Escola Valenciana afirma que hi ha 14.000 famílies amb fills a l’etapa d’infantil que voldrien escolarització en valencià i no hi ha places públiques disponibles. La coalició Compromís, comptant totes les etapes educatives, parla de 100.000. Però al País Valencià, sembla que la llei de l’oferta i la demanda no encaixa. La Generalitat Valenciana, en el marc de l’arranjament escolar previ a cada curs tenint, preveu suprimir 224 unitats educatives: 155 de les línies educatives en valencià i 69 de les de castellà. El president d’Escola Valenciana ha explicat aquest dilluns a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que el 93% de l’ensenyament en valencià és públic i “per tant, quan suprimeixes unitats a la pública suprimeixes valencià, principalment”. És per això que afirma que “és una derivació intencionada” per transvasar alumnat a l’escola concertada. I alhora, apunta nocturnitat i traïdoria: “Ho tragueren estratègicament abans de les vacances de Nadal”. Per tant, una època difícil per preparar al·legacions i, amb tot, apunta que “sembla que les al·legacions s’han escoltat poc”.
Però si hi ha tanta demanda com diuen Escola Valenciana i Compromís, com és que la Generalitat suprimeix places? Moreno no ho té clar. Només afirma: “La Generalitat Valenciana ens diu que diem mentides”. I fa l’explicació següent: “Com que l’oferta no hi és, moltíssimes famílies no són tan militants i lluitadores pel tema de la llengua i es deixen dur per estar més pròxims de l’escola i es queden en castellà. Si s’oferiren, segurament estarien plenes”. És per això que la plataforma escolar ha començat una altra campanya de mobilitzacions “perquè hi haja una demanda gran de matriculació en valencià” com a resposta al que consideren “un atac frontal” a l’escola pública en la nostra llengua.
I justament fa qüestió de dies el president de la Generalitat, Alberto Fabra, deia que si ell no parla valencià és perquè, quan era petit, no hi havia escolarització en la nostra llengua. Vist això, Moreno afirma que Fabra “es contradiu” ja que justament hauria de promoure les línies educatives en valencià. En tot cas, el mateix Vicent Moreno s’ha ofert per carta al president per a fer-li de voluntari lingüístic i ensenyar-li valencià. Al moment de la conversa, encara no tenien resposta.
El bumerang de Wert
Escola Valenciana té encara un altre front obert. Una família s’ha pres al peu de la lletra el que el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, promulga perquè Catalunya garanteixi l’ensenyament en castellà a les famílies que en vulguin. Ell demana que escolaritzin en castellà els fills a un centre privat i passin la factura al govern espanyol que, al seu torn, la passarà a la Generalitat de Catalunya. Aquesta família valenciana, doncs, ha reclamat al ministeri que li pagui quatre anys d’escolarització en valencià a un centre concertat incloent-hi el menjador i el transport. Així és com la idea es converteix en un bumerang per al ministre. Escola Valenciana calcula que si totes les famílies que no tenen plaça a la pública acudissin a la privada, la factura que arribaria a Wert seria de 70.000.000€. I Vicent Moreno no dubta a demanar-li que apliqui “el mateix criteri objectiu, que per al valencià també ho faça”. Si la resposta a la reclamació és silenci administratiu, Moreno adverteix que “la família està disposta a caminar endavant” per la via judicial. Explica que no sap quantes famílies més hi ha en la mateixa situació, però que tenen por d’arribar a aquest extrem. Amb tot, augura que “si veuen que açò dóna, possiblement li cauran damunt moltes reclamacions d’aquestes”, a Wert.
Per acabar, Escola Valenciana té un altre front obert. De fet, acusen la conselleria valenciana d’Educació de marejar-los i, mentrestant, suprimir les 155 unitats en valencià. I aquest front és un globus sonda sobre la possibilitat de fer consultes a les famílies per saber si volen ensenyament en valencià o en castellà. Vicent Moreno ho considera absurd perquè a cada període de matriculació això ja queda preguntat i recorda que tota la comunitat educativa diu que és un error plantejar la consulta que, a més, seria no vinculant i que: “Obrint açò, reobri una batalla lingüística que la tenim superada, al País Valencià, ja. Això és d’una altra època. Hi ha una oferta d’ensenyament en valencià que funciona i té demanda”. En tot cas, sentencia: “Nosaltres estem en contra de la consulta però no perquè no vulguem consultar les famílies. Jo, normalment, quan tinc un problema amb el cos o el cotxe, he d’anar al metge o al mecànic. No pregunte a ningú”. I assegura que moltes famílies s’acaben conformant amb l’ensenyament en castellà per no haver de dur els fills lluny de casa.
