El Síndic de Greuges tramita 800 queixes per soroll en 2017 contra les quals demana mesures "contundents"

Els ajuntaments tenen el deure de vetllar pels drets al descans, la protecció de la salut i la inviolabilitat del domicili vulnerats per la contaminació acústica
/ València
17 gener 2018 01:00h

El Síndic de Greuges del País Valencià reclama "mesures contundents i efectives" contra els sorolls i el botellón després de tramitar en 2017 un total de 804 queixes per contaminació acústica com a conseqüència dels sorolls procedents de bars, terrasses, botellones, discoteques, fàbriques, maquinària, trànsit de vehicles, estacions de tren, aeroports, casals fallers, barraques, carpes de festes, campanars o veïns adjacents.

Aquestes són les fonts generadores de molèsties acústiques més recurrents d'acord amb les queixes que la ciutadania fa arribar al Síndic de Greuges, que destaca que el soroll constitueix un dels motius més importants de queixes que rep diàriament. Segons ha informat en un comunicat, aquesta problemàtica ha generat 74 resolucions emeses pel Síndic recomanant a les administracions que adopten totes les mesures protectores que siguen necessàries per a pal·liar l'impacte que provoquen els sorolls.

Els dictàmens, assegura la institució, "estan en total sintonia amb els pronunciaments dels tribunals de justícia espanyols així com amb l'última sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg de 16 de gener de 2018".

"La contaminació acústica per sobre dels límits legals incideix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne. Eixe soroll no desitjat i nociu, juntament amb les vibracions que provoca, pot arribar a pertorbar la qualitat de vida de les persones afectades i més quan el soroll envaeix el seu espai més íntim i privat: el domicili", apunta.

Un altre advertiment que llança el defensor del poble valencià en les seues resolucions és que "la passivitat municipal davant els efectes perjudicials per a la salut provocats per la contaminació acústica pot generar la responsabilitat patrimonial per funcionament anormal", amb la consegüent obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis (físics, psicològics i morals) que es pogueren causar als veïns afectats.

El Síndic recorda que les administracions públiques tenen l'obligació d'actuar enfront d'aquesta vulneració de drets. Per a exercir aquest deure legal "irrenunciable", els ajuntaments compten amb diferents eines administratives que van des de sancions econòmiques fins a la clausura de les activitats.

Sobre aquest aspecte, Cholbi considera que l'Administració "ha de ser més activa i eficaç a l'hora d'inspeccionar les activitats sorolloses i en el control posterior del compliment de les mesures correctores exigides", ja que "els ciutadans sovint s'adrecen al Síndic denunciant l'incompliment de les ordres de cessament d'activitat". "L'Administració ha d'evitar aquelles situacions en les quals resulta més rendible anar pagant unes sancions de reduït import que respectar el límit màxim de decibels permesos i complir l'horari de tancament", recalca.

Finalment, aquesta institució també considera imprescindible conscienciar la ciutadania del seu deure de respectar els drets de les altres persones, entre els quals està el dret al descans. Actualment, el Síndic està tramitant una investigació d'ofici sobre la contaminació acústica generada per l'oci nocturn (bars, discoteques, terrasses i pràctica de botellón) en la ciutat de València que farà pública en els pròxims mesos.

next