El Consell ha aprovat una declaració institucional amb motiu de la commemoració del 600 aniversari de la creació de la institució de la Generalitat Valenciana l’objectiu de la qual és donar “un millor coneixement de la història de la institució, que encarna en l’actualitat la representació política dels valencians i l’administració de l’autogovern”.
A més, segons el text institucional, la celebració d’aquesta efemèride consisteix a “entendre millor la seua especificitat en comparació amb les institucions d’altres parts de la Corona d’Aragó, d’Espanya i d’Europa occidental i mostrar una possibilitat de construcció moderna de l’Estat, que va quedar truncada al començament del segle XVIII arran de l’abolició de l’ordenament polític i institucional foral al Regne de València”.
Així, amb motiu d’aquesta commemoració i “considerant que el millor coneixement d’allò que van ser les nostres institucions durant els segles de règim foral ha de servir no solament per a la recuperació de la nostra història sinó també per a situar en perspectiva el sistema polític i institucional propi dels valencians i valencianes”, el Consell declara la seua voluntat de continuar aprofundint en la democràcia i d’avançar cap a fórmules polítiques i institucionals que siguen cada vegada més inclusives per al conjunt de la ciutadania.
Finalment, la declaració recalca la voluntat de l’executiu valencià de seguir treballant dins del marc constitucional “per a desenvolupar un model de convivència més solidari entre tots els territoris d’Espanya que, al mateix temps, reconega i protegisca la pluralitat i el respecte als senyals d’identitat de cadascú i que garantisca adequadament la igualtat efectiva, tant en el gaudi dels drets com en la contribució a les càrregues comunes”.
Orígens de la Generalitat Valenciana
“L’any 2018 es compleixen 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que, nascuda amb una finalitat fiscal i financera, acabaria ostentant la més alta representació política del Regne de València”.
“Els seus orígens es remunten a la segona meitat del segle XIV, quan les grans despeses exigides per la llarga guerra que llavors enfrontava les monarquies castellana i aragonesa feien necessari un important esforç econòmic del Regne, però va ser el 1418, amb Alfons el Magnànim, quan la institució va adquirir caràcter permanent i es va desenvolupar plenament”, tal com enuncia el text commemoratiu.
“La Generalitat o Diputació del General, com es va denominar inicialment, era una comissió permanent de les Corts representativa del conjunt dels habitants del Regne de València. Quan el rei sol·licitava un subsidi a les Corts, aquestes no solament negociaven amb el monarca la quantia del donatiu sinó que es reservaven també la recaptació i administració dels impostos, les generalitats, ordenats per a reunir la suma acordada, funcions que s’executaven a través de la Diputació del General o Generalitat”, detalla l’escrit.
Així mateix, la declaració arreplega que, amb el temps, la Generalitat “va anar assumint funcions polítiques que la van configurar com a institució representativa del Regne i autònoma respecte dels oficials reials. La seua existència, juntament amb el pactisme propi dels ordenaments jurídics de la Corona d’Aragó, donarien lloc a una construcció política distingida per un major equilibri de poder entre el rei i el regne que li caracteritza a altres sistemes estatals de l’època”.
“En l’Edat Moderna, la Generalitat anirà perdent part del seu pes polític i compartirà la representació del regne amb una altra institució creada el 1648, la Junta d’Electes dels tres estaments o braços de les Corts”, afegeix el text institucional. El 1707 va ser abolida, com la resta de les institucions del Regne de València, pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V, en el marc de la Guerra de Successió, que substituïa l’ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l’estat i del poder de la monarquia mes centralista i absolutista.
Finalment, la declaració diu que “als segles XIX i XX, l’antiga Generalitat es va convertir en objecte, primer, d’evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors de la Renaixença i, més tard, de reivindicació per part del valencianisme polític. Amb la transició democràtica i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1982 es va recuperar el nom de la Generalitat com a identificació del conjunt de les institucions d’autogovern valencià, incloent el Consell, les Corts i el conjunt d’institucions consultives i normatives que el mateix Estatut configura com a nucli bàsic del sistema polític propi dels valencians”.
