RedactaVeu / Beniarbeig
Vilaplana va oferir dins del cicle Encontres a Beniarbeig una sucosa xarrada on va abordar el concepte de versemblança dins la ficció literària, tot partint del procés d’escriptura de la seua obra més coneguda i guardonada, Les cendres del cavaller, la qual va captivar el nombrós públic present.
Durant la primera part de la conferència, va fer una amena reflexió sobre la relació de poder i dependència que s’estableix entre narrador i lector per repassar seguidament el joc de mentides i recreacions que fan possible la màgia de la literatura.
Mecanismes literaris i documentals
Així, basant-se ja en l’experiència i procediments propis, l’autor desgranà quins són els mecanismes per reflectir, dins les novel·les històriques, aquells episodis del passat que ens interessa reviure, sense oblidar la importància del procés de documentació: una llarga etapa prèvia que serà la cuirassa temàtica i ambiental del treball.
L’alcalde de Beniarbeig, Vicent Cebolla, ha fet públic el seu agraïment per la “creixent participació d’assistents” a les jornades, que en aquesta ocasió van comptar amb la presència del professor Toni González Picornell com a representant dels coordinadors del projecte, i del jove beniarbegí David Colom com a introductor del ponent convidat.
Josep Lozano, el 27 de març
La ponència de Vilaplana precedeix així la comunicació de març, que estarà encapçalada per Josep Lozano, qui traçarà -27 de març- una sucosa panoràmica literària en la seua conferència ‘La novel·la històrica al País Valencià: Crim de Germania’. D’altra banda, el poeta i especialista en literatura hispanoamericana Tomàs Hernàndez conduirà la xarrada del 10 d’abril sobre ‘La invención de Índias’ mentre que el prestigiós historiador de la Universitat de València Antoni Furió serà l’encarregat de tancar el cicle amb la intervenció del 22 de maig amb el títol ‘La història en les novel·les valencianes de Blasco Ibáñez’.
