els membres de l'organització de la Santantonà. La dona, però, s'encarrega de fer les formes i fornejar les peces mentre que una altra colla masculina marxa a tallar llenya a la muntanya per a alçar la barraca –construcció que s'alça al bell mig de la plaça– que es cremarà el 19 de gener.

El paper de la dona, al llarg dels actes que configuren la programació, es limita a aquest únic acte, ja que en la resta els protagonistes són els homes. Això es deu a "la càrrega cultural", sostenen des de l'organització, però "les dones són igual o més importants que els homes", encara que majoritàriament assumeixen dins de la festa el "rol assignat" per la tradició. Amb tot, expliquen que la festivitat s'ha transmés de manera oral i això no l'ha feta impermeable als canvis: "Hi ha una evolució contínua per a adaptar la festa perquè elles puguen tindre uns altres papers", apunten.

Més enllà de coure coquetes al forn, des del 1940 hi ha constància d'una dona que assumeix el càrrec de majoral i, "encara que alguns deien que la confraria era només per a homes, va eixir junt amb ells". A més, afegeixen que abans no hi havia dones músics; ara, en la colla de "gaites i tabals n'hi ha", i també poden tindre càrrecs com a majorals i confrares de l'actual Associació Cultural, continuadora de l'antiga Confraria de Sant Antoni, fundada el segle XIV i integrada en l'edat mitjana només per homes casats.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat