Per a Fèlix Millet, 9 anys i 8 mesos de presó i 7 anys i mig per a Jordi Montull. Són les penes imposades als dos exmàxims responsables del Palau de la Música en la sentència del cas Palau que l’Audiència de Barcelona ha notificat aquest dilluns.
L’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar ha estat condemnat a 4 anys i 5 mesos de presó i la formació política haurà de retornar 6,6 milions d’euros. L’exdirectora financera Gemma Montull ha estat condemnada a 4 anys i mig de presó, per damunt del que demanava la Fiscalia, mentre que l’exdirectora general Rosa Garicano i els dos dirigents de Ferrovial que estaven acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, han quedat absolts. La sentència del cas Palau conclou que Millet i els Montull van desviar 23 milions d’euros de la institució cultural.
Aquesta, de 549 pàgines, ha estat dictada per la secció 10a de l’Audiència de Barcelona, integrada per la magistrada i presidenta Montserrat Comas i els magistrats José Antonio Lagares i Julio Hernández. El judici del cas Palau es va celebrar de l’1 de març al 16 de juny del 2017 en una cinquantena de sessions, però la instrucció del cas va començar el juliol del 2009 arran d’una querella de la Fiscalia. En total, 16 acusats van anar a judici. La sentència es pot recórrer davant del Suprem.
Segons recull la resolució judicial, Fèlix Millet i Jordi Montull, amb la “indispensable contribució” de Gemma Montull des del desembre del 2003, “van posar en pràctica una estratègia encaminada a disposar, il·lícitament, de nombrosos fons” de l’Associació Orfeó Català, la Fundació Palau de la Música i el Consorci del Palau, “per aplicar-los ja siga a despeses particulars d’ells o de les seues famílies o a finalitats desconegudes, però en tot cas alienes per complet a les finalitats i interessos propis dels ens als quals aquests fons pertanyien”.
El total de disposicions de fons en efectiu efectuades entre els anys 2000 i 2009 per ordre de Millet i Montull, amb càrrec als comptes bancaris de la Fundació i de l’Orfeó, ascendeixen a poc més de 23 milions. En el relat de fets provats es recull que, amb fons de la Fundació, l’Orfeó i el Consorci, Millet i Montull van fer front a importants despeses particulars, de manera que es va provocar un enriquiment injust. Entre aquestes despeses hi ha els enllaços matrimonials de les filles de Millet els anys 2000 i 2002, que van ascendir a 164.269,93 euros. Mentrestant, 648.021,85 euros es van destinar a l’abonament de viatges privats i més d’un milió d’euros a obres en habitatges particulars.
La sentència també inclou que Millet i Montull van abonar, irregularment, una quantitat mensual a determinades persones que feien unes col·laboracions amb les activitats del Palau de la Música no concretades, pagaments que ascendien a 719.758,45 euros. A més, un total de 778.428,85 es van destinar a pagar factures de viatges privats de Millet i Montull amb els seus familiars.
Un total de 3.741.898,82 euros van ser entregats a tercers en pagament d’adjudicacions d’obra pública en la qual ells van mediar. Per aquest mediació, Millet i Montull van percebre comissions per un import total de 3.453.288,19 euros, que es van repartir al 80-20% i que van obtenir en la seua pràctica totalitat mitjançant el cobrament de xecs.
La quantitat de fons en efectiu que van sostreure dels comptes de la Fundació i de l’Associació entre el 2002 i el 2009 per a aplicar-los a finalitats externes a Palau, integrant-los en el seu patrimoni o en el de tercers, puja a 14.366.555,46 euros. D’aquest import, Millet en va incorporar al seu patrimoni almenys 7 milions, mentre que Montull ho va fer com a mínim amb 1,3 milions. Es desconeix la destinació final de la resta de fons, que arriben a 6.026.966,85 euros, i en quina proporció van sortir del comptes de la Fundació i l’Associació. En tot cas, s’ha donat per acreditat que aquests diners no es van destinar a nodrir els fons de cap de les entitats del Palau, ni als seus comptes de caixa ni al compliment de les finalitats socials pròpies de l’entitat cultural.
