No és fàcil, gens fàcil, eixir d’una situació de violència masclista. I tampoc ho és el fet d’afrontar el necessari procés a través del qual les víctimes tracten de recuperar el control de la seua vida, augmentar la seua seguretat, reconstruir la seua identitat i mantindre una vida digna, autònoma i en llibertat.
Tots aquests passos requereixen d’un acompanyament psicològic, però també social. Aquest paper de suport i de companyia és el que s’ha proposat oferir la Universitat de València. I ho fa a través d’Art i Ment, un programa d’innovació sociocultural que té com a premissa l’aportació de l’art a la salut mental des de dos punts de vista: el de les relacions socials i el de les facultats emocionals i cognitives. Així, la segona edició d’aquesta proposta, que naix del Vicerectorat de Cultura i Igualtat i Nau Social, està adreçada a dones que han sigut víctimes de la violència masclista.
“L’art ens fa feliços per les descàrregues dopaminèrgiques que es deriven del seu contacte. Aquestes vies de reforç neurològic tenen al seu torn una relació directa amb facultats com l’atenció, ansietat i autoestima. Coneixent aquestes aportacions que ens arriben des de la ciència, el que fem es desenvolupar un programa de tallers de musicoteràpia i artteràpia destinats a grups vulnerables, com és el cas de les dones que han tingut contacte amb experiències de maltractament, físic o psicològic. A més, aquests tallers poden ser una eina de prevenció”, explica la directora de Gestió de Cultura de la Universitat, Ana Bonmatí.
Els objectius dels tallers són la reducció del nivell d’ansietat i el reforçament de l’autoestima
Els objectius principals d’aquestes activitats, que es desenvolupen en nou sessions de dues hores distribuïdes en tres blocs per a dos grups de 25 dones cadascun, són la reducció del nivell d’ansietat i el reforçament de l’autoestima de les víctimes de la violència masclista, atés que els resultats del programa de l’any passat van ser molt positius en aquests camps.
L’edició anterior d’Art i Ment es va destinar a preadolescents d’entre 10 i 12 anys i amb probabilitat de fracàs escolar, que posteriorment van ser avaluats a través d’uns tests psicològics. “El resultat va ser tan positiu que ens va animar a continuar treballant. No som un centre terapèutic i no és el nostre objectiu fer teràpies. El que pretenem és dissenyar programes que conjuguen la recerca de què disposa la Universitat amb els recursos necessaris per a demostrar que hi ha vies per a millorar la nostra vida i que l’art i la cultura són imprescindibles”, subratlla Bonmatí, qui manté contacte directe amb Creu Roja i algunes associacions que treballen amb aquest col·lectiu. Són entitats que, segons indica Bonmatí, han detectat “el buit” que els queda a la víctimes després del procés judicial, ja que no se senten ben ateses.
Ana Bonmatí: “No és fàcil arribar a les víctimes perquè després d’una experiència tan traumàtica pensen que no es mereixen aquestes activitats ni ser felices”
“A nosaltres, el que ens agradarida, si els resultats ixen bé, és que la societat afavorisca aquestes activitats, que hi haja un major interés social per ajudar a les víctimes i que aquestes puguen sentir-se arropades en totes fases del procés”, confia Bonmatí. “A la vista de les dades de l’any passat –continua la responsable del progama– vam pensar que una dona que ha patit maltractament podria necessitar treballar aquestes dues variables. A més, els tallers persegueixen també desenvolupar emocions de felicitat i generar relacions socials”.
Por a expressar-se
Això no obstant, Bonmatí expressa les dificultats d’accés al col·lectiu que mereix enguany l’atencio d’Art i Ment.”No és fácil arribar a elles, ja que moltes vegades tenen ganes d’assistir i participar en aquestes activitats, però es troben sense força i sense el suport necessari per a eixir del seu aïllament. Després d’una experiència tan traumàtica, pensen que no es mereixen aquest tipus de coses ni ser felices”, indica Ana Bonmatí. És per això que se’ls ofereix la possibilitat d’assistir acompanyades pels seus fills. “Hi ha molts casos de població migrant o de dones que no tenen una xarxa familiar o d’amistat que els puga ajudar en aquest sentit”, insisteix Bonmatí.
Així mateix, la directora de Gestió de Cultura de la UV subratlla el paper “fonamental” dels terapeutes que treballaran amb el col·lectiu de dones maltractades: Miguel Giner i Alicia Costa, amb una llarga i reeixida experiència professional en el treball emocional i amb diferents col·lectius.
Costa coincideix amb Bonmatí a l’hora de subratllar “la por” que senten aquestes dones a expressar tot el que el tenen dins. “Han patit tant, han quedat tan danyades, que ni tan sols saben com expressar-se. I nosaltres considerem que fer-ho a través de l’art és molt més fàcil, perquè a qui no li agrada la música o dibuixar?”, indica Costa, qui s’encarregarà d’impartir els taller d’artteràpia. “Ho farem d’una manera molt natural, sense que senten que ens estem interposant. No hauran d’expressar res que no vulguen. I, sobretot, el que em sembla més important és que podran sentir-se còmodes i com amb la família”, convida Costa.
Alicia Costa: “Han patit tant, han quedat tan danyades, que ni tan sols saben com expressar-se. I nosaltres considerem que fer-ho a través de l’art és molt més fàcil”
La terapeuta que ha treballat aquestes qüestions com a cooperant internacional a llocs com ara Haití, Nepal, l’Índia o Tailàndia avança que encara que no està definit el resultat final del treball. Això no obstant, el que sí que té clar és que treballarà des de l’àmbit de l’escultura i la fotografia. “Estic visualitzant una escultura on es puga contemplar una dona ‘empoderada’ i queden representades totes les ferides que provoca la violència masclista”, explica Costa, qui considera que en la majoria de les ocasions visualitzar el problema des de fora ajuda a resoldre’l. “Moltes vegades quan tenim un dany tan interioritzat no sabem donar-li solució, però si som capaços de veure’l des de fora, possiblement tindrem més possibilitats de resoldre’l”, indica
Una escultura d”empoderament’
Així, a través d’aquesta activitat artística, i segons detalla Costa, es tractarà d’estimular el sistema límbic del cervell amb l’objectiu de desblocar les emocions “amb molta estima i cura” que s’amaguen en les víctimes per a després expressar-les. “Farem un treball de recuperació emocional i social, d”empoderament’, perquè puguen tornar a sentir-se fortes i les ajudarem a buscar nous objectius i a potenciar actituds positives perquè es pot eixir de la violència masclista”, expressa amb optimisme Costa.
Des d’aquest punt de vista, Bonmatí considera que cal posar també el focus en el procés de superació. “El fet de patir una situació de maltractament et porta en la majoria de les ocasions a la destrucció, però com a societat no podem quedar-nos ací. I per això hem de posar a l’abast de les víctimes de la violència masclista tots els mitjans per a superar-la i tractar de ser més feliços”, rebla.
En el mateix sentit s’expressa el musicoterapeuta Miguel Giner, qui considera que ha arribat el temps de focalitzar i dirigir més recursos, i sempre que siga possible permanents en el temps, a les dones objecte d’aquest taller. “Elles han de ser el focus d’una atenció global i coordinada des de les diverses institucions que treballen amb i per a elles i les seues filles i fills”, explica Giner. “La nostra intenció és que el programa puga continuar desenvolupant-se també a patir de setembre”, recull el guant Ana Bonmatí.
Una història sonora pròpia i nova
Miguel Giner, secretari d’AGAMUS, Asociación Galega de Musicoterapia i membre també de la directiva d’APM, Asociación de Profesionales de Musicoterapia de España, detalla que les intervencions consistiran en el que es denomina musicoteràpia activa, en la qual les pacients i terapeuta fan música conjuntament. I seran sessions on la improvisació serà la eina principal. “En musicoteràpia, és molt important conéixer com, quan i de quina manera utilitzar la improvisació musical i aquesta, fer música conjuntament, serà una de les principals propostes al taller. També hi haurà d’altres, com per exemple treballar en les seues músiques i preferències, ja que cada persona té una història sonora musical que està vinculada a la seua història personal”, argumenta Giner. Així, el musicoterapeuta passarà un formulari a cada dona que participe en el taller, en què es tractarà de ‘compendiar la seua història sonora, ja que aquesta és una eina habitual del treball en musicoteràpia.
Miguel Giner: “En musicoteràpia, és molt important conéixer com, quan i de quina manera utilitzar la improvisació musical”
“Un musicoterapeuta ha de treballar amb la música que li agrada al seu pacient, i també amb la que no. Jo no vaig amb una motxilla de música de paracetamol, d’ibuprofeno o d’antiiflamatoris”, subratlla Giner alhora que denuncia l’ús artificial de “farmacopees musicals falses”. “No podem generalitzar i dir que Vivaldi servirà per a allò o per a això altre, o Mozart o qualsevol estil o autor… Tot depén de cada pacient, del moment i de moltes variables”, raona.
També està previst que hi haja escolta musical, encara que no des d’una perspectiva purament receptiva. “I molt important, no és necessari saber música per a inscriure’s en el projecte i participar de l’experiència”, remarca Giner tot subratllant l’efectivitat de la teràpia en relació als objectius de reducció de l’ansietat i millora de l’autoestima.
“Assolir aquests objectius necessàriament passa per treballar des de la musicoteràpia aspectes emocionals, tant individuals com grupals, tasca mitjançant la qual les dones prenen consciència de moltes emocions, vivències, sentiments, etc., que són part d’elles i de la seua identitat com a persones i dones, de manera que poden focalitzar el treball en aquestes emocions i sentiments emergents”, expressa el músic que d’ací a poques setmanes exposarà al Congrés de Musicoteràpia que se celebrarà a Londres els resultats del seu projecte amb persones addictes a les drogues.
Miguel Giner: “L’art, en el seu cas amb el treball des de la musicoteràpia, conforma un escenari de seguretat per a les víctimes que les fa sentir-se còmodes”
I és que el musicoterapeuta considera que la recuperació emocional és molt més fàcil des de l’art. “Hi ha vivències, records i sentiments que són molt complicats de transmetre sols de paraula. En canvi, l’art des del treball amb la musicoteràpia, conforma un escenari de seguretat per a les víctimes, que les fa sentir-se còmodes. I pot facilitar que es posen en marxa els mecanismes de canvi per a tornar ser felices”, rebla Giner.
