L'Institut Cartogràfic estrena una web que descobreix l'evolució del país dels darrers 60 anys

La plataforma ofereix un comparador de mapes que il·lustra les modificacions territorials i la localització d'infraestructures d'interés
/ València
24 gener 2018 01:00h
El comparador de mapes permet contraposar imatges de 1956 amb l\'actualitat.

"Tu no ho has conegut, però abans tot això era horta". Aquesta és una de les frases més repetides pels més majors i present en l'imaginari col·lectiu de pobles i ciutats. I és cert que des del començament dels anys 50 i fins a l'actualitat l'ordenació del territori ha patit modificacions que fan que molts municipis en l'actualitat no s'assemblen a com eren dècades enrere.

No obstant això, és possible conéixer, observar i comparar l'evolució del territori gràcies a la tasca de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), que aquest dimarts va presentar la seua nova web, www.icv.gva.es. El director de l'entitat, Xavier Navarro, acompanyat per la consellera d'Habitatge, Maria José Salvador, va fer públiques les noves eines que ofereix la Infraestructura Valenciana de Dades Espacials, que és el "producte de la professionalitat del nou ICV," i va assenyalar que "conté tot tipus de dades produïdes per la Generalitat susceptibles de ser georeferenciades". 

Així, aquesta web conté el catàleg de cerques i descàrregues d'aquestes dades espacials i el nou Visor Cartogràfic de la Generalitat. Tots dos permeten l'accés a més a 1.000 capes de cartografia bàsica generada per l'ICV i de cartografia temàtica procedent de més de 10 direccions generals distribuïdes en 5 conselleries. Segons van explicar, "aquesta nova web naix de la necessitat d'unificar i professionalitzar l'activitat de l'ICV, que venia marcada per la voluntat dels tècnics davant la falta de recursos de l'anterior govern".

Molt més que mapes

L'ICV és un organisme dependent de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que té com a principal objectiu "impulsar, coordinar i fomentar les tasques de desenvolupament cartogràfic, fotogramètric, geodèsic, topogràfic i de qualsevol altra tecnologia geogràfica" en l'àmbit de les competències de la Generalitat Valenciana.

El seu treball, més enllà de corroborar els canvis territorials que ens expliquen els més grans, és fonamental per a desenvolupar polítiques i prendre decisions que afecten l'ordenació territorial. Als mapes que ofereix l'ICV es poden afegir capes que mostren on estan situades des de les infraestructures i els edificis administratius fins als parcs naturals. És per això que es tracta d'una eina fonamental perquè conselleries com les d'Educació o Sanitat puguen consultar les zones amb manca de col·legis o hospitals per a prioritzar la construcció de les instal·lacions on més calguen. 

Una de les capes permet localitzar els desfibriladors disponibles. / ICV

Justament en aquest aspecte va insistir la consellera Salvador, que va assegurar que les eines de l'ICV faciliten "la nova forma de treballar més adequada als temps actuals per a posar aquests instruments tècnics i científics al servei de la ciutadania per al desenvolupament social i econòmic de la Comunitat". Així mateix, va afegir que seran unes eines que podran utilitzar "les conselleries per a prendre millors decisions en matèria d'urbanisme, d'habitatge, de justícia, d'educació, per exemple, però també als professionals, als ajuntaments, a la societat civil i als ciutadans els aporta transparència i informació".

Els mapes que s'ofereixen no són només útils per a les administracions, sinó que actuen com una mena de Google Maps valencià que ofereix a la ciutadania informació territorial i geogràfica d'interés. Un dels exemples més il·lustratius el va posar el director de l'ICV, Xavier Navarro: una de les capes del mapa mostra els espais protegits, fet que facilita als propietaris de terrenys saber si les seues propietats formen part o no d'aquests espais. També es poden visitar digitalment localitats que ja no existeixen o comprovar quina era la utilitat de certs terrenys abans que es construïra en ells. Segons va apuntar la consellera, aquesta és una eina molt útil en cas de necessitat d'expropiar terrenys.

Imatge de la ciutat de València presa pels Estats Units l'any 1956. / ICV

Un dels principals elements presentats a l'acte va ser l'ortofotografia –imatge aèria a escala del territori– de tot l'estat espanyol, feta per les forces aèries dels Estats Units l'any 1956. Durant aquest any, l'ICV l'ha preparada per a poder ser exposada i utilitzada com a referència territorial. Aquesta és la segona ortofotografia més antiga, ja que la primera es va fer a la dècada dels 40 i estarà disponible pròximament a la web de l'ICV. Qualsevol podrà descarregar gratuïtament aquesta imatge i qualsevol altra informació del seu interés. 

Navarro també va manifestar que es posa a l'abast de les administracions i de la societat valenciana l'ortofotografia de 25 centímetres de resolució de l'any 2017, que és "la primera de tot el territori valencià que realitza l'ICV en un mateix any" i ha sigut obtinguda a partir d'un vol amb resolució de 22 centímetres per píxel, realitzat pel Institut Cartogràfic Valencià i per l'Institut Geogràfic Nacional. Un dels objectius que s'ha marcat l'ICV és poder oferir una foto actualitzada cada any.

Aquestes imatges han de passar per un procés d'adequació per a poder ser utilitzades i, per això, no hi ha imatges disponibles de tots els anys ni de tot el territori. Com que es tracta de fotografies aèries es veuen afectades per les limitacions de la perspectiva que s'han de corregir de manera molt precisa perquè puguen ser una referència real.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next