El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, han presentat una declaració conjunta consensuada entre ambdues autonomies que preveu una sèrie de premisses per a abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic que, segons han manifestat, ha d’avançar cap a un model que supere “l’absolut desequilibri” existent i la insuficiència financera del conjunt de les comunitats autònomes.
Tots dos dirigents han mantingut una reunió de treball al Palau de la Generalitat amb l’objectiu d’acordar una postura comuna per a ambdues comunitats en la qüestió del finançament autonòmic, en la qual han participat també el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i el conseller d’Hisenda i Administracions Públiques de Castella-la Manxa, Alfonso Ruíz Molina.
Aquesta trobada es produeix després de l’acord del Consell de sol·licitar al president del Senat, Pío García-Escudero, la convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la compareixença del president de la Generalitat en ella per a valorar els efectes que té el retard en la reforma del model de finançament autonòmic sobre el conjunt de les comunitats autònomes i, en particular, el perjudici que l’actual sistema té sobre el País Valencià.
En atenció als mitjans de comunicació, els dos presidents autonòmics han destacat “l’esforç” dels dos territoris “per a aconseguir una posició comuna”, tant en el diagnòstic de la situació com en els plantejaments, i han coincidit que la reforma del finançament ha d’abordar-se com més prompte millor “sense excuses”, des de “la perspectiva de la unió i no de la confrontació”.
Premisses per al nou model
Evitar el debat entre territoris i posar en el centre les necessitats de la ciutadania és, precisament, la primera premissa de la declaració conjunta, cosa que, d’acord amb el document, contribuirà a “millorar el funcionament de l’Estat del Benestar”.
Tal com han explicat, l’acord entre les dues comunitats preveu també la convocatòria “al més prompte possible” de la Conferència de Presidents per a “posar al dia” els problemes i l’estat actual del finançament autonòmic.
“Hui sumem dues comunitats autònomes”, ha assenyalat Puig, qui ha incidit també que “no és prou” amb el fet que els territoris tinguen més diàleg, sinó que és necessari que el govern espanyol “recupere la lleialtat institucional i assumisca el deure de la paraula donada”, de manera que complica amb l’acordat en la Conferència de Presidents celebrada al gener de 2017. Aquest incompliment –ja que el nou model de finançament hauria d’haver arribat abans que acabara l’any 2017– genera “un desgast en la confiança de les institucions” i implica “una incapacitat financera de les comunitats autònomes” a l’hora de proporcionar els serveis públics fonamentals, ha explicat el president.
És per açò que la declaració presentada aquest dissabte per Puig i García-Page afirma que el futur model de finançament ha de reconéixer la insuficiència financera de les comunitats autònomes i ha de “blindar” i “proporcionar estabilitat” a la prestació dels serveis socials, la sanitat i l’educació, tal com ha indicat el president de Castella-la Manxa.
El document preveu també, en tercer lloc, la necessitat de construir un sistema que equipare en recursos les diferents autonomies i que garantisca que “tots els ciutadans, independentment del territori en el qual residisquen i de la seua capacitat fiscal”, tinguen dret a accedir “a un nivell equivalent de serveis públics”.
D’altra banda, tots dos dirigents han apel·lat al principi de lleialtat institucional, tant entre l’Estat i les comunitats autònomes com entre aquestes últimes, qüestió que es reflecteix també en la declaració institucional signada pel País Valencià i Castella-la Manxa.
Altres qüestions que preveu l’acord, tal com han explicat Puig i García-Page, són la necessària adopció d’un procés d’harmonització fiscal que evite la competència fiscal deslleial i salvaguarde la coresponsabilitat fiscal, la distribució equilibrada del dèficit entre les administracions públiques i, finalment, la reestructuració i rebaixa del deute que suporten les autonomies, en reconeixement que una part fonamental d’aquesta és producte de la insuficiència d’ingressos.
“No baixaren els braços”, ha asseverat el president Puig, qui ha insistit que per al govern valencià la reforma del sistema de finançament autonòmic “és una qüestió de valors” i que té a veure “amb l’autogovern i la defensa dels ciutadans i ciutadanes”.
Així mateix, el cap de l’Executiu valencià ha aprofitat per a avançar una reunió a Toledo amb el govern de Castella-la Manxa per a estudiar de quina manera poden sumar-se sinergies entre ambdues comunitats per a aconseguir “un desenvolupament econòmic cada vegada més potent que signifique un major nivell d’ocupació”.
Política de l’aigua
Durant la seua intervenció, el president de la Generalitat ha fet referència també a la “greu sequera” que afecta diversos territoris, com és el cas del País Valencià, i ha defensat que les polítiques contra el canvi climàtic han de formar part “absolutament central” de l’agenda de la pròxima Conferència de Presidents.
Així mateix, ha expressat la disposició del País Valencià per a treballar conjuntament amb la resta d’actors en un acord “que comence des de baix” i ha subratllat que “la complexitat de la situació” exigeix la modernització tant dels instruments, des de la coparticipació institucional, com de les polítiques de l’aigua.
