La Casa Museu Joan Fuster va celebrar aquest dijous, 25 de gener, un any de la seua inauguració. L’immoble del carrer Sant Josep ha tornat a palpar el caliu de la concurrència, talment com si aquell número 10 mai no haguera estat tancat i el tràfec de visites, com les que habitualment passaven per la llar, no hagueren cessat mai. Ara no són majoritàriament erudits, artistes o universitaris d’assistència principalment nocturna, sinó que són fonamentalment interessats i xiquets que acudeixen a l’aula didàctica i al museu de l’escriptor de Sueca durant el dia.
Dotze mesos després d’obrir les portes de la Casa Museu Joan Fuster, l’espai ha aconseguit desmuntar els prejudicis polítics al voltant de la figura i obra de l’escriptor, tot i que hi ha més reticències a potenciar el museu i la seua figura en la bancada de l’oposició del consistori que a la resta del territori, explica el regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Sueca, Vicent Baldoví. “Sentim que les expectatives estan complides, almenys, pel que fa al pas d’escoles” per la casa, raona Baldoví. El museu, malgrat haver estat tancat durant els mesos de juliol, agost i setembre per a escometre les obres d’accessibilitat, ha conclós l’any amb 3.000 visitants, 2.000 dels quals van ser persones interessades per la casa i el llegat de l’erudit suecà i més de mil escolars que han descobert l’escriptor a través de l’Aula didàctica de Cultura Contemporània que va impulsar la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Per al segon any d’activitat, el museu ja té reservades les dates per a les visites escolars fins al mes d’octubre, apunta el director de la Casa Museu Joan Fuster, Salvador Ortells. Per això, s’ha obert ja l’oferta de 2019 perquè els centres educatius que vulguen visitar i descobrir l’obra de l’assagista puguen sol·licitar una data per a acudir a la població de la Ribera. Els primers centres educatius que van passar pel número 10 del carrer Sant Josep van ser els col·legis de la localitat però, dotze mesos després, el 80% de les escoles provenen de la resta del País Valencià. Això no obstant, Ortells destaca que encara que el major gruix el representen els centres de les zones valencianoparlants, “han passat escoles de les tres demarcacions, inclús privades, com ara la Devesa de Carlet, un centre bilingüe on l’anglés és la llengua vehicular”. Així, la llengua de l’obra de Fuster tampoc no ha significat cap fre perquè escoles de zones castellanoparlants hagen visitat la Casa Museu Joan Fuster, reconeix el seu director, ja que també han passat per l’aula didàctica alumnes que no tenen el valencià com a llengua principal en la seua comunicació quotidiana.
El Museu ha desmuntat els prejudicis idiomàtics i polítics que sobrevolen l’erudit i la seua obra un any després de la seua inauguració, com així ho avala la xifra de visites de 2017. D’ací un any, en gener de 2019, es preveu es puguen doblar, apunta Salvador Ortells. En aquest sentit, des de la regidoria s’està estudiant amb l’empresa que gestiona l’afluència que només estiga tancat un mes, del 15 de juliol al 15 d’agost, perquè “ens preocupava el fet de tindre’l tancat a l’estiu”, apunta Baldoví. Tot i això, aquest primer any ha sigut excepcional en aquest sentit, “perquè les obres per a adaptar l’accessibilitat i així que les persones amb mobilitat reduïda puguen entrar tant al museu com a l’aula didàctica s’havien de fer”, encara que aquestes “hagen coincidit amb uns dies forts de juliol però sobretot setembre, amb el MIM” que fa que els carrers de Sueca estiguen plens de visitants, atrets pel festival d’arts escèniques.
El museu va començar a ordir-se des de 1995 però va tardar 25 anys, tot coincidint amb l’efemèride de la mort de l’escriptor, a inaugurar el projecte que va encapçalar Francesc Pérez Moragón, qui el passat mes d’abril va donar el relleu a Salvador Ortells com a director de la Casa Museu Joan Fuster, encara que l’historiador i director “continua en l’equip com un home de pes i de confiança com a assessor”, ressalta l’actual responsable de l’espai.
Al llarg d’aquest mesos, l’Ajuntament de Sueca, en col·laboració amb la càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, ha impulsat la campanya per a commemorar els 25 anys de la mort de Fuster, on s’han presentat les diverses novetats que s’han publicat aquest any, destaca Ortells. De fet, aquest divendres 26 de gener, l’Espai Fuster acull la reedició de la Institució Alfons el Magnànim de Notes d’un desficiós. “Material inèdit no en queda”, afegeix el director del museu, qui ja va traure a la llum poemes inèdits de l’autor de Nosaltres els valencians en la tesi La poesia de Joan Fuster. En tot cas, la difusió que s’ha aconseguit de l’obra del suecà i del seu llegat “ha tingut molta repercussió”, sosté Ortells. Això no obstant, el responsable apunta que, en aquest sentit, resten inèdits alguns textos originals que Fuster publicava en premsa i que, per qüestions de maquetació o pel simple fet que calia inserir una publicitat, es retallaven. “Conservem els textos com ell els escrivia i enviava, sense retalls, íntegres”, raona Ortells. Al carrer Sant Josep, els visitants poden veure els originals de Escrit per al silenci i Nosaltres els valencians.
A data de hui s’ha solucionat el hàndicap de l’accessibilitat i “hem consolidat els equips del museu i l’aula didàctica”, un fet que propicia que s’hi plantegen objectius prioritaris. En la immediatesa es vol augmentar l’oferta educativa de l’aula didàctica i es treballa per a obrir entre maig i juny la biblioteca i l’hemeroteca per a posar a l’abast dels investigadors el 50% del fons literari que ja s’ha catalogat; en aquest sentit, amb la cobertura del celobert de la casa de Fuster, també es vol potenciar l’Espai Fuster com a centre cultural.
