La renda dels veïns de l'Eixample dobla la dels de Benimàmet o Beniferri

Des del 2008, la renda total de la ciutat de València ha baixat un 8,4%
/ València
10 gener 2018 01:00h
Els valencians enquestats posen un 6,1 a la xarxa de carril bici de la ciutat.

La segregació econòmica de la ciutat de València és innegable. La divisió per districtes de la ciutat coincideix en moltes ocasions amb unes marcades fronteres econòmiques que il·lustren com els veïns més rics viuen als barris acomodats del centre mentre que les famílies amb rendes més baixes es reparteixen per la perifèria. Més enllà de ser d'una percepció, les estadístiques de l'Ajuntament de València confirmen aquesta realitat.

Segons les dades de l'IRPF per a València i els seus districtes, relatives al període comprés entre 2012 i 2014, fetes públiques aquesta setmana, l'Eixample és el barri amb la renda mitjana més alta de la ciutat, que arriba als 32.413 euros. Aquesta quantitat duplica la renda més baixa, la dels veïns dels Pobles de l'Oest (Benimàmet i Beniferri), de 14.666 euros. La resta de districtes amb les rendes més altes estan també situats a la zona centre de la ciutat: al Pla del Real ascendeix fins a 31.640 i a Ciutat Vella, fins a 29.918 euros. 

El límit d'aquestes zones defineix la primera frontera econòmica de la ciutat, ja que la diferència de renda amb els següents districtes és de més de 5.000 euros. Al segon grup pertanyen els Camins al Grau, Extramurs, Algirós, Campanar, Benimaclet i la Saïdia, les rendes mitjanes dels quals van des dels 24.261 euros fins als 21.912 euros. 

Aquestos són els districtes que se situen per dalt de la renda mitjana de la ciutat, que és del 21.821 euros. Immediatament després, amb rendes d'entre 20.415 i 18.228 euros, es troben, per ordre, els Pobles del Nord (Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella, Massarrojos i Poble Nou), Quatre Carrers, Pobles del Sud (Castellar-Oliveral, el Palmar, el Perellonet, el Saler, Faitanar, el Forn d'Alcedo, la Torre i Pinedo), Jesús, els Poblats Marítims, Benicalap i l'Olivereta. Segueixen els districtes de Patraix i Rascanya, amb rendes mitjanes de 17.989 i 17.517 euros, respectivament. Més per darrere queden els Poblats de l'Oest, amb una renda mitjana de 14.666 euros.

Distribució geogràfica de la renda mitjana de València. / AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

L'evolució de la renda mitjana del conjunt de la ciutat evidencia la pèrdua de poder adquisitiu dels veïns en els últims anys de la crisi econòmica. En el període comprés entre 2008 i 2010 els valencians tenien de mitjana uns 23.828 euros. Entre 2010 i 2012 la xifra va baixar fins als 22.690 i en 2014, última dada disponible, va ser de 21.821. En concret, la renta dels valencians ha caigut un 8,4% des de l'inici de la recessió econòmica. 

En termes absoluts, la ciutat de València comptava entre 2008 i 2010 amb una renda de 9,02 milions d'euros, mentre que al 2014 aquesta quantitat ha baixat fins als 7,91 milions. El que no ha variat és la concentració de la riquesa, que al 2008 també estava als districtes centrals. L'Eixample ja agrupava les rendes més altes, que en aquell període eren de 37.273 euros, i els Pobles de l'Oest concentraven les més baixes, amb una mitjana de 16.949 euros.

Pel que fa a les declaracions de la renda, l'any 2014 el 21% dels declarants va presentar xifres negatives o inferiors a 6.000 euros. El 30,7% dels valencians va presentar una renda d'entre 6.000 i 18.000 euros i el 24,4%, d'entre 18.000 i 30.000 euros. En l'altre extrem, només un 4,6% van declarar tindre més de 60.000 euros.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next