La falta d'Internet de banda ampla 'desconnecta' 417.209 habitants de les zones d'interior

La Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions elabora un mapa amb les zones amb poca connexió com a primer pas per a rebre ajudes
/ València
23 gener 2018 01:00h
El 87% entitats de població sense banda ampla tenen menys d\'1.000 habitants.

En el segle de les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC), la connexió per banda ampla en bona part de l'interior del territori és encara una assignatura pendent. Mentre que la majoria de grans localitats de la costa del país gaudeixen –totalment o parcialment– de connexió a Internet de primer nivell, 417.209 habitants encara no tenen banda ampla (una connexió d'uns 30 megabits per segon). 

Els municipis més afectats per la manca d'una bona connexió són els més xicotets, o les conegudes com a entitats singulars inferiors als municipis, és a dir, les pedanies, els barris disseminats o les urbanitzacions. Alguns exemples són les Barraques d'Aigues Vives d'Alzira o les pedanies i localitats menudes de la Serrania de València, la Vall d'Alba o els nuclis de població de Morella (els Ports), així com les pedanies d'Oriola (Baix Segura).

Així ho mostra el mapa de banda ampla elaborat per la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, depenent de la Conselleria d'Hisenda, que ha permés identificar, a més dels territoris ja coneguts, 640 noves zones sense cobertura que no constaven en la informació oficial del Ministeri d'Energia. Són les denominades "zones blanques NGA". Es tracta de 410 polígons o parcs empresarials situats en 185 poblacions i de 230 noves entitats singulars de població inferiors al municipi situades en 71 ajuntaments.

Les zones en blanc i els punts rojos són els territoris sense banda ampla. / GVA

Les àrees en blanc del mapa representen les zones on no arriba la banda ampla i en gris suau es marquen les zones on ho fa parcialment. Els pintats en gris obscur són els territoris en què la connexió està completament instal·lada i els punts de colors representen polígons o enclavaments industrials. Finalment, els de roig són els que no tenen banda ampla i els de verd, els que sí.

En total, al País Valencià hi ha en l'actualitat 866 entitats singulars de població situades en 337 municipis que no tenen cobertura de banda ampla. Molts d'ells no quedaven registrats en les estadístiques del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, motiu pel qual la Conselleria d'Hisenda va optar per desenvolupar aquest mapa. La informació que se n'obtinga serà enviada al Ministeri perquè puga ser enregistrada després de les possibles al·legacions. 

En aquest sentit, el director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Pedro Pernías, va destacar el dilluns la necessitat de recollir aquest tipus de dades per a "corregir els desequilibris territorials". Aquesta informació de diagnòstic no solament és bàsica per a qualsevol planificació d'actuacions, sinó que és a més un dels requisits previs que estableix la regulació europea en matèria d'ajudes d'Estat per a autoritzar qualsevol ajuda pública a la banda ampla. Europa estableix així mateix l'obligatorietat que aquesta informació s'expose en consulta pública oberta perquè els operadors o altres agents puguen presentar al·legacions si així ho consideren.

Conseqüències econòmiques

Un dels objectius de l'Agenda Digital de la Comunitat Valenciana 2020, tal com va explicar Pernías, "és que la banda ampla d'alta velocitat arribe a tot el territori, com a motor del canvi del model productiu cap a un model basat en la innovació i el coneixement, i com a eina de vertebració territorial que contribuïsca a evitar la despoblació de l'entorn rural".

El 87% d'entitats de població sense banda ampla tenen menys de 1.000 habitants i l'11,9% entre 1.000 i 5.000 habitants. No obstant açò, també s'han identificat entitats de població de major grandària sense serveis avançats de telecomunicacions. Així, hi ha identificades 7 entitats de població d'entre 5.000 i 10.000 habitants sense cobertura i 2 de més de 10.000 habitants (els nuclis principals de població de Crevillent i Pego). 

Pel que fa a la situació de la banda ampla en les àrees d'activitat econòmica, la recollida d'informació dels ajuntaments ha permés aflorar les greus manques d'aquest tipus d'infraestructures de telecomunicacions. En total s'han identificat 410 àrees d'activitat econòmica sense cobertura de serveis d'Internet ràpid, és a dir, àrees en les quals les empreses situades no poden contractar alta velocitat a cap operador. Aquestes àrees estan distribuïdes en 185 municipis, dels quals 101 són de la demarcació de València, 43 de la d'Alacant i 41 de la de Castelló. 

Aquesta greu situació té efectes importants en la competitivitat d'aquestes empreses i és per això que una de les primeres actuacions del Consell en matèria d'implantació de la banda ampla serà potenciar-ne el desplegament en aquestes zones. La manca de banda ampla també té conseqüències econòmiques en les zones residencials, especialment les d'afluència turística, ja que, segons expliquen des de Conselleria, "perden atractiu turístic" per no tindre una connexió a Internet ràpida. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next