Els responsables de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) encara assaboreixen l’èxit aconseguit amb la darrera producció pública després que Tic-Tac, el musical amb segell de Teatre del Poble Valencià, fixara el nombre d’espectadors más alt de la història de la institució que dirigeix Abel Guarinos. Amb eixa satisfacció en la retina, es va presentar aquest dimecres el cicle de dansa que inaugura l’any al Teatre Principal on Maduixa Teatre estrenarà la versió de sala de Mulïer, mentre que Titoyaya Dansa i Taiat Dansa presentaran les coproduccions de Lluita i Man Ray, respectivament.
Són tres espectacles definits pels seus llenguatges contemporanis i marcats pels seu tarannà social creats per un triumvirat de companyies de dansa valencianes amb què l’IVC ha trobat un aliat per a retre homenatge a eixes “dones valentes” que han “lluitat” de diferents maneres per la igualtat, va destacar Guarinos. En aquest sentit, el responsable de l’IVC va anunciar que s’han reservat 10 llotges per a acollir al Teatre Principal “dones anònimes” que treballen, d’una o altra manera, per la paritat o per a combatre la violència masclista, com és el cas de la ciclista Elena Pérez Belengues, de Sandra García Martín o de col·lectius com Clásicas y Modernas, Dones en Art o l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, entre d’altres.
Continua l’èxit de Mulïer
Maduixa fa un any i mig que volta pel món amb la seua dansa sobre xancles, aconseguint un èxit de crítica i públic quasi inusitat entre les companyies valencianes. Mulier és un espectacle de dansa –o teatre– de carrer que té l’aval de dos premis Max –al millor espectacle de carrer i a la millor música original– i el premi al millor espectacle de la Fira de Tàrrega. El director de la companyia està convençut que l’obra, després de 80 representacions, pot seguir omplint no places sinó teatres. Per això, Joan Santacreu i l’equip de Maduixa han adaptat Mulïer a les peculiaritats de la sala, afegint vint minuts més a l’obra i llums a la coreografia, aprofitant les condicions físiques i sonores de l’espai tancat perquè, així, cinc ballarines sobre xancles, continuen parlant de la “natura instintiva de la dona”.
“Mulïer no és un espectacle de dansa a l’ús”, va explicar Santacreu, sinó un exercici de reivindicació de la “dona treballadora” on la “limitació de ballar sobre xancles” és la metàfora per a reinvidicar la realitat del sexe femení. Maduixa estrenarà la seua nova proposta el 18 de gener i estarà en cartell fins al 21 del mateix mes.
La lluita des de 3 prismes
El cicle de dansa continuarà amb la coproducció de la companyia Titoyaya i l’IVC de Lluita, que estarà en cartell del 26 al 28 de gener. L’obra va ser creada per a commemorar el 10é aniversari de la companyia i aborda el combat des del prisma de tres creadors. Gustavo Ramírez, Daniel Abreu i Eduardo Zuñiga donen vida a les tres escenes que, a través d’una línia argumental, configuren Lluita.
L’obra parteix d’una premissa prèvia que va llançar la companyia als tres coreògrafs: “Què és la lluita per a tu i com la vols dur a l’escena?”, va explicar Verónica García. Lluita transcorre en un espai circular, inspirat en el dohyō japonés –l’espai circular que delimita una zona d’acció. D’aquesta manera, l’obra té lloc dins de l’esfera i el públic s’ubica al voltant, tancant el cercle, i la resta del teatre queda buit en tant que es recrea una nou concepte escènic al voltant de l’acció. És per això que Martínez va apuntar que es tracta d’un espectacle “versàtil” i, per tant, depenent dels metres de què dispose l’escenari, l’obra pot ser vista per fins a un màxim de 120 espectadors, com és el cas del Teatre Principal.
La dona, de musa a objecte
El treball de Taiat Dansa sobre el fotògraf Man Ray es remunta a l’època en què Meritxell Barberá i Inma García gaudien d’una beca per a Chicago, on, atretes per l’artista nord-americà i l’ús de la dona en els seus retrats, van descobrir que Emmanuel Radnitzky també havia estudiat dansa a Filadèlfia; d’ací que “les posicions dels cossos” tingueren eixa “sensació de moviment”, van destacar les dues coreògrafes.
Taiat Dansa tancarà el cicle de dansa que acull el Principal, amb la coproducció de la companyia, l’IVC, el Ballet de la Generalitat i el Mercat de les Flors de Man Ray, que es podrà veure del 2 al 4 de febrer al teatre. Barberá i García van destacar la “lluita continuada” de les tres companyies que configuren el cicle i van aprofitar per a denunciar la resolució d’ajudes de la regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València.
Man Ray quasi és “una excusa”, va recordar Barberá, per a crear un “espectacle de denúncia sobre la manipulació sobre la dona”, a través de la relació de l’artista (Man Ray) amb les seues muses i el tracte cap a aquestes. Barberá i García es van plantejar com es podien ballar les fotos fixant-se en les posicions corporals de les models i com això, sense perdre de vista el surrealisme, es trasllada a una obra per a reivindicar el gènere femení, amb l’afegit que l’elenc està format per cinc homes.
Estrenada al Festival Grec i a Sagunt a Escena, ara arriba al “seu espai natural”, va destacar Guarinos, on la “foscor” de la cambra negra del teatre atorga major encaix a les fotografies reals projectades.
A més, per a fer més accessibles al públic aquests espectacles, l’IVC ha posat en marxa una promoció especial: a les taquilles es pot aconseguir un 30% de descompte en el preu de l’entrada per la compra d’entrades per a dos dels tres muntatges i un descompte del 50% en comprar entrades per als tres.
