Els lletrats del Parlament de Catalunya asseguren que el reglament no permet investir Puigdemont de manera telemàtica

L'informe diu que és "imprescindible" l'assistència al debat i descarten "cap mitjà interposat ni substitució de la persona"
15 gener 2018 01:00h
Imatge del ple del Parlament de Catalunya, ahir.

Els lletrats del Parlament conclouen que el reglament no permet una investidura a distància del proper president de la Generalitat. En l'informe, argumenten que cal tindre present el respecte de les regles bàsiques dels procediments parlamentaris "que fan imprescindible no només l'assistència dels protagonistes en el debat, sinó també el compliment d'allò que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, l'oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d'immediatesa perquè tots els actors puguen 'veure, sentir i entendre en persona' el desenvolupament del debat". Afegeixen que això s'ha de poder fer "sense cap mitjà interposat ni substitució de la persona que n'ha de ser la principal protagonista d'acord amb la llei i el reglament".

L'informe defensa que es fa "evident" la necessitat de complir el deure d'assistència presencial inherent a l'exercici de la funció parlamentària i "exclou la possibilitat de delegació o substitució de la intervenció personal del diputat en determinats debats". Afegeix que la intervenció dels diputats en els debats parlamentaris no està predeterminada com a regla general pel que fa a quin diputat en concret l'ha de realitzar i correspon als grups parlamentaris determinar qui ha d'assumir aquesta responsabilitat respecte de cada debat.

Tot i això, estableix que hi ha excepcions a aquesta regla, entre les quals destaquen "de manera especial" les que es refereixen al control del govern, que assevera que requereixen d'una interlocució i interacció directes entre els diputats i el president de la Generalitat i posa com a exemple les preguntes de la sessió control o les compareixences davant del plenari sol·licitades per ell mateix o pels grups parlamentaris. Els lletrats afirmen que en el mateix sentit es pot destacar la "naturalesa especial" que tenen alguns debats que fa que les lleis i el reglament determinen "de manera explícita o implícita, que un diputat concret, entre els altres, hi ha de participar necessàriament". 

Seguint aquest fil argumentari, diuen que en els sistemes de règim parlamentari aquesta interacció encara es fa "més evident i necessària" i es concreta en diversos procediments que serveixen per a construir la relació entre el Parlament i el govern "i que fan presidir a la persona proposada per a obtenir, el pes del debat, confiança en els corresponents procediments (investidura, moció de censura, qüestió de confiança)". Argumenten que al reglament de la cambra catalana es pot apreciar com aquests debats "giren al voltant del candidat proposat per la presidència" o el que proposa la moció o la qüestió de confiança. 

Per això, sostenen que aquests debats "amb major intensitat que d'altres", s'organitzen "intuitu personae, de manera que sense la participació directa i personal del candidat o del president de la Generalitat mancarien d'un element essencial del procediment, sense el qual no podria complir la seua funció estatutària i reglamentària". 

Per als lletrats, aquests tipus de debats no es limiten a rectificar o confirmar una persona com a president o renovar-li la confiança, sinó que s'ha de "propiciar un diàleg entre el candidat i la resta de diputats" per tal d'assolir el suport necessari per a ser investit. Argumenten també que el procediment no és només forma, "sinó també contingut" perquè es tracta de procediments "vertebradors del sistema parlamentari mateix en establir, a partir d'aquests, la relació fiduciària que els caracteritza". 

L'informe dels lletrats aborda aquesta qüestió tot i que la petició feta per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que li ho sol·licitara el PSC només es referia a la sessió constitutiva i al quòrum necessari i la possibilitat de delegar el vot.

next