La Nau, la Llotja i el Mercat Central, protagonistes de les relacions entre l'art i la sostenibilitat

La Universitat de València acull la segona edició de les jornades Sostenibilitat i Institucions Culturals

El 25 de setembre del 2015 els líders mundials, a través de les Nacions Unides, van adoptar un conjunt d'objectius globals per a eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom en un termini de quinze anys. És el que es coneix com a ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i per a assolir-los cal que s'hi impliquen els governs, però també el sector privat, la societat civil i totes i cadascuna de les persones que habiten al món. Eixe mateix any també naixia la xarxa espanyola per al desenvolupament sostenible (REDS, per les seues sigles en castellà) "amb la missió de mobilitzar i sensibilitzar la societat, les institucions públiques i el sector privat perquè coneguen de manera més rigorosa i compromesa els ODS, així com afavorir la seua incorporació a les polítiques públiques, l'àmbit empresarial i el comportament de la societat en general".

Davant del repte de comunicar els objectius de desenvolupament sostenible, la REDS va pensar en l'art. "Créiem que l'art era una forma magnífica de traslladar aquests conceptes complexos a la gent", explica Marta García Haro, directora de projecte. A més, conta que s'adonaren que "el sector cultural tampoc coneixia l'agenda de desenvolupament sostenible". I és així com van nàixer les jornades Sostenibilitat i institucions culturals que acollirà València els dies 25 i 26 de gener.

El lema, 'Impulsant una cultura sostenible', obliga a preguntar-se què és una cultura sostenible o, per oposició, com són una gestió cultural o una pràctica artística no sostenibles. Marta García, que també és directora de les jornades, explica que "sostenible" és allò que fas "que respecta el medi ambient i la societat i que és viable en el temps" i denuncia que aquests aspectes "sovint no es tenen en compte en l'àmbit cultural". Per tant, una gestió cultural sostenible és aquella que té en compte "totes les dimensions d'allò sostenible: la social, l'econòmica, l'ecològica, però també la transparència i la bona governança.

Instal·lació Support, de Lorenzo Quinn. L'obra, exposada amb motiu de la 57a edició de la Biennal d'Art de Venècia, pretén sensibilitzar sobre els efectes destructius del canvi climàtic.

L'artista i la natura

Per a la directora de les jornades "és molt difícil trobar un exemple que complisca amb tot, que pugues dir 'açò és el paradigma de la sostenibilitat'". García argumenta que és complicat que una pràctica siga 100% sostenible perquè "som éssers humans i els nostres actes deixen sempre una petjada ecològica". No obstant això, conta que li agrada molt La Casa Encendida –que va ser la seu de la primera edició de les jornades– perquè "procura ser eficient energèticament i fer les coses bé des del punt de vista ambiental" però, a més, "molta de la seua programació té a veure amb allò social, amb el medi ambient, amb la participació..." També destaca "una iniciativa xicoteta" del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza: el recorregut temàtic 'Art i sostenibilitat'. Es tracta d'un recorregut destinat a fomentar el pensament sostenible en termes d'ecologia, economia i societat mitjançant dotze obres de la col·lecció permanent del museu.

I, a casa nostra, en la sala de la cúpula del Museu de Belles Arts es projecta el documental Art per a la sostenibilitat, que es va estrenar el passat 25 de novembre. El treball parla de "la necessitat de recuperar la relació de l'ésser humà amb la natura" i inclou obres del Museu que mostren "la relació dels seus autors amb la natura com a reflex de la societat valenciana, com ara El invierno de Pinazo, Grupa valenciana de Sorolla, Albufera de Fillol, Cipreses y naranjos de Constantino Gómez o Amor de madre de Muñoz Degraín, en què apareix una dona salvant el seu fill d'una inundació", explica l'Associació d'Amics del Museu.

Al Museu de Belles Arts es projecta el documental Art per a la sostenibilitat. El treball parla de la necessitat de recuperar la relació de l'ésser humà amb la natura. En la imatge, l'obra Cipreses y naranjos de Constantino Gómez.

(Re)conéixer la ciutat

Conta García que aquesta edició de les jornades se celebra a València perquè "entre els presents en les primeres hi havia un professor de la Universitat de València que precisament estava treballant en aquests temes i va proposar que fóra ací". A més, quasi a tall d'anècdota, comenta que "jo sóc valenciana" i afegeix que es va titular "en Econòmiques i Història de l'art i he sigut gestora cultural abans de passar al terreny del desenvolupament sostenible".

Aquesta també era una seu "natural" per a unes jornades sobre cultura, art i sostenibilitat perquè, segons assegura la seua directora, tant el govern local com la Generalitat "estan donant molt de suport a la implementació de l'agenda del desenvolupament sostenible". De fet, afegeix que en les jornades hi participen les diferents administracions: la Generalitat és una de les organitzadores i la Diputació de València hi col·labora.

Però València no es limitarà a acollir la segona edició de les jornades, sinó que "la ciutat també serà protagonista". El primer dia acabarà amb un taller pràctic on es farà "un recorregut, en clau d'ODS, per alguns dels elements del patrimoni cultural valencià més coneguts, com ara la Llotja o el Mercat Central", conta García. Qui farà de guia i intèrpret d'aquest patrimoni és Ximo Revert, de la Càtedra Unesco d'Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València. El taller ha estat batejat com 'Ciutat ODS'.

La ciutat de Medellín és un referent mundial en il·luminació sostenible. En la imatge, enllumenat nadalenc sobre el riu. / Alejandra Zapata

Una comunitat de gent interessada

Durant dos dies, persones expertes en cultura de l'àmbit estatal i internacional alimentaran el debat sobre el paper de les institucions culturals i de l'art per a assolir un desenvolupament sostenible. Si bé les jornades estan pensades per a "mobilitzar el sector cultural", no només poden anar-hi "gestors, tècnics, comissaris, estudiants o artistes", sinó qualsevol persona interessada en les relacions entre l'art i la sostenibilitat.

De fet, García avança que les inscripcions "han estat tot un èxit" i que "pràcticament tenim l'aforament ple". "D'un any per a l'altre s'ha creat una comunitat de gent interessada, la resposta ha estat molt positiva", explica la directora de les jornades, que conclou que "es nota que hi ha un interés, que la gent del sector vol saber, que hi ha ganes d'aproximar-se, de saber sobre el tema".

La segona edició de les jornades organitzades per la REDS s'inaugurarà el proper dijous, 25 de gener, a l'Aula Magna del Centre Cultural la Nau. Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València; Miguel Ángel Moratinos, president de la REDS, i Josep Bort, diputat de Medi Ambient, seran els responsables de donar la benvinguda. Després, durant dos dies, es parlarà sobre els reptes i oportunitats de la nova agenda de sostenibilitat per al sector cultural, el paper de les institucions, les polítiques culturals per a avançar en l'agenda 2030 o la contribució de la societat civil. José Luiz Pérez Pont, director del Consorci de Museus; Juan Insua, director del CCCB Lab de Barcelona; Jacobo Pallarés, president de la Xarxa de Teatres Alternatius, o Pau Rausell, coordinador de la Unitat d'Investigació Econcult, seran alguns dels ponents.

Les jornades conclouran divendres, dia 26, de vesprada, amb un taller pràctic sobre els desafiaments de la sostenibilitat en la gestió cultural i la pràctica artística a càrrec dels britànics Julie's Bicycle.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat