El sou de les dones s'ha incrementat 9 euros des de 2010 enfront dels 247 dels homes

La conciliació de la vida familiar i laboral és determinant per a explicar l'augment desigual de salaris
/ València
29 gener 2018 01:00h
Les dades de l\'última Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que en al País Valencià hi ha el doble d\'homes directius que dones.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que no és qüestió de l'administració pública intercedir per a garantir que les dones cobren el mateix que els homes per fer el mateix treball. "No ens fiquem en això", va respondre el cap de l'executiu estatal quan el periodista d'Onda Cero, Carlos Alsina, li va preguntar sobre les diferencies salarials entre homes i dones aquest dimecres. Però per molt que Rajoy vulga deixar córrer aquesta situació, les xifres parlen per si mateixes. 

Segons les últimes dades oferides per Eurostat, referents a 2015, les dones cobren un 14,9% menys que els homes. En aquestes condicions, elles treballen "gratis" 54 dies a l'any. No obstant això, les desigualtats van molt més enllà. Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el salari mitjà anual dels homes es va incrementar en 247,50 euros entre 2010 i 2014, mentre que l'increment en el cas de les dones va ser només de 9,60 euros.

Encara que el salari mínim és el mateix per a tots, la diferencia en l'augment dels ingressos es deu tant al tipus de treballs que realitzen uns i altres com a la conciliació de la vida personal i laboral. Les dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que al País Valencià hi ha el doble d'homes directius que dones (4,9% enfront d'un 2,5%). A més, el percentatge de dones que treballen en feines elementals, i per tant menys remunerades, quasi dobla el d'homes (18,9% i 10,8% respectivament). 

La conciliació familiar i laboral també és determinant per a explicar l'augment de sous. Encara que la remuneració de base dels treballs que depenen de l'administració pública no discrimina per sexes, existeixen complements salarials que es poden adquirir per antiguitat o per realitzar activitats formatives, entre d'altres. És ací on es troba la desigualtat ja que, tal com denuncia la sindicalista de la UGT i membre del Comité Econòmic i Social (CES) Elvira Ródenas, hui en dia, i per norma general, les dones continuen carregant a l'esquena el pes de la feina de la llar i de l'atenció als familiars. Aquestes tasques domèstiques requereixen un temps que les dones no poden dedicar a dites activitats que farien augmentar la seua retribució. 

Aquesta afirmació, més enllà d'una tesi, és una realitat que confirmen les dades oficials. Segons les últimes informacions oficials aportades pel CES, l'any 2015 les dones van demanar el 92,54% de les excedències per a cuidar familiars. Aquests permisos porten, en molts casos, a la reducció de l'antiguitat i, per conseqüència, a la disminució de les retribucions extra. Altres xifres reveladores són les de realització d'hores extra pagades. En el quart trimestre de 2017, els homes en van realitzar el 66%. Finalment, el percentatge de dones que treballen a temps parcial al territori és quasi del 30%, mentre que el d'homes no arriba al 10%.

Vaga de treball de cures 

Ja fa temps que les dones han decidit actuar contra aquesta situació, agreujada per la manca de voluntat per a solucionar el problema manifestada pel president espanyol. "Rajoy s'ha atrevit a dir que no és competència seua regular els salaris pel terreny que està guanyant Ciutadans al PP", va explicar a aquest diari Reyes Beltran, professora d'Economia i membre de la Casa de la Dona de València. El partit taronja està guanyant la carrera del liberalisme al Partit Popular, "i per això estan radicalitzant el seu discurs". 

Davant l'èxit que va tindre a molts llocs del món la manifestació feminista del 8 de març de l'any passat, aquest col·lectiu està articulant la vaga d'enguany a València. Les reivindicacions no seran només referents al món laboral, sinó també a l'estudiantil, de consum i de treball domèstic o de cures.

Aquesta última pota és en la que Beltran va incidir especialment. Els treballs de cures sostenen la vida de les persones i el sistema capitalista "no el reconeix". Dotar de valor aquestes feines és justament una de les propostes principals de l'economia feminista. "Les dones dediquen molt de temps a cuidar d'altres persones amb necessitats", fet que com ja s'ha vist repercuteix en la seua vida laboral "sense passar per l'esfera mercantil". I quan sí que passen, "no tenen cap valoració".

Tal com explica Beltran, quan els treballs de cures es mercantilitzen, solen estar desenvolupats per dones. És el cas de les cambreres de pis dels hotels o de les cuidadores de xiquets o de persones grans. Aquestes tasques "que s'aprenen en casa" no tenen cap valor social, la qual cosa repercuteix en la retribució econòmica. "Els sous que es perceben per aquests treballs són molt baixos perquè l'alternativa és la gratuïtat". Quan es contracta una dona perquè cuide, per exemple, d'una persona gran, se li paga poc "perquè si no accepta el sou, sempre hi haurà alguna dona de la família que farà la tasca sense cobrar".

"La intenció és que la vaga del proper 8 de març visibilitze aquesta situació, agreujada per la crisi econòmica", va explicar Beltrán, qui a més va demanar a l'Estat que se'n faça càrrec de la situació i actue. Els retalls en serveis públics, especialment en sanitat, han intensificat les tasques de cures de les dones, especialment als hospitals. "Són elles les que passen les nits al costat dels malalts. Falta personal sanitari i els familiars necessiten algú que estiga pendent d'ells, ja que els professionals no poden".                                                    

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next