Tres dramaturgs amb les seues similituds i les seues diferències, que comparteixen un camí professional semblant, en tant que són creadors, directors, en alguns casos actors i també empresaris. Chema Cardeña, Gerardo Esteve i Paco Zarzoso formen part d’aquell “bum de la dramatúrgia valenciana” dels anys 90 que després de deixar enrere aquell temps “d’invisibilitats”, ara, aquells nounats nascuts en l’explosió de finals del XX tornen madurats al teatre públic com a exponents d’aquella eclosió creativa, convertits en “mestres de la paraula”.
Han passat més de tres dècades sense que Cardeña haja dirigit al Principal i en el cas d’Esteve fa 19 anys que no posava un peu en el teatre del carrer de les Barques. Això no obstant, tots tres formen part del nou cicle impulsat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC) per a “visibilitzar” la creació local que en els moments de portes tancades han seguit treballant fora del País Valencià o a les sales privades. ‘Mestres de la paraula’ segueix els principis del cicle de dansa que ha tingut lloc al Teatre Principal, encara que la seua continuïtat en les properes temporades no està decidida, va assegurar el director adjunt de l’IVC, Roberto García.
El Teatre Rialto serà l’escenari on es podran veure les tres propostes: Ligeros de equipaje, de Gerardo Esteve (de l’1 al 4 de febrer); La estancia, de Chema Cardeña (del 8 a l’11 de febrer), i Ultramarinos, de Paco Zarzoso (del 15 al 18 de febrer). García va destacar les principals virtuts dels tres dramaturgs. Concretament, va assenyalar que Esteve empra un llenguatge que trau l’espectador de la seua zona de confort, del realisme; de l’obra iniciàtica de Cardeña va ressaltar que hui en dia representa un “text patrimonial” per la seua destresa per a rellegir els clàssics i parlar a través d’ells del present, i amb el text de Zarzoso “ens transportem a un món poètic, on l’escriptura ens allunya de l’obvietat”.
El fet que tots tres siguen autors, directors, actors i empresaris és “símptoma d’una època”, va recordar el director adjunt de l’IVC. Un temps en què l’absència de suports públics i una economia raquítica obligava a assumir rols dins del teatre, de manera que molts professionals eren i són creadors, actors, directors i, en alguns casos, empresaris que porten endavant una companyia i, de vegades, un teatre, com és el cas de Chema Cardeña. Això hui en dia continua, van sentenciar els tres dramaturgs, però, si més no, amb el cicle ‘Mestres de la paraula’ “fem una declaració d’intencions per a visibilitzar” els creadors valencians, va emfatitzar Roberto García.
“No sóc un autor a l’ús”
Ligeros de equipaje és un compendi de les últimes creacions de Gerardo Esteve, des de 2005 fins a l’actualitat. L’obra està configurada per diferents escenes –d’algun mode, esquetx– que no tenen un tema comú, va explicar Esteve, qui per això va incidir que eixe procediment creatiu l’allunya dels estàndards. “No sóc un autor a l’ús” sinó “un escriptor d’escenes”, on poden aparéixer textos en préstec de Zarzoso o de Benedetti.
“No conte històries”, va insistir el dramaturg sobre Ligeros de equipaje. Són moments en clau d’humor, amb dosis poètiques i on l’actor estan contínuament en moviment per a crear unes “imatges escèniques” que duran a l’escena el mateix Gerardo Esteve i Miguel Ángel Montilla.
Defensor dels clàssics
La estancia va ser l’obra amb què va nàixer Arden, la companyia impulsada per Cardeña i un dels seus primers textos amb què va començar el seu homenatge al teatre isabelí. A través d’un Shakespeare que vol ser deixeble de Christopher Marlowe, Cardeña retrata la relació de l’artista al servei del poder. És, si fa no fa, “una obra important per a mi”, va destacar el dramaturg, qui es va refermar com un defensor del teatre clàssic.
Guardonada amb el premi de la crítica valenciana i l’Associació d’espectadors d’Alacant, La estancia estarà dirigida per Jesús Castejón, produïda por la companyia de Salvador Collado i protagonitzada per Javier Collado i José Manuel Seda. El fet que l’obra la duga a escena una altra companyia que no siga Arden “li dóna una altra dimensió”, va destacar Cardeña.
Una balena al Port de Sagunt
“Participar en la primera temporada on es recupera la dramatúrgia valenciana és esperançador”, va dir Paco Zarzoso, autor de qui l’IVC ha recuperat Ultramarinos, escrita fa 15 anys per encàrrec del Festival Grec i basada en la vivència de la mare de Zarzoso quan va anar a veure una balena que havia aparegut a la platja de Sagunt.
Zarzoso duu a la ficció el record, a través d’un pare i un fill que exhibeixen les meravelles de la mar, on s’inclou una balena dissecada pels pobles d’interior als anys 50. “Hem pogut parlar dels somnis”, va dir el dramaturg del Port de Sagunt, que dirigeix la companyia Hongaresa amb Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro.
La “clau de l’èxit” per a l’IVC
L’IVC, i concretament l’àrea que dirigeix Roberto García, té el temps en contra i necessita més espais d’exhibició. El cicle de dansa i aquest de ‘Mestres de la paraula’ és una aposta quasi personal del director adjunt, conscient que el sector ha patit 30 anys de pals a les rodes. Ara, es demana que s’escriguen obres per al teatre públic, quan abans “els autors estàvem oblidats”, va indicar Cardeña, i es programa la producció local; tanmateix, les crítiques del sector no cessen. Eixa actitud, lícita, van destacar els creadors i García, també té una part de comportament endèmic dels dramaturgs i dels actors, va reconéixer el gestor de la sala Russafa.
“No sé quina és la clau de l’èxit, però sí que sé que la clau del fracàs és voler acontentar tots”, va sentenciar Roberto García. “Tant de bo hi haja més sales i més pressupost” va demanar, “per favor”, el director adjunt, perquè, tot i que el cicle ‘Mestres de la paraula’ s’ha programat perquè “ara tocava una autoafirmació”, s’espera que no calga en un futur immediat, “perquè el sector i la programació de creacions valencianes siguen normals”, va explicar García.
La intenció de Roberto García és “assentar unes bones bases”, però va reclamar “temps, maduresa, altura de mires i paciència, que sé que és complicat” però s’està treballant en un laboratori de creació que encapçala Paco Zarzoso per a “normalitzar” l’autoria valenciana en la programació, que dóna feina a un “sector molt vulnerable” i que en ocasions no pot esperar resultats des del vessant públic a mitjà termini.
Per això, potser ara “és el moment d’arribar a un pacte per a recuperar espais” públics, ja que, com van destacar Cardeña i García, “abans hi havia 5 teatre públics”, ara, però, només n’hi ha dos. Per això, més enllà de la responsabilitat que tinga l’IVC a l’hora de sanar un sector escènic malaltós, García va deixar damunt la taula l’interés perquè les privades i les públiques treballen per a ser un “bon taulell” de les arts escèniques valencianes i no deixar la responsabilitat només en el vessant públic.
