La Universitat de València ha investit aquest dijous el biòleg i descobridor del CRISPR, Francisco Martínez Mojica, com a doctor honoris causa en un acte que s’emmarca dins de la celebració dels 50 anys dels estudis de Biologia en la institució acadèmica. En la sessió, celebrada al Paranimf de l’edifici històric del carrer de La Nau, també ha intervingut el rector, Esteban Morcillo, i el professor emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular Luis Franco. A l’acte han assistit la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón; el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, i la directora general d’Universitats, Investigació i Ciència, Josefina Bueno.
Mojica, que es va llicenciar en aquesta institució, ha qualificat la de València com “la meua estimada” universitat i ha alertat que “solament quan han entrat en joc algunes de les qüestions més trivials de l’ésser humà, com el prestigi personal o els beneficis econòmics, s’ha posat en risc que ens puguem beneficiar a curt termini de la recerca sobre CRISPR”. “Encara tenim molt a aprendre dels bacteris, de l’altruisme sense condicions”, ha sentenciat.
L’any 2015, les investigadores Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna van rebre el premi Princesa d’Astúries d’Investigació pel desenvolupament d’una tecnologia “que permet modificar gens amb gran participació i senzillesa”. Aquesta tècnica revolucionària, que fa anys que apareix a les travesses dels Nobels, és CRISPR i va nàixer fa anys a les salines de Santa Pola de la mà de Mojica. També se la coneix com “talla i enganxa genètic”.
Sobre la seua principal troballa, el biòleg il·licità ha definit el mecanisme de CRISPR “com un sistema de defensa que és guiat per records que s’adquireixen com a resposta a una agressió. Els bacteris no tenen sentiments, per la qual cosa no es pot considerar un acte de venjança contra els qui van atacar els seus progenitors, sinó com un dispositiu mecànic de protecció de la casta, que queda blindada gràcies al llegat de l’experiència”.
Luis Franco, professor emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular, ha sigut l’encarregat de llegir la laudatio. Franco ha assenyalat que “la comunitat científica espanyola ha d’entonar un mea culpa per no haver detectat el paper crucial del descobriment del doctor Mojica en 1993″ i ha afegit que “malgrat el seu important descobriment, malgrat haver encunyat l’acrònim CRISPR per a referir-se a les seqüències descobertes per ell en Haloferax mediterranei, malgrat tants anys d’esforç per desentranyar el seu significat, va passar molt de temps sense que es valorara la seua recerca en el nostre país, temps en el qual, fins i tot, se li van denegar ajudes oficials per a seguir investigant”.
Actualment, però, la seua activitat científica ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre ells el Premi Jaume I d’Investigació Bàsica, el Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA, l’Alberto Sols o el premi Fundación Lilly en Investigació Biomèdica Preclínica.
