Diari La Veu del País Valencià
Invents contra les malalties rares ‘made in’ País Valencià
RedactaVeu / València
Les revolucionàries tires reactives van ser presentades en les Jornades ‘Investigar és Avançar’, organitzades aquesta setmana en el Centre de Recerca Príncep Felip de València per Ciberer i Feder, dins de les celebracions del Dia Mundial de les Malalties Rares.
El projecte es va començar a desenvolupar el passat mes de gener i ja ha sigut mereixedor d’un premi de 250.000 dòlars atorgat pel consorci internacional Saving Lives at Birth. En ell participen, a més de la Universitat Politècnica de València (UPV), les empreses Bioarray de Crevillent (Alacant) i Genera Biotec. En el projecte, també participa la universitat d’Uganda per a fer les proves en hospitals del país.
El doctor José Luis García, investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer) en la Universitat de València, destaca que es tracta d’un exemple dels avantatges de la reciprocitat en les recerques ja que l’estudi de les malalties rares “ha aportat nocions i possibles proteïnes per a aplicar-les en malalties majoritàries i, alhora, l’aplicació en aquestes malalties majoritàries possibilitarà desenvolupar aquesta tècnica perquè siga utilitzada també en altres malalties rares autoimmunes”.
Segons García, les malalties rares en ser monogèniques és “molt fàcil usar-les com a model humà per a comprendre tots els mecanismes fisiopatològics que subjauen a aquest tipus de patologia i per extensió a altres malalties”.
Participació del Clínic de València
En aquest cas, després de fer observacions experimentals de proteïnes histones en malalties autoimmunes, es van realitzar proves en la Unitat de Vigilància Intensiva (UCI) de l’Hospital Clínic de València per a comprovar si era possible detectar aquestes proteïnes com a possibles biomarcadors del pronòstic i diagnòstic de la sèpsia.
Així, i per al doctor García, el problema de la sèpsia és que “no existeix en l’actualitat un mecanisme ràpid de detecció, sinó que es basa en escales i en la realització de moltes proves diagnòstiques realitzades per laboratoris de molts serveis” quan es té “un temps molt limitat” ja que “cal donar una resposta terapèutica molt ràpida a aquests pacients per a assegurar la seua supervivència”. De fet, un terç de pacients diagnosticats mor a la setmana depenent d’on estiga el focus d’infecció i del seu estat immunològic.
No obstant açò, les noves tires radioactives faran possible mesurar en uns 20 minuts la quantitat de proteïnes histones en la sang i diagnosticar així de manera precoç si el pacient està infectat.
Pèrdua de memòria per l’augment de l’estrés
D’altra banda, la doctora Eugènia Resmini, investigadora del Ciberer en l’Hospital Sant Pau de Barcelona, també va presentar en les jornades els resultats d’un estudi clínic dut a terme en aquest centre hospitalari amb una trentena de pacients amb síndrome de Cushing, en el qual es conclou que la pèrdua de memòria que pateixen els malalts d’aquesta patologia endocrina està provocada per un augment del cortisol, l’hormona de l’estrès.
Sobre aquest tema, ha destacat que aquest estudi pot tenir repercussions també per a aquells pacients que estan prenent alts nivells de glucocorticoides, uns fàrmacs que es prescriuen diàriament, i en persones molt estressades perquè podrien “tenir els mateixos efectes negatius”.
D’aquesta manera, es va constatar que la síndrome de Cushing “té curació endocrina”, però les seqüeles de falta de memòria “romanen” i no es reverteixen. Per açò, els investigadors destaquen la necessitat d’un diagnòstic i tractament precoç ja que “com menys temps el cervell estiga exposat a la malaltia menys danyat quedarà”.
El Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer) dependent de l’Institut de Salut Carlos III, i la Federació Espanyola de Malalties Rares (Feder) va reunir aquesta setmana investigadors i afectats en la ‘VI Jornada Investigar és Avançar’ que es va celebrar en el Centre de Recerca Príncep Felip de València. En aquesta trobada, es van presentar avanços en malalties neuromusculars, malalties metabòliques hereditàries, síndrome de Cushing i síndrome de Williams.

Comparteix

Icona de pantalla completa