La Generalitat Valenciana espera tindre aprovat abans que acabe l’any, al voltant dels mesos de setembre i octubre, el Programa Estratègic per a la millora de la mobilitat, infraestructures i transport del País Valencià, batejat com a ‘Uneix’, que traçarà les principals línies a seguir i desenvolupar en la matèria a llarg termini –concretament, en el període comprés entre 2018 i 2029– amb l’objectiu d'”unir la Comunitat i els valencians”.
El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dimecres una reunió de treball per a abordar aquesta estratègia. A la sessió han assistit, entre uns altres, el mateix president, Ximo Puig; la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, i el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro.
Al final de la mateixa, Puig ha explicat que aquesta estratègia pretén “unir la Comunitat, les persones i els territoris” per a procurar una millor qualitat de vida a la ciutadania i major competitivitat a les empreses, després d’anys de crisi en què “la urgència per mantenir l’Estat del Benestar” ha fet que la inversió pública en infraestructures s’haja vist reduïda.
Després de criticar la infrainversió estatal al territori fins a “mínims històrics”, la Generalitat ha fet “un gran esforç que no ha fet el Ministeri” de Foment, del qual espera, no obstant açò, que plasme les seues “promeses” en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat.
El cap del Consell ha incidit en la necessitat d'”un gran acord” com aquest, basat en el consens i el diàleg, per a situar les infraestructures “fora de la política” i treballar a curt termini. “Es tracta de fer una estratègia no basada en el curt termini, no basada en l’arbitrarietat o l’amiguisme, sinó en criteris objectius que milloren la competitivitat de les empreses i la mobilitat de les persones”, ha dit, a més de permetre superar “els desequilibris territorials i les desigualtats que existeixen” al País Valencià.
Segons ha dit, enguany hauria d’aconseguir-se un acord social “que conduïra al 2030 sabent exactament com es desenvoluparan les grans infraestructures que milloren la mobilitat dels ciutadans” per a “generar certitud per als inversors, per a les empreses i per als ciutadans que cada dia han d’anar a treballar al polígon industrial i necessiten tenir una major facilitat”, ja que “açò és al final qualitat de vida”.
Es treballarà amb l’Agenda Valenciana d’Infraestructures que es va plantejar a Foment com a base, amb el mapa concessional i “posant ordre” en la informació de la Conselleria per a abordar les actuacions a executar.
Sobre la base de la sostenibilitat
La consellera Salvador ha explicat que s’abordaran tant la revisió i manteniment d’infraestructures com l’execució de noves, en funció de la demanda i la necessitat, de manera global i sobre la base de la mobilitat sostenible, atenent també a les vies de cicles i vianants, per exemple.
El document incideix precisament en la sostenibilitat, entesa des dels punts de vista econòmic, social i mediambiental, permetent una “millor integració en el Corredor Mediterrani”, una major articulació entre els centres urbans i millor accessibilitat a tot el territori mitjançant un sistema de transport públic que el vertebre, així com amb un repartiment modal “més equilibrat”.
En un primer pas, s’analitzarà la situació actual per a després definir els objectius generals i les directrius, és a dir, els criteris de priorització de les actuacions que finalment s’executaran.
Finançament de les actuacions
L’estratègia contindrà inversions per part de la Generalitat en carreteres, ferrocarrils, ports, costes, aeroports, transport públic o logística, així com de l’Estat amb l’Agenda Valenciana d’Infraestructures, el Corredor Mediterrani, el Pla de Rodalies i el nou mapa concessional del transport públic de viatgers, els plans de mobilitat sostenible i els aspectes de coordinació entre administracions, de seguretat o de lluita contra el soroll i la concertació.
Quant al finançament, s’utilitzaran fons europeus, consignacions pressupostàries, contractes-programa o la col·laboració publicoprivada. “Totes les fórmules de finançament estan obertes. Caldrà establir la millor forma de finançament per a cada tipus o programa”, assenyala el text.
Preguntat sobre la col·laboració publicoprivada, el president ha dit que el model “ha fracassat” tal com estava concebut i ha posat com a exemple la gestió de l’anterior Consell, però ha indicat que sí que existeix “un espai de col·laboració” entre l’administració i el sector privat del qual són “francament partidaris” per a “acumular capital privat per a infraestructures clau i així millorar la competitivitat” de la regió.
