Al País Valencià es van signar en els últims 12 mesos un total de 295 convenis que van tindre efectes econòmics en l’any 2017. Del total, 13 van ser d’àmbit autonòmic. Així s’extrau de les dades fetes públiques pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE, per les seues sigles en castellà), que mostren que els convenis valencians són els quarts de l’estat espanyol que més van fer augmentar el salari dels treballadors afectats.
Així, els convenis col·lectius han suposat un augment de l’1,55% del sou del valencians, que han sigut superats només pels navarresos, madrilenys i aragonesos amb pujades del 1,90%, 1,68% i 1,63%, respectivament. El major augment es dóna quan el conveni s’aconsegueix per a un àmbit superior al de l’empresa, com poden ser els autonòmics o sectorials. Amb aquest tipus d’acord els treballadors valencians han augmentat els seus ingresos un 1,56%, mentre que en els convenis empresarials el creixement ha sigut només de l’1,20%.
És per això que els sindicats com CCOO reivindiquen la importància dels convenis que van més enllà d’acords dins de les empreses. Denuncien que la reforma laboral impulsada pel Partit Popular en 2012 “prima els convenis d’empresa” com un mecanisme d’ajust salarial i una forma de “precaritzar salaris i incrementar la productivitat per la via de la disminució del sou”.
Les comarques del sud són on més s’ha avançat en la signatura de convenis col·lectius amplis. Des de CCOO celebren aquest fet i destaquen que la demarcació d’Alacant concentra quasi la meitat de treballadors afectats en la cobertura d’aquests acords. Per contra, també és on les jornades laborals anuals són més llargues i arriben fins a les 1794,63 hores, quan, de mitjana, al conjunt del territori els treballadors passen 1.767 hores a la feina.
Els treballadors del sector de la construcció són els més beneficiats per les millores de sou pactades per convenis, ja que van pujar un 1,98% en 2017. El sector que més se li aproxima és l’industrial, on la crescuda va ser de l’1,49%. En últim lloc queda el sector agrari, amb una millora que per poc supera l’1%, percentatge al qual no s’arriba si l’acord és d’empresa.
Encara que la millora salarial dels treballadors amb conveni és superior a la dels altres, no és suficient per a garantir el seu poder adquisitiu, ja que el preu dels productes bàsics ha crescut més. És el cas, per exemple, de l’electricitat o dels aliments bàsics, que s’han encarit en 2017 un 1,7% i un 1,6%, respectivament. És per això que els sindicats urgeixen a recuperar “amb caràcter immediat” la senda d’increments salarials superiors a l’IPC amb la finalitat de garantir “unes condicions de vida dignes i un treball decent”.
Demandes dels treballadors
Veient com ha pujat el preu de la cistella de la compra els darrers anys, podria esperar-se que l’augment de sou fóra una de les demandes majoritàries dels treballadors. No obstant això, el 70% dels assalariats del conjunt de l’estat espanyol prefereix unes altres millores en les seues condicions laborals, segons la consultora Adecco.
Segons explica la consultora en un informe, els treballadors no són optimistes respecte a un possible augment de sou. Només el 32,2% dels assalariats creuen que guanyaran més en 2018 i només el 10,2% creu que el seu salari pujarà més que l’IPC.
El que sí que predomina dins de les demandes dels treballadors són millores en el “sou en espècie”, com, per exemple, cursos de formació, les assegurances mèdiques privades i els plans de pensions. En general, i segons les conclusions d’Adecco, la majoria dels treballadors demanarien a les empreses que els facilitaren la conciliació laboral amb la vida familiar i que els oferiren formació.
