El Govern del Botànic vol equiparar els serveis socials a l’educació i la sanitat que, per llei, tenen garantit el seu accés directe i universal sense condicionants pressupostaris. Per a aconseguir-ho, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va presentar aquest dimecres la nova llei de Serveis Socials Inclusius amb la qual pretén garantir que qualsevol persona que necessite fer-ne ús tinga accés a ell.
El primer efecte directe que es pretén que tinga aquesta llei serà la protecció d’aquest sistema públic valencià de serveis socials amb independència de qui governe. Per això, la llei consagra els serveis socials com a una qüestió d’interés general. En el moment que s’aprove la llei, previst per a l’últim trimestre de 2018, el País Valencià es convertirà en el primer territori de l’Estat a atorgar-li aquest caràcter essencial que garantirà que els pressupostos públics prevegen i destinen els recursos necessaris per a desenvolupar els projectes de polítiques socials.
La Generalitat preveu una inversió de 41 milions d’euros i la contractació de 1.574 professionals per a fer efectiva la llei. La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives va manifestar durant la presentació de l’esborrany de la llei que “els drets socials han de passar de ser assistencialistes i basats en accions caritatives a tindre una concepció més moderna d’abast universal perquè tot el món pot fer ús d’ells”. “Les persones han d’estar situades al centre del sistema igual que ho estan a la sanitat o l’educació per avançar en la tasca de fer dels drets socials un tret definitori i identitari del poble valencià”, va afirmar Oltra.
Així, aquest nou model que el Consell vol dur a terme inclou mesures com l’accés garantit de tots els ciutadans al catàleg de serveis mínims establerts per llei. La normativa preveu com a serveis mínims l’atenció domiciliària, judicial, familiar, comunitària o els itineraris d’inclusió social. No sols els residents al País Valencià es podran beneficiar d’aquestes prestacions sinó també els residents a l’exterior quan fer ús d’aquests supose la tornada definitiva al país.
En la nova llei, els ajuntaments tenen un pes fonamental. Els serveis socials municipals es converteixen en organismes elementals per a estructurar funcionalment i territorial aquest àmbit. Seran els encarregats de detectar en primera instància possibles casos susceptibles de rebre atenció social.
Enfortir la xarxa pública d’atenció social és la prioritat de la Conselleria. Amb tot, Oltra va explicar que no es deixarà de banda el concert social amb les entitats sense ànim de lucre o del tercer sector ni la col·laboració amb les empreses privades.
Un SIP social
La composició dels equips de treball també estarà establerta per llei i aquesta serà multidisciplinar per a donar resposta a la complexitat social. La reducció de la ràtio d’atenció al ciutadà també està prevista amb una mitjana d’un professional per cada 3.000 habitants, quan anteriorment aquesta era d’un professional per cada 13.000 habitants.
Es crearà també una Targeta d’Informació Personalitzada que estarà operativa a partir de 2020 i serà compatible amb el SIP. A través d’aquesta targeta els professionals tindran accés a l’historial social unificat de la persona per a agilitzar les tasques d’atenció. La norma preveu també la creació del Consell Valencià d’Igualtat, Inclusió i Drets Socials, que servirà com a observatori per a l’obtenció d’estadístiques i dades objectives, entre d’altres.